dimecres, 5 de desembre del 2007

No comprenc el que llegeixo

De totes els anàlisis i les dades que han sortit aquests darrers dies, la que situa un toc d’alerta de fons més important és aquella que ens alerta de la falta comprensió en la lectura. Aquest fet potser és al que ens pot porta que estiguem en la mitja o per sota i per tant pocs motius d'està cofois de sistema educatiu.
Se’ns marca l’excel·lència de l’èxit mesurat principalment en el nombre de títols universitaris i pots universitaris, primer error la quantitat. Segurament aquesta excel·lència pot ser en certa mesura la responsable que el important és aprovar i no aprendre. Que és més important acumular coneixement o aprovats?.
No val la trampa de donar la culpa al fort creixement demogràfic de la immigració en l’escola dels darrers anys, el problema rau molt més lluny, la inversió en l’educació publica és baixa des de fa molts anys una dècada com a mínim. L’educació és la columna vertebral de l’estat del benestar, la bona educació ha d’aportar igualtat i progrés social.
Cal superar el problema de la titulitis universitari aguda i que el important només és preparar a la gent per treballar, l’educació és molt més que això.
L’educació l’hem d’entendre en la seva globalitat, aquella que es fa a casa també és fonamental, però parlem de l’altra dels centres educatius ha de ser global ha de portar coneixements per entrar o continuar en millors condicions en el mercat de treball però al mateix temps d’aportar coneixements culturals per enriquir-te també com a persona, l’educació és tot: primària, secundaria, formació professional, universitat, formació continua,... i tothom ha de trobar el seu espai i per tant no tothom ha de fer el mateix, jo aposto per acumular més coneixements que aprovats, sempre de des la frase aquella del món educatiu: aprendre a aprendre.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Estic d'acord en certa manera amb tu Camil, però jo faria un pas més, aprendre a aprendre què?

Jo aposto per aprendre a apendre no només coneixements com dius tu, sinó aprendre a SER, aprendre a FER, aprendre a ESTAR i aprendre a CONÈIXER.Tot això compartit amb persones que desitgin el mateix, que comparteixin els mateixos ideals i sobretot el mateix futur .Aprendre a ser feliç no s'ensenya en els centres ni surt en l'informe PISA, però cal valorar-ho com el millor excel.lent en la vida d'un mateix.

David de las Heras ha dit...

En una societat democràtica, el valor de l’educació és un dret, no un valor que es pot manipular, dominar, i ser poc seriòs. El que crea tot això és un malestar i un desconcert general a la societat i a la comunitat educativa. AMB L’EDUCACIÓ NO ES POT FER ELECTORALISME S’HA D’ACONSEGUIR UN CONSENS DE TOTA LA SOCIETAT.
també soc de la UGT, el meu bloc és www.petitlleure.org/bloc