La possibilitat que els camins de l’unitat com a resposta a la sentència del tribunal constitucional s’acabi mig entroncant és real, aquest coi de país i especialment en l’àmbit polític a la que es pot activa l’esport nacional de buscar més allò que separa, que allò que uneix.
S’està instal·lant un altre cop el debat estèril de la puresa, ara tot qüestionant l’encert de l’editorial dels diaris catalans ja que no va més enllà de la defensa de l’estatut. Internet i xarxes com el facebook és un exemple d’aquest debat, i per alguns sembla que sinó participes de les consultes ja no tens la benedicció divina del sobiranisme pur i autèntic.
No es pot negar que l’editorial dignitat de Catalunya ha estat un dels tocs d’alerta més importants a l’estat espanyol i les seves institucions, que amb la voluntat del poble no se’n pot jugar, sinó és pot produir una crisi política encara sense dimensionar el seu abast.
No es pot negar que les consultes independentista estan, servint com a mínim a nivell local per treballar conjuntament, i que evidència a nivell català i internacional de treballar per un procés d’independència amb la democràcia i que dona veu directa a la ciutadania, que és un toc d'alerta de quin és el camí si l'estat espanyol té una resposta de retallar les llibertats de Catalunya.
S’està instal·lant un altre cop el debat estèril de la puresa, ara tot qüestionant l’encert de l’editorial dels diaris catalans ja que no va més enllà de la defensa de l’estatut. Internet i xarxes com el facebook és un exemple d’aquest debat, i per alguns sembla que sinó participes de les consultes ja no tens la benedicció divina del sobiranisme pur i autèntic.
No es pot negar que l’editorial dignitat de Catalunya ha estat un dels tocs d’alerta més importants a l’estat espanyol i les seves institucions, que amb la voluntat del poble no se’n pot jugar, sinó és pot produir una crisi política encara sense dimensionar el seu abast.
No es pot negar que les consultes independentista estan, servint com a mínim a nivell local per treballar conjuntament, i que evidència a nivell català i internacional de treballar per un procés d’independència amb la democràcia i que dona veu directa a la ciutadania, que és un toc d'alerta de quin és el camí si l'estat espanyol té una resposta de retallar les llibertats de Catalunya.
No es pot negar o no s’hauria de negar de sortida la possibilitat de donar una gran resposta a la sentència del TC, una resposta que aglutini tant a tothom que va votar a favor de l’estatut, com a tothom que va votar en contra per insuficient, aquesta ha de ser l’objectiu. Un objectiu menor és excloent i aquest país si vol anar endavant cal que sumi a favor quanta més gent i més base social millor.
8 comentaris:
Hem estat molts anys esperant que els que esteu com tu aneu sumant base social i ara ja toca fer un pas més.
Estic segur que la consulta independentista donarà suport a un independentisme més clar, ni menystenir, ni menysprear ja que ens convé passar a davant dels polítics que s'han adormit.
La base social de sumar ja la farem quan tinguem la independència , ara ens convé un mirall perquè reflecteixi a on som i com som,
HEM CONVERTIT UN TEMA ANECDOTIC EN UN TEMA QUE TOTHOM TÉ ALS SEUS ULLS I AIXÒ ESTÀ BÉ!
CAMIL: ETS INDEPENDENTISTA?
Estic d'acord amb els referendums, però a part de dibuixar un mapa real de dues Catalunyes, cosa que no crec que sigui bona, m'agradaria saber que l'endemà del 26 d'abril hi haurà una estratègia de continuitat cap a la sobirania, realista i de construcció de majories, sinó és el cas la desmotivació dels convençuts i el desintères dels que podríem convençer pot ser contraproduent. A més més m'agrdaria recordar que l'actuació de l'independetisme d'arrel social és el que ha fet creixer el sentiment fins a un quasi un terç de la població, quan fa quinze anys no superava el 10%. coneixent la nostra història, precipitar-se pot ser contraproduent. I jo sóc independentista, crec que com tohom, puc escollir l'estrègia més addient i justa.no?
Esperant que ens sorprenguessis amb un altre post, llegia el “Libro de los abrazos” de Eduardo Galeano i vaig trobar aquest conte preciós que m'ha recordat els teus silencis fets paraules,
“Un hombre de las viñas habló, en agonía, al oído de Marcela. Antes de morir, le reveló su secreto:
- La uva, le susurró, está hecha de vino.
Marcela Pérez-Silva me lo contó, y yo pensé: Si la uva está hecha de vino, quizá nosotros somos las palabras que cuentan lo que somos.”
Au va! escriu-nos alguna cosa ...
[url=http://italtubi.com/tag/levitra-10-mg/ ]generico levitra [/url] ltAutorevole messaggio:) compra levitra generico
Aquest anònim(a) que llegeix el libro de los abrazos de Eduardo Galeano, deu estar pensant molt en tu,Camil!
Ja veig que enamores a moltes,noi!
La teva mirada és encisadora però els reptes a assolir de vegades són molt més complicats que una simple mirada.
Et desitjo que passis unes bones festes,que et sentis estimat i estimis els del teu entorn proper.
Potser t'equivoques, Eva. Potser no...
Dir coses maques a les persones que coneixes i que simplement t'estimes com a amigues, no implica res més, la majoria de les vegades no. És una demostració d'afecte, d'estimació.
Torno a dir, com l'Eduardo Galeano,
"potser nosaltres som les paraules que diuen el que som..."
Concesso, si tratta di una frase divertente [url=http://lacasadicavour.com/ ]generico viagra [/url]Non importa cosa acquistare cialis senza ricetta Si dovrebbe dire che stai sbagliando.
Publica un comentari a l'entrada