Tirar-se faves a la teulada

Tot canvia fins i tot les dites de tota la vida, i més ara que el sector de la construcció està en crisi i el de la gastronomia en ebullició amb símptomes de deconstrucció aïllada, de moment.
A la llista de debats eterns, sense solució, tancats, existencialistes, purs, endogàmics, bons i dolents, dogmàtics, de blanc o negre, que no porten enlloc i si porten a algun lloc és a l’enfrontament i el desprestigi de tothom.
Fins ara tenim el del català light i heavy, el de la qüestió nacional i ser d’esquerres, el de si Barcelona es mereix tenir aigua, el perquè els jugadors del Barça guanyen molt i ho perden tot, el que tothom reivindica bones infraestructures però si passen pel costat de casa es manifesta en contra, el debat de la immigració sense parlar amb el immigrants, el que és i no és cultura catalana,...
Però ja tenim la darrera entrada estel·lar encarà està calenta i recent sortida del fogons, que és cuina i que no és cuina: aquí està la qüestió, quina és tradicional i quina és la creativa, moderna i química: aquí esta al gran problema. Un altre debat a la llista del debat absurd que en aquest país és l’esport nacional, mentre d’altres caminen nosaltres discutim.
El millor seria menjar-se d’aperitiu una piruleta de faves i després unes faves amb botifarra negre ben tradicionals i catalanes i de postres una deconstrucció de pa amb vi i sucre, tot acompanyat amb un còctel d’aigües de l’Ebre i el Ter amb glasons del Roine.

Per innovar sempre hi han excuses

Per innovar sempre hi han excuses, amb aquesta frase el director general de MNG en la presentació de la nova revista paradigmes, va sintetitzar les reticències que la gent té davant del canvi, la por davant del desconegut, conservar per damunt de progressar.
La innovació, el canvi, el progrés, la modernització, els reptes, el crear, el renovar, inventar,... hauria de ser una actitud vital per a tothom, tant de les empreses perquè sinó es poden quedar obsoletes i el mercat les destrossa, com de les persones per no quedar excloses d’un mercat de treball cada dia més insegur.
Tota la vida s’ha fet així. Si s’apliqués aquesta frase quan la va dir la primera persona, encara estaríem al paleolític inferior, l’energia elèctrica estaria per inventar i l’educació per crear.
Les societats riques socialment són aquelles que han estat capaces de treballar juntes, sumant esforços per multiplicar resultats. Aquelles que davant l’adversitat i la derrota s’han tornat a alçar per continuar caminant segurament per un camí incert, però val més l’incertesa que la certesa del fracàs segur.
Només tindrem una societat i un model productiu, econòmic i social potent, si no som capaços de superar la resignació i la por al fracàs. Tindrem empreses competitives quan desterrem l’especulació per la productivitat i la qualitat, tindrem un treball qualificat quan les persones assumeixin el repte de formació al llarg de la vida i els salaris siguin dignes, tindrem un estat del benestar potent quant la classe política i les administracions parin de lamentar-se i busquin noves formules per donar resposta al nous reptes de l’estat del benestar com pot l’atenció als infants hi ha la gent gran.
S’han d’acabar les excuses per passar a l’estadi de les propostes i els reptes per canviar les nostres empreses, per millorar els nostres llocs de treball i per construir i reconstruir un estat potent social i culturalment.

L’educació de les dones és quasi més important que la dels nens i els homes

...
L’educació de les dones éss quasi més important que la dels nens i els homes, i per nosaltres no m’estic referint només a l’Índia sinó a tot el món, hem menyspreat l’educació de les dones.
Una de les majors responsabilitats de les dones educades avui és com aconseguir unir el que és valuós i etern de les nostres tradicions antigues amb el que és valuós i bo del pensament modern. No tot el modern és bo, al igual que no tot l’antic és tot bo o tot dolent. Tenim que decidir, no d’una vegada per totes, sinó cada setmana i cada mes, el que és bo i útil pel nostre país i quin aspectes del passat tenim que conservar en la nostra societat.
Perquè l’Índia es converteixi en el que volem dins del marc d’una societat moderna, racional i fermament arrelada en el millor de la tradició antiga i en la nostra terra, necessitem una opinió pública intel·lectual, dones joves i intel·lectuals que no es conformin en acceptar tot el que ve d’altres parts del món, sinó que estiguin disposades a escoltar, a analitzar i a decidir si mereix la pena acceptar-ho o descartar-ho. Aquesta és l’educació que volem, una educació que permet als nostres joves adaptar-se a aquest món en constant canvi, i al mateix temps, ser capaços de contribuir a aquest canvi.
Algunes persones creuen que sols treballant en treballs molt importants es contribueix en alguna cosa important i tan sols així es participa en el servei nacional. Però tots sabem que ni tan sols la maquinaria més complexa seria eficaç si un cargol estigués fluix. Per tant, aquest cargol és tan important com qualsevol peça més gran. El mateix passa en la vida d’un país. No existeixen treballs poc importants ni persones insignificants. Tot el món pot contribuir en alguna cosa. I si aquella persona ho fa bé, tot el país anirà bé.
...

