Qui hagi anat algun cop a París, i si a més el viatge l’has fet en tren i amb una bona companyia, segur que aquest llibre et portarà a recordar totes aquelles sensacions que Paris té i que no et deixen indiferent, els bons records compartits sempre queden en els nostres millors moments de la vida. París els seus carrers, la seva llum i els seus ambients tota ella és una ciutat que no s’oblida. Quan tornes a pensar-hi tens ganes tornar anar-hi ara mateix; un bon passeig per Montmartre , una bona cultura al museu d’Orsay, un bon dinar amb ostres a la Coupule i un bon whisky pels bistrots del boulevard de Montparnasse per allà on Hemingway i passava tantes hores i va sortir el seu llibre Paris era una Fiesta,....Totes aquestes sensacions i més m’han sorgit en llegir el Premi Just Casero 2006, que concedeix la Llibreria 22 de Girona, Arqueologia de l’amor de Joan Mañas. Ens reflexiona o ens explica histories d’amor i desamor en un viatge en tren a París i les seves diverses estades a París, aquest darrer viatge el fa sol per intentar l’oblit dels records que ho aconsegueix en part i en part es crea nous records. Un llibre àgil d’un nou escriptor, ja que aquest premi va adreçat al nous escriptors.
Arqueologia de l’amor, ens permet llegir el llibre i que ens passin els records tant dels viatges a Paris i els llocs a on hem estat igual que el protagonista o d’altres llocs de la ciutat, i també ens fa recordar les nostres pròpies histories d’amor, quasi amor o desamor. Per tant un llibre pel record dels sentiments.
11 comentaris:
Recordar els sentiments,siguin els que siguin et fa tremolar el cos i ser humà.Si a més els records dels amors(per tenir un desamor hi ha hagut un amor, i els quasi-amor no existeixen són amors sense intensitat per tant ja no són, si de cas són amistat)et continuen neguitejant vol dir que ets sensible i vius dia a dia amb intensitat.FELICITATS PER LA TRIA DEL LLIBRE.
UN altre llibre sobre PARIS que et recomano per continuar amb els teus sentiments:
BUTTE -GENER A PARIS DE JORDI CERVERA
Sota el títol de Butte (‘turó’, ‘protuberància’, en francès), s’apleguen 70 poemes amb una constant argumental: la referència a la ciutat de París, un París descobert a cops d’ull clarividents, a intenses batzegades líriques, que ens expliquen una nova ciutat de la Llum amb paraula forta i precisa. És la visió parisenca d’un poeta que es mou entre el cor enamorat i l’ull crític, que lloa l’escenari incomparable que la ciutat del Sena li brinda per als seus sentiments més íntims, però que també critica aquells repunts vulgars i consumistes amb què la gran urbs francesa tempta els nouvinguts. Els versos de Butte ens passegen pels Camps Elisis, ens fan pujar els 387 esglaons de Notre Dame, són el nostre guia per un Louvre desconegut, ens omplen la vista de lluentons pels faubourgs i les grans galeries i, també, ens permeten entrar en una habitació d’hotel on l’amor s’hi està com si en fos l’únic senyor.
Després de llegir aquest post m'han vingut ganes de repassar i llegir els escrits que he fet cada vegada que he anat a Paris. Hi ha llocs que es visiten sempre però a cada retornada hi ha moments i impressions diferent , tot i que la persona que t'acompanya sigui la mateixa. En arribar una vegada el meu company em va enviar un missatge dient ara hi tornaria de seguida amb tu,aquests són els detalls que un valora.Ara em falta llegir aques premi Casero per sentir més intensament les sensacions més personals i íntimes.
Hola a tots els lectors d'aquest bloc, i especialment a tu Camil, només vull agraïr-te les paraules tan amables que has escrit sobre el meu llibre. Aquesta novel·la explica un viatge imaginari a una ciutat que durant molts anys va ser un punt de referència a nivell personal. M'agrada que hi hagi altres persones que, com jo, tinguin tants bons records de París. Una salutació a tothom. A reveure.
Què és un quasi-amor?
Quina és l' expressió que ho fonamenta , la intensitat en el sentiment , la fermesa ,o en quina part de l' arquologia de l' amor s'inclou?
Jo també he llegit el llibre i m'ha agradat.Potser hi he trobat a faltar cert dinamisme en les expressions d'alguns moments però tampoc és gens agre.
Camil,recomana llibres que normalment vas encertat.
veig que el quasi amor, provoca debat, espero seguir llegint les vostres definicions, potser un dia puc fer un post sobre el quasi amor.
Mentre et decideixes a fer el post del quasi-amor, corro a comprar-me el llibre. Paris i els trens són part d'un territori mític pel que transito en moments de grisor. Com canta el gran Brel, "Et Paris qui bat la mesure
Paris qui mesure notre émoi
Et Paris qui bat la mesure
Me murmure murmure tout bas".
Gràcies Camil!
Molt diferent però també per llegir, ABRIL A PARIS de Michael wallner.
Per quan el post del quasi-amor?
Ahir ho vam discuti amb una grup d'amigues, què serà el que podia haver sigut i no ha estat , el que no ets correspos o el que és una aventura per passar el temps?Sigui el que sigui has inventat un concepte nou i difícil d'entendre que ens cal explicació.
Paris pour toujours!
Fa molts anys vaig llegir una novela de l'Eric Maria Remarque ambientada a Paris i ara soc incapaç de recordar el títol però recordo que em va apassionar.
Publica un comentari a l'entrada