8 de març: Caminem cap a la igualtat

Al llarg dels anys les reivindicacions del 8 de març han anat canviant, perquè el camí cap a la igualtat ha fet el seus passos i els seus avenços. En el fons però la reivindicació segueix sent la mateixa, perquè les desigualtats entre homes i dones poden ser diferents de fa 50 anys, però ni segueixen havent i moltes.

Un any més ens tornem a manifestar, perquè sense reivindicació i mobilització les realitats injustes no es poden canviar, i no és sortir al carrer un dia, sinó que és l’expressió pública d’any rere any de tothom que treballem per la igualtat.

Pensant en el 8 de març, em ve a la memòria Isabel Vilà (1843-1896) primera sindicalista catalana, coneguda com “Isabel cinc hores” perquè reivindicava la jornada de 5 hores per els menors de 13 anys. Francesc Ferrer i Gironès en el seu llibre Isabel Vilà. La primera sindicalista catalana ens la defineix així:
“Isabel Vilà es va rebel·lar contra el paper que la societat li havia assignat, va prescindir del model establert i va anar a la recerca de la igualtat. Així ho veiem, en primer lloc, en la seva participació activa en la vida política; no solament va intervenir en les actuacions cíviques, sinó fins i tot en rebel·lions populars. Després, en la seva militància a l’àmbit sindical, on a més d’organitzar-hi actes, va intervenir en mítings i fou realment creativa per a noves fites i reivindicativa dels drets laborals. En el camp cívic es va preocupar de recollir signatures per assolir objectius socials, però també va preocupar-se de les necessitats alienes en demanar una biblioteca per als obrera. A l’exili polític que va patir va lluitar a través de l’educació per assolir la igualtat. En la seva vida professional fou pionera a menar activitats directives i va ser una de les primeres directores d’escola abans i després de la seva regulació legal.”