Entrevista El Punt 4 de maig del 2009El nou secretari de política sindical de la UGT de Catalunya, el gironí Camil Ros, considera que cal més consciència social de la situació de crisi que vivim, reclama més implicació de l'administració i critica les mesures que plantegen les patronals, que veu com un «xantatge»
En el darrer congrés, el gironí Camil Ros va ser nomenat membre del secretariat de la UGT de Catalunya com a màxim responsable de política sindical. La nova secretaria és el resultat de la fusió de les secretaries de política sindical, coordinació sectorial i salut laboral i medi ambient i engloba temes calents per l'actual situació, com ara la negociació col·lectiva i la dels expedients de regulació d'ocupació (ERO).
–Quin és l'objectiu de la nova secretaria?
–«L'objectiu és donar prioritat a la nostra resposta sindical. Donant el suport necessari als comitès d'empresa perquè l'impacte d'aquesta crisi sigui el mínim per als treballadors. Perquè per molt que els polítics ens venguin motos dient que no, els treballadors són els que fins ara estan pagant la crisi. Cal dir prou i plantar cara a tots aquells sectors empresarials i polítics que en aquests moments volen utilitzar la situació per retallar drets. El repte és important, tant des del punt de vista de mobilització com de negociació.Que no es pensin que ara passa tot.»
–Com defineix l'actitud dels empresaris, per un costat, i l'administració, per l'altra?
–«Els empresaris van iniciar la crisi amb certa coincidència amb els sindicats. Però el que no és acceptable és l'actitud que tenen les patronals des de finals d'any. Saben, com sap tothom, que els treballadors no són els culpables. Ho és el sistema econòmic i, sobretot, el sistema financer que s'ha dedicat a especular.Les retallades de salaris que estan plantejant, la reclamació d'un nou contracte de treball o d'una nova reforma laboral són inassumibles. Volen acomiadar més barat i quan els doni la gana. Volen fer un xantatge als treballadors sense feina. I pel que fa als polítics, que vigilin d'escoltar massa els cants de sirena de la patronal! Des de la UGT només creiem en congelacions salarials si hi ha un projecte industrial al darrere, com ha estat el cas de Seat i el Q3. Però no es poden permetre congelacions salarials sectorials. El que passa és que la patronal està excessivament polititzada per la dreta. I el perill és que el govern d'esquerra els vulgui escoltar.»
–Els sindicats reclament un canvi de model, però quin és el que proposen?
–«Nosaltres plantegem un nou model productiu. Però una cosa són les respostes i mesures per sortir de la crisi i l'altra és com plantegem un nou model productiu. S'està destruint ocupació, majoritàriament de gent amb baixa qualificació. Això demostra que és la part més feble del mercat de treball. El nou model implica la millora de la formació professional. També cal trencar amb el tòpic que només es pot treballar si hi ha una jornada de vuit hores establertes i presencials. Potser amb altres fórmules de flexibilitat s'acaba sent més productiu i es millora la conciliació de la vida personal amb la laboral. També hem de pressionar perquè els governs facin més polítiques industrials. Ara no hi ha valentia i les mesures de crisi han estat disperses»
–Alguns creuen que els sindicats no s'estan fent prou visibles.
–«Crec que és una percepció que no la tenim els que hi estem a dins. Però segurament alguna cosa hem de millorar. Estem fent mobilitzacions des de l'octubre de l'any passat. Potser ens hem de moure més o quan, ho fem, se'ns ha de veure més. Però sempre hi ha hagut el tòpic que els sindicats no fan prou. El cert és que tenim centenars de persones assessorant els comitès d'empresa. El mes passat vam tenir 400 ERO a Catalunya. L'anterior, 300. Estem a peu de fàbrica intentant aturar al màxim la destrucció d'ocupació. I governs i patronals han de saber que hi som i que no acceptarem retallades. Volem fets. El mes d'octubre ens van dir que arribaria liquiditat a les empreses. On és aquesta liquiditat? Qui se l'ha quedat?»
