Transport laboral públic: un somni

Estava preparant una intervenció que haig de fer sobre mobilitat laboral en unes jornades que organitzem conjuntament la Generalitat, les patronals i els sindicats de les comarques gironines.

Ja tenia constància que el transport públic per anar a treballar fora de l’àrea urbana de Barcelona estava complicat, però com que no parem de fer els grans discursos de la mobilitat i del transport públic, abans de fer qualsevol afirmació, per intuïció masculina, millor vaig a consultar els horaris d’autobús de Girona a Riudellots no fos cas que estigues equivocat o no actualitzat, i la meva sorpresa ha estat la confirmació que no anava errat, el transport públic per anar a treballar està més a prop del somni que de la realitat.

Si en el polígon més important de Girona, com a molt i no en totes les hores, tenim una freqüència mínima d’una hora, i per posar només un exemple si acabes de treballar a les 18h, o ets atleta dels 100 metres o no arribes a l’autobús, en te’ns un a les 18,03 i si te’ns més temps l’altre és a les 18, 05h i el següent ja pots quasi arribar fins a Girona a peu perquè surt a les 19,03h.

Desisteixo de posar horaris d’autobús del polígon Poliger de la Garrotxa, de tren del polígon de Celrà i menys de la majoria de les empreses que no estan en gran polígons industrials. El transport públic actualment està pensat per a la gent que no té cotxe, per tant si és vol fer una bona política de transport públic laboral, cal augmentar les freqüències als pobles i a les empreses i arribar a molts més llocs, perquè la gent tinguem de veritat una alternativa real al cotxe. Si haig d’esperar una hora o arribar una hora abans difícilment em trobaràs en un autobús per molta consciència ecològica que tingui, que la tinc.

Consulteu les vostres possibilitats de transport públic i en parlem, és un joc real no és ficció.