diumenge, 5 d’abril del 2009

Potser és un miratge en el desert

Aquest dies ha tingut lloc el congrés de la UGT confederal, quedi dit per endavant que com a mínim soc escèptic abans i ara tant dels intens de pedagogia i o de federalisme entre Catalunya i Espanya, però encara que sigui per uns instants, per uns dies, hi ha hagut un congrés absolutament confederal.
Josep Maria Alvarez, va presidir el congrés, i com va dir en clausurar, en les resolucions d’aquest congrés hi ha una mica de tots, la mica de Catalunya no ha estat menor, d’entrada d’en Frederic Monell a una secretaria de primera línia com política institucional conjuntament amb acció sindical els responsables del diàleg social, esmenes acceptades, transaccionades o guanyades en votació, sobre situar una quota menor d’afiliació per menys 1000 €, sobre a les balances fiscals i el finançament, 1000€ salari mínim per la contractació de serveis a l’administració pública, possibilitat de que organitzacions es puguin confederar amb l’UGT de Catalunya,... i més, i tot amb un clima de consens i bon rotllo.
No s’ha de perdre l’horitzó, ja es veurà si és un miratge en el desert de l’incomprensió i l’inconpliment cap a Catalunya, o si el miratge és un oasi, sigui el que sigui cal continuar treballant pels treballadors i treballadores de Catalunya, perquè els que anteriorment han intentat arreglar n’han sortit escaldats, com a mínim la sensació que estàs en una confederació que no només respecte Catalunya sinó que també accepta les seves propostes, és una bona sensació i es treballa millor.

6 comentaris:

Píramo ha dit...

He llegado de casualidad a tu blog, concretamente al artículo donde hablas de Josep Pla y Gerona. Quisiera saber en qué obra habla Josep Pla de la ciudad. La referencia bibliográfica exacta. Gracias.

Mònica ha dit...

Potser sóc una il·lusa, o masssa positiva, o no tinc experiència, o tot l'anterior ... Però més que d'oasi, o pitjor de miratge, m'agradaria pensar que és un jardí, no aïllat, fèrtil i consolidat que amb la bona feina i la bona entesa de les parts implicades, no pararà de créixer.

Camil Ros ha dit...

Piramo, l'obra és diu Girona i és de l'editorial Destino i és dels anys que ells va estudiar per GironA.

Miquel ha dit...

Coneixent la gent del psoe, que són la majoria a la UGt d' Espanya , penso que té més raó en Camil que de moment deu ser un oasi que no la Mònica que estigui consolidat.
Els d' UGT Catalunya teniu molta feina a fer i no sé si sereu capaços de fer-la.
A Girona suposo que es més fàcil fer-ho

Juanjo ha dit...

Soc un creient convençut de que el federalisme, tant en el que respecte al mon sindical com al mon polític, és la millor via per a aconseguir salvaguardar els drets dels treballadors i treballadors de Catalunya. No he pogut assistir al Congrés de la UGT, però estic segur que els postulats de la UGT de Catalunya han estat plenament defensats pels delegats i delegades que ens heu representat. M’agradaria pensar que la UGT de Catalunya no és una illa, sinó una península. Salutacions.

Anònim ha dit...

Decididament era un miratge que s'ha quedat en bones paraules, calen fets.