–Potser l'administració i la patronal sí que senten el seu alè al clatell però no s'acaba d'arribar a la societat.
–«A la gent, fins que no veu que li afecta, li costa involucrar-se. Això és un problema general de la societat. Crec que la gent no és conscient de la situació actual. No és conscient que hi ha 600.000 desocupats a Catalunya. No és conscient que estem en una caiguda lliure. Encara no hem tocat fons i, quan ho fem, caldrà veure quant temps tardem a recuperar-nos.»
–A les comarques gironines tenim un ERO cada dia laborable. I cada cop les indemnitzacions pels acomiadats són més baixes. No hi ha marge de maniobra?
–«Els ERO de fa un parell d'anys, no estaven motivats per la crisi, excepte els relacionats amb el sector tèxtil, i, per tant, sempre hi havia més diners per negociar. En molts casos, com Levi's o Panasonic, responien a deslocalitzacions. Ara, molts dels ERO són per situacions de crisi real i en moltes ocasions has d'acabar al Fons de Garantia Salarial. Hem de buscar sortides dignes per a la gent que perd la feina però, alhora, mantenir com més llocs de treball millor. En el cas de Girona, els ERO estan tenint menys impacte que a la resta de Catalunya. Això no vol dir que hi hagi menys crisi. El que hi ha són molts acomiadaments individuals. Aquests són difícils de controlar però segurament s'incompleixen drets de treballadors. Aquí és on la Inspecció de Treball hauria d'incrementar la funció de vigilància.»
–Als problemes ja existents se'n poden afegir d'altres: la gent que està temporalment a l'atur i que té la incertesa del seu futur; o aquelles persones que perdran, o ja han perdut, la prestació social.
–«Són dues bombes de rellotgeria. Pels ERO temporals hi poden haver unes 30.000 persones afectades a Catalunya. Com a mínim, per a aquesta gent s'ha aconseguit el comptador zero. És a dir, aquest període no afecta negativament la cotització, com mínim durant un període de 120 dies. Però ja hi ha moltes empreses que estan entrant en el segon ERO temporal o que, directament, ja van pels acomiadaments. Hutchinson de Palamós n'és un exemple. A tot això cal sumar-hi que gairebé un terç de les persones que estan a l'atur a l'estiu es poden quedar sense prestació. Aquí ja entrem en un problema social i és on els governs han d'actuar amb rapidesa. Quan la gent comenci a tenir problemes per pagar la hipoteca, quan vegin que no es crea ocupació... Perquè jo no veig que amb el pla de Zapatero es contrac-tin milers de persones! Tot plegat ens porta cap a un carreró sense sortida.»
–Aconda, de Flaçà, està a un pas del tancament. Com valora que la belga Intermills s'hagi fent enrere en la compra i quin futur preveu?
–«Crec que el comitè i els treballadors d'Aconda no es mereixen el tancament. És una de les plantilles que he vist lluitar més en defensa dels seus llocs de treball. I mentre quedi un dia pel tancament, cal seguir lluitant. Buscant nous inversors o plantejant altres tipus de projectes industrials. Una possibilitat és que els treballadors puguin ser els inversors per donar viabilitat a l'empresa.»
–A Trety de Maçanet hi ha un principi d'acord amb l'empresa acceptat per la UGT, amb majoria al comitè, però no per CCOO. És el primer cas a Girona en què els dos sindicats no estan d'acord però n'hi ha altres exemples a Catalunya. La unió no fa la força?
–«Creiem que sí. Els treballadors votaran avui i seran els que decidiran. Però l'acord és raonable. CCOO, tant a la demarcació com a la resta de Catalunya, ha pactat acords amb quanties inferiors. Per tant, espero que acabin reconsiderant la seva posició. I cal valorar que l'empresa ha variat molt de la seva posició inicial. Estem parlant d'un expedient de més de 200 empleats, però en salvem més del doble. Per sort, la majoria de vegades anem units amb CCOO. Crec que el cas de Seat ha de ser una lliçó del camí a seguir.»
