dissabte, 8 de desembre del 2007

La virtut del dret a decidir

Després d'una setmana de la manifestació, crec que és el moment de parlar-ne des de la maceració -et permet escoltar i parlar amb d'altra gent- i la reflexió -una composició de lloc i espai- per intentar construir futurs millors.
El dret a decidir com a concepte que engloba la voluntat de molta gent i de moltes organitzacions de la societat civil, cultural i social catalana d’anar molt més lluny de la realitat actual, després de dues manifestacions i unes quantes emprenyades, ja forma part del vocabulari reivindicatiu i polític institucional català.
El dret a decidir, permet una lectura molt amplia i plural per sentir-se’n identificat una base social molt gran, que l’independentisme no havia aconseguit fins ara –excepte en l’àmbit político-institucional -, sortir de les grans proclames i escollir conceptes estratègics que no només aglutinin els convençuts de tota la vida, sinó com va passar a la manifestació: que gent d’orígens polítics, socials, culturals i territorials molt diferents al voltant del dret a decidir, van trobar el seu espai per mostrar la seva reivindicació o el seu malestar, o com es diu ara les emprenyades respecte Espanya. És una realitat nova que cal tractar amb il·lusió nova i responsabilitat nova.
Una manifestació ha aconseguit situar per unes setmanes el dret a decidir en el centre del debat polític, com a símptoma de que si es fa la feina ben feta el dret a decidir pot ser el centre del debat polític, la centralitat política no es fixa, no està permanentment ni en l’eix esquerra-dreta, ni en el Catalunya-Espanya, es mou sempre i moltes vegades és producte de les tramuntanades que venen de la meseta, hem de trobar la calma de la mobilització permanent, no podem funcionar només a base d’emprenyades ara de la ministra, ahir de l’Aznar.
Com que abans parlava de la transició. em ve la frase –títol d’un llibre- d’en Josep Pallach, la democràcia per fer què?. El Dret a Decidir per fer què?, seria la següent pregunta i de moment la meva resposta és: Cal seguir ampliant la base política, social i cultural -encara queda molt per fer en aquest àmbit-; cal pressionar socialment als partits polítics; cal situar el debat en tots els àmbits de la societat sempre des d’una visió amplia i plural; hem passat de la mobilització dels drets a la mobilització del ciment –entre mig hi ha molt per mobilitzar-; defugir de les instrumentalitzacions interessades i electorals; el dret a decidir ha de ser patrimoni de tothom que vulgui, aquesta és la garantia de l’èxit –la pratimonialització portarà al fracàs-; tot des del treball per que l’orientació sigui construir un país sobre les bases de la cohesió social, el progrés i la llibertat.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Quan us referiu a 'construir un país sobre les bases de la cohesió social, el progrés i la llibertat' s'entèn la societat de tots els Països Catalans, no? Ho dic perquè el 90% de infants i nens balears i el 25% de valencians estan escolaritzats en català.

Anònim ha dit...

Noi no entenc què fas parlant de dret a decidir presentant-te com dirigent d'un sindicat sectari i unionista com UGT, oposat als nostres drets, i retent culte a la personalitat del seu capitost de torn.
Suposo que la segona t'evita que t'expulsin per la primera, com sol fer el referent polític d'UGT amb els socialistes catalans compromesos amb el país.

Anònim ha dit...

Els de la UGT sou una colla de badocs,units al PSC-PSOE i fent només el que esl poders fàctics us permetren.A qui representeu?
Els que es presenten a les fàbriques que parleu amb l'amo.
Els que van a tots els actes que fan les institucions de la Genralitat i l' Estat.
Els que cobreu de la UGT mateix per dir que és molt bona i molt bonica
Els que viviu amb cos de rei a costa dels altres o
Els que encara creuen que teniu veu i vot

Anònim ha dit...

brillant reflexió segueix així, i no facis cas d'aquells que insulten però en cap moment diuen res del que escrius, per cert molt bé.

Anònim ha dit...

I tant que si !!!, sumar, sumar, sumar, sumar, sumar ...
i aquests que estan tant convençuts que prediquin als que no ho estan.