–Vostè té un vessant sindicalista però també un de polític, com a militant d'ERC. Tal com estan les coses, és compatible una cosa amb l'altra?
–«Sí, perquè el sindicalisme és política. Jo estic al sindicat per aconseguir un altre model de societat. Diuen que el sindicalista és un pragmàtic utòpic. A mi el que m'agrada del sindicat és que cada dia toques de peus a terra i, si algun dia hi deixes de tocar, a l'endemà hi tornes perquè et vénen els problemes reals. La política crec que no viu de tan a prop la realitat. El que tinc clar és que, des del punt de vista orgànic, no em passa pel cap en cap moment fer compatible un càrrec polític amb un càrrec sindical. Però seria dolent que la gent dels sindicats no milités en partits polítics. Ara, el carnet del partit es queda a la porta del sindicat.»
–Primer deien el 2009. Després el 2010. I fins i tot el 2011. Vostè fixa alguna data per la fi de la crisi?
–«Ho podria fer però no sóc economista ni catedràtic, gent que ho saben tot i que no ens van avisar del que passaria. Segurament, seguirem caient fins a l'estiu. Però cal valentia i endeutar-nos amb diner públic. I si això es fa ens en sortirem abans. Si no, seguirem l'onada. I un altre punt bàsic és quadrar la banca. Els diners hi són, però no circulen.»
–I aquells que diuen que aquesta crisi marcarà un abans i un després...
–«La veritat és que no ho sé. Diuen que refundaran el capitalisme però no saben què coi cal refundar. Altres diuen que és la crisi més bèstia de la història. Però després mires la del 29 i veus que no. Crec que hi ha una excessiva tertúlia de bar. El que és possible és que en algunes coses tornem enrere. El preu dels habitatges i els endeutaments dels treballadors per tota la vida... això s'haurà de racionalitzar. A mi m'agradaria que quan sortim de la crisi tot sigui diferent perquè és millor.»
–Quin és l'objectiu de la nova secretaria?
–«L'objectiu és donar prioritat a la nostra resposta sindical. Donant el suport necessari als comitès d'empresa perquè l'impacte d'aquesta crisi sigui el mínim per als treballadors. Perquè per molt que els polítics ens venguin motos dient que no, els treballadors són els que fins ara estan pagant la crisi. Cal dir prou i plantar cara a tots aquells sectors empresarials i polítics que en aquests moments volen utilitzar la situació per retallar drets. El repte és important, tant des del punt de vista de mobilització com de negociació.Que no es pensin que ara passa tot.»
–Com defineix l'actitud dels empresaris, per un costat, i l'administració, per l'altra?
–«Els empresaris van iniciar la crisi amb certa coincidència amb els sindicats. Però el que no és acceptable és l'actitud que tenen les patronals des de finals d'any. Saben, com sap tothom, que els treballadors no són els culpables. Ho és el sistema econòmic i, sobretot, el sistema financer que s'ha dedicat a especular.Les retallades de salaris que estan plantejant, la reclamació d'un nou contracte de treball o d'una nova reforma laboral són inassumibles. Volen acomiadar més barat i quan els doni la gana. Volen fer un xantatge als treballadors sense feina. I pel que fa als polítics, que vigilin d'escoltar massa els cants de sirena de la patronal! Des de la UGT només creiem en congelacions salarials si hi ha un projecte industrial al darrere, com ha estat el cas de Seat i el Q3. Però no es poden permetre congelacions salarials sectorials. El que passa és que la patronal està excessivament polititzada per la dreta. I el perill és que el govern d'esquerra els vulgui escoltar.»
–Els sindicats reclament un canvi de model, però quin és el que proposen?
–«Nosaltres plantegem un nou model productiu. Però una cosa són les respostes i mesures per sortir de la crisi i l'altra és com plantegem un nou model productiu. S'està destruint ocupació, majoritàriament de gent amb baixa qualificació. Això demostra que és la part més feble del mercat de treball. El nou model implica la millora de la formació professional. També cal trencar amb el tòpic que només es pot treballar si hi ha una jornada de vuit hores establertes i presencials. Potser amb altres fórmules de flexibilitat s'acaba sent més productiu i es millora la conciliació de la vida personal amb la laboral. També hem de pressionar perquè els governs facin més polítiques industrials. Ara no hi ha valentia i les mesures de crisi han estat disperses»
–Alguns creuen que els sindicats no s'estan fent prou visibles.
–«Crec que és una percepció que no la tenim els que hi estem a dins. Però segurament alguna cosa hem de millorar. Estem fent mobilitzacions des de l'octubre de l'any passat. Potser ens hem de moure més o quan, ho fem, se'ns ha de veure més. Però sempre hi ha hagut el tòpic que els sindicats no fan prou. El cert és que tenim centenars de persones assessorant els comitès d'empresa. El mes passat vam tenir 400 ERO a Catalunya. L'anterior, 300. Estem a peu de fàbrica intentant aturar al màxim la destrucció d'ocupació. I governs i patronals han de saber que hi som i que no acceptarem retallades. Volem fets. El mes d'octubre ens van dir que arribaria liquiditat a les empreses. On és aquesta liquiditat? Qui se l'ha quedat?»
–Potser l'administració i la patronal sí que senten el seu alè al clatell però no s'acaba d'arribar a la societat.
–«A la gent, fins que no veu que li afecta, li costa involucrar-se. Això és un problema general de la societat. Crec que la gent no és conscient de la situació actual. No és conscient que hi ha 600.000 desocupats a Catalunya. No és conscient que estem en una caiguda lliure. Encara no hem tocat fons i, quan ho fem, caldrà veure quant temps tardem a recuperar-nos.»
–A les comarques gironines tenim un ERO cada dia laborable. I cada cop les indemnitzacions pels acomiadats són més baixes. No hi ha marge de maniobra?
–«Els ERO de fa un parell d'anys, no estaven motivats per la crisi, excepte els relacionats amb el sector tèxtil, i, per tant, sempre hi havia més diners per negociar. En molts casos, com Levi's o Panasonic, responien a deslocalitzacions. Ara, molts dels ERO són per situacions de crisi real i en moltes ocasions has d'acabar al Fons de Garantia Salarial. Hem de buscar sortides dignes per a la gent que perd la feina però, alhora, mantenir com més llocs de treball millor. En el cas de Girona, els ERO estan tenint menys impacte que a la resta de Catalunya. Això no vol dir que hi hagi menys crisi. El que hi ha són molts acomiadaments individuals. Aquests són difícils de controlar però segurament s'incompleixen drets de treballadors. Aquí és on la Inspecció de Treball hauria d'incrementar la funció de vigilància.»
–Als problemes ja existents se'n poden afegir d'altres: la gent que està temporalment a l'atur i que té la incertesa del seu futur; o aquelles persones que perdran, o ja han perdut, la prestació social.
–«Són dues bombes de rellotgeria. Pels ERO temporals hi poden haver unes 30.000 persones afectades a Catalunya. Com a mínim, per a aquesta gent s'ha aconseguit el comptador zero. És a dir, aquest període no afecta negativament la cotització, com mínim durant un període de 120 dies. Però ja hi ha moltes empreses que estan entrant en el segon ERO temporal o que, directament, ja van pels acomiadaments. Hutchinson de Palamós n'és un exemple. A tot això cal sumar-hi que gairebé un terç de les persones que estan a l'atur a l'estiu es poden quedar sense prestació. Aquí ja entrem en un problema social i és on els governs han d'actuar amb rapidesa. Quan la gent comenci a tenir problemes per pagar la hipoteca, quan vegin que no es crea ocupació... Perquè jo no veig que amb el pla de Zapatero es contrac-tin milers de persones! Tot plegat ens porta cap a un carreró sense sortida.»
–Aconda, de Flaçà, està a un pas del tancament. Com valora que la belga Intermills s'hagi fent enrere en la compra i quin futur preveu?
–«Crec que el comitè i els treballadors d'Aconda no es mereixen el tancament. És una de les plantilles que he vist lluitar més en defensa dels seus llocs de treball. I mentre quedi un dia pel tancament, cal seguir lluitant. Buscant nous inversors o plantejant altres tipus de projectes industrials. Una possibilitat és que els treballadors puguin ser els inversors per donar viabilitat a l'empresa.»
–A Trety de Maçanet hi ha un principi d'acord amb l'empresa acceptat per la UGT, amb majoria al comitè, però no per CCOO. És el primer cas a Girona en què els dos sindicats no estan d'acord però n'hi ha altres exemples a Catalunya. La unió no fa la força?
–«Creiem que sí. Els treballadors votaran avui i seran els que decidiran. Però l'acord és raonable. CCOO, tant a la demarcació com a la resta de Catalunya, ha pactat acords amb quanties inferiors. Per tant, espero que acabin reconsiderant la seva posició. I cal valorar que l'empresa ha variat molt de la seva posició inicial. Estem parlant d'un expedient de més de 200 empleats, però en salvem més del doble. Per sort, la majoria de vegades anem units amb CCOO. Crec que el cas de Seat ha de ser una lliçó del camí a seguir.»
–Vostè té un vessant sindicalista però també un de polític, com a militant d'ERC. Tal com estan les coses, és compatible una cosa amb l'altra?
–«Sí, perquè el sindicalisme és política. Jo estic al sindicat per aconseguir un altre model de societat. Diuen que el sindicalista és un pragmàtic utòpic. A mi el que m'agrada del sindicat és que cada dia toques de peus a terra i, si algun dia hi deixes de tocar, a l'endemà hi tornes perquè et vénen els problemes reals. La política crec que no viu de tan a prop la realitat. El que tinc clar és que, des del punt de vista orgànic, no em passa pel cap en cap moment fer compatible un càrrec polític amb un càrrec sindical. Però seria dolent que la gent dels sindicats no milités en partits polítics. Ara, el carnet del partit es queda a la porta del sindicat.»
–Primer deien el 2009. Després el 2010. I fins i tot el 2011. Vostè fixa alguna data per la fi de la crisi?
–«Ho podria fer però no sóc economista ni catedràtic, gent que ho saben tot i que no ens van avisar del que passaria. Segurament, seguirem caient fins a l'estiu. Però cal valentia i endeutar-nos amb diner públic. I si això es fa ens en sortirem abans. Si no, seguirem l'onada. I un altre punt bàsic és quadrar la banca. Els diners hi són, però no circulen.»
–I aquells que diuen que aquesta crisi marcarà un abans i un després...
–«La veritat és que no ho sé. Diuen que refundaran el capitalisme però no saben què coi cal refundar. Altres diuen que és la crisi més bèstia de la història. Però després mires la del 29 i veus que no. Crec que hi ha una excessiva tertúlia de bar. El que és possible és que en algunes coses tornem enrere. El preu dels habitatges i els endeutaments dels treballadors per tota la vida... això s'haurà de racionalitzar. A mi m'agradaria que quan sortim de la crisi tot sigui diferent perquè és millor.»
10 comentaris:
totes les plantilles: Haurieu de tenir clar d'una vegada que CC.OO i UGT (Corrupcions Obreres i la Unió General de Traidors) son art i part en els EROs i demés polítiques neoliberals del capitalisme, son els que amb els seus succesius pactes, traicions i signatures de convenis miserables a esquenes dels treballadors han desmembrat a la classe obrera signant reforma laboral darrera reforma laboral i li ha fet perdre la seva dignitat i quasi tots els seus drets que tants sufriments han costat per aconseguir-los. No fan més que fer una mica de soroll per sortir a la foto per aparentar que estan amb els treballadors, els esteu donant carta blanca per negociar i signar el vostre acomiadament, però la seva política del "pan para hoy y hambre para mañana" està desindustrialitzant Catalunya, on s'estan produint una mitjana de 1000 acomiadaments diaris. Aquests sindicats grocs, aquestes empreses de gestó de la misèria al servei de la patronal i sempre en connivència amb els governs de torn us manipulen i us utilitzen com volen, cobren per "assessorar" i signar el vostre acomiadament i a sobre us porten de passeig el 1er de Maig, quanta indignitat i quanta mentida!!! Però la responsabilitat del que està passant no és d'aquests sindicats tant descaradament corruptes, sinó que es vostre ja que sou vosaltres els que els elegiu com els vostres "representants". Si ningú treballa per atú, que ningú decideixi per tú. Si voleu salvar els llocs de treball no us queda més opció que no permetre que es signi el vostre acomiadamentr i defensar el sostre i el pa de la vostre família plantejant-vos recuperar i autogestionar l'empresa. Que marxin els directius i els "sindicalistes" corruptes.
Molta i sucosa informació sobre les corrupteles de CC.OO i UGT, pasen y vean... feu clic en el seguent enllaç:
http://www.alasbarricadas.org/noticias
I aquest "gironí" sense estudis que es pensa que és el "nomber uan" del mon. Està cobrant el doble que vosaltrs per no fer res.
L'heu vist treballar en una empresa,alguna vegada?
Cobra dels vostres EROs, del sindicat.
Camil Ros busca feina a veure a on aniràs si no et paguen els obrers o els polítics.
En primer lugar desearle el mayor de los existos en las nuevas responsabilidades tras el reciento congreso de UGT. Esperemos que en esa labor diaria se refleje un planteamiento de izquierdas y nacionalista. Pero como supondrá el comentario va dirigido a la situación de Aconda y el poco tiempo que queda antes del cierre definitivo. Le solicito que desde ese nuevo cargo y teniendo un hondo conocimiento del proceso de Aconda nos ayude ha hacer entender al Sr. Antonio Soy como responsable de Industria de la Generalitat de Cataluña también de ERC., así como a los máximos responsables del Instituto Catala de Finances que Aconda es viable, que una forma de demostrar que se hace país seria que la Generalitat de Cataluña a través de una empresa publica asumiera la gestión de Aconda, y que una ves relanzada la actividad seria mas fácil encontrar un nuevo inversor, que ocupase el nefasto papel desempeñado por los actuales propietarios, que lo único que han hecho en los últimos años ha sido descapitalizar la empresa hasta provocar la falta de liquidez. Como habrá tenido conocimiento por la prensa la matriz de Aconda, Amberley,S.L. ha presentado concurso de acreedores para no tener que hacer frente a sus responsabilidades. Intullo que Vd. plantea la posibilidad de un posible cooperativa de trabajadores se hiciera con la gestión de empresa. No creo que la situación financiera de cada uno de los trabajadores de Aconda de para ese proyecto, pero nunca se sabe si fuera como ultima solución. Pero insisto creo que la solución pasa por la implicación de la Generalitat en la gestión directa de la empresa y posteriormente su venta a un posible inversor y así recupar parte o la totalidad de la inversión que ya se ha hecho en Aconda y la que fuera necesaria para su reflotamiento.NO subsidio sino inversión productiva con el objetivo de recuperarla. Le deseo mucha suerte en el desempeño de sus nuevas responsabilidades. En la situación actual le ara falta.
Pedro, demanes un sindicat d'esquerres i nacionalista i no saps el català?
Camil Ros, estas fent una bona tasca i els que et coneixem sabem que ets un incansable treballador, que sacrifiques temes personals per treballar i desenvolpar els rsponsabilitats que has assumit,que tens una visió de cap a on hem d'anar i com fer-ho.
Sé que la situació d' Aconda la coneixes de primera mà i que estàs fent el màxim . Sabem que ens en sortirem, finalment!
Des de la meva experiència, puc explicar que, actualment, per poder desenvolupar una bona tasca a la teva feina, tret de professions molt tècniques (metges, infermeres, arquitectes, ...)més que tenir uns grans coneixements, cal saber buscar la informació i utilitzar les eines que tens, ser flexible, emprenedor/a, amb iniciatives, ser assertiu/va (saber manifestar les teves opinions sense molestar als altres), ser empàtic/a (posar-te en el lloc dels altres), ser creatiu/va per trobar solucions a les diferents situacions que es plantegen, tenir habilitats socials, honestedat, saber superar les crisis, assumint-les com a reptes que et fan crèixer, i si a tot això li poses il·lusió i implicació, crec que podem trobar clarament la imatge d'en Camil i d'una gran part de la gent que treballa en la UGT.
Així vull jo que sigui la gent que em representa i em defensa, i no, gent destructiva, que no planteja cap solució o alternativa, difamatòria, covard, que no es mostra a cara descoberta, ...
Com diu el meu pare, que té estudis, experiència, és intel·ligent i té el saber popular "No està feta la mel per a la boca del porc".
Al anomimo le respondo que que se puede creer en los valores que ha reprentado la izquieda (igualdad, justicia social, etc) y nacionalista, porque siempre he creido que la toma de deciciones ha de estar los mas cercana al territorio donde hay que aplicarlas,sea la extructura de estado confederal o la que se decida. Se me ataca continuamente porque me expreso en castellano. Bien solo decir que por circunstancia particulares es la la lengua en que mejor expreso mis ideas. He nacido aqui, he aportado mi granito de arena por la construcción de este pais, desde mis años de militancia en el Psuc, en todas actividaddes que convocaba la Asamblea de Cataluña y os puedo asegurar que he conocido a muchos catalano parlantes que no han movido un solo dedo por la construcción nacional de este pais y despues se han suma al carro.Espero que de una vez por todas respeteis mi libertad de expresión como yo respeto la vuestra.
PCR començarem a respectr la teva llengua quan tu respectis els ideals i les dees de la UGT i no dic hi creguis, només que ho respectis
Gironí???????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????? de cor si sí sísísí !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Cuando escribes "començarem a respectr la teva llengua quan tu respectis els ideals i les dees de la UGT" no se a que ideales e ideas de UGT te refieres.No sabia que para respetar una lengua tenga que ver con mi posición con UGT en general y en particular con su representación en Aconda.He releido varias veces mi comentario del día 5 y no veo en que he podido faltar a las ideas e ideales. Felicite al Sr.Camili Ros
por sus nuevas responsabilidades en la dirección de UGT, y como conocedor de la problematica de Aconda solicite su colaboración ante diferentes instancias de la Generalitat. Por eso no entiendo tus palabras.Al menos que te refieras a otras intervenciones mias en las que he sido muy critico con UGT Aconda, creo que con motivos sobrados.En esta ocasión me he limitado a pedir la colaboración del Sr. Camil Ros, en lo que parece ser los ultimos días de la Papelera Aconda. Eso al menos es lo que parece. A lo mejor dentro de un corto espacio de tiempo nos econtramos que han comprado la empresa libre de cargas de personal.Aun quedan demasiadas incognitas disfrazadas de sonrisas.
Et vols mantenir al poder costi el que costi?
Fa una setmana que vas penjar la teva entrevist , ja t'hem escoltat a la ràdio en una altre i encara no ens fas cap post nou?
Au a treballar que m'agrada lelgir el teu blog i ja fa una setmana que lelgeixo el mateix.
Què ets de vacances ?
Què no ens idees? Què vius en un núvol?
Ah i estic fart de llegir aquest primer anònim que es passa un ou!
Publica un comentari a l'entrada