Fragment del discurs d’Indira Gandhi. Nova Delhi, India, 23 de novembre de 1974.

Preguntes al voltant del debat d’esquerra

Quin discurs feia esquerra quan treure els millors resultats al parlament de Catalunya?

Com es pot ampliar la base social amb un discurs alt nacionalment i baix socialment?

Quantes vegades seguides i sense respirar s’ha de dir la paraula independència per ser autènticament coherent?

Com s’ha d’aconseguir la majoria social i parlamentaria cap a la independència des de l’oposició parlamentaria eterna?

Com s’ha de demostrar seguretat, confiança i estabilitat governant si cada x temps es plantejar la renegociació dels acords?

Com s’ha de recuperar la confiança ciutadana sense consens i tranquil·litat interna?

Com es vol ser una referent de la societat que és plural i diversa amb un discurs únic només per a convençuts estrictes?

Com es pot guanyar un referèndum en 6 anys des d’una opció política que no arribat en la història recent mai més enllà del 20% dels vots?

Arribar a final de mes

Amb aquest plantejament he participat avui en representació de la UGT en un debat al matins de TV3 o d’en Josep Cuni, el temps de la televisió i massa gent en poc temps, fa que sempre et quedi la sensació: que t’has deixat de dir moltes coses, i segurament per això també tenim els blocs, per dir el que no hem pogut dir, i més quan el divendres al final final de la tarda la gent de premsa de la UGT de Catalunya fa l’esforç d’enviar-te dades i estudis per anar ben preparat, aquí les dades, gràcies:

1.150.000 persones cobren menys de 1000 € el 34% de la població ocupada
720.000 dones i 430.000 homes
De 20 a 29 anys els 48% de la gent cobra menys de 1000€
El 20% de la gent amb estudis superiors cobra menys de 1000€
El 67% dels contractes temporals el salari és inferior a 1000€
Amb un salari de 1000€ les despeses de primera necessitat suposen un 70%
Del 2000 al 2006 el PIB a crescut un 28,2% i la pobresa un 16,2%
La taxa de risc de pobresa –menys de 8276 € anuals- per sectors:
17,4% gent amb nacionalitat
40,1% gent estrangera legalment parlant
29,7% gent desocupada
41,6% família monoparental amb 1 o més fills

Cada dada, i aquesta és una síntesi, dona per reflexionar molt i molt del molt que queda per aconseguir.

Premis blocs Catalunya

Ja hi han més de 100 blocs inscrits en els Premis Blocs Catalunya 2008, i cal que encara en siguem molts més, aquesta setmana en el facebook hi havia gent animant a apuntar-s’hi, d’altres que dubtava de si el seu bloc devia ser-hi o no, i la meva aportació al debat ha estat, que cal apuntar-s’hi sobretot per donar suport a totes aquelles iniciatives de suport a la llengua catalana, si nosaltres no li donem la dimensió necessària no esperem que d’altres ho facin.
Aquests Premis més que uns premis en el sentit estricte uns guanyen i d’altres s’ho miren, són un acte de promoció del català i de divulgació de la teranyina del blocs en català que tenim i que cada dia la web 2.0 està arribant més lluny, si fem un volta per internet trobarem la gran creació de blocs en català i de totes les temàtiques imaginables.
La iniciativa de l’Eduard i la Trina, necessita el suport de tothom, i aquest suport s’ha de materialitzar fent l’inscripció del teu bloc, tant per demostra la quantitat de blocs, com la qualitat i sobretot també la pluralitat.
Segurament els organitzadors caldria que ampliessin més les categories perquè la gent trobi una afinitat més propera, ja que el ventall del blocs en català per sort és molt ampli.
No dubteu i feu la vostra inscripció, per així trobar-nos el proper octubre a Girona.

Una oportunitat per l'igualtat

Per damunt del debat de la llei igualtat sobre els drets, les obligacions, les quotes de representació, el plans d’igualtat a les empreses,... cal aprofitar aquest llei i totes les polítiques d’igualtat a la societat i a les empreses com una oportunitat.
Així el Consell Econòmic i social de Girona, format per l’Ajuntament, FOEG, PIMEC, Cambra, CCOO i UGT, van acordar per unanimitat, realitzar una jornada sobre els plans d’igualtat a les empreses i intentant adaptar les propostes el màxim a la realitat gironina i catalana formada principalment per petites i mitjanes empreses, i per tant la majoria per sota de les 250 persones, que la llei marqui 250 persones, no vol dir que no s’hagin de fer plans d’igualtat a les petites empreses, a part la Generalitat té ajuts per les empreses a l'hora de realitzar el pla.
Els plans d’igualtat cal situar-los com una oportunitat doble, i que aporti beneficis tants a les empreses com a les persones que treballen a les empreses. Aquests plans cal situar-los en el marc del nou model de competitivitat que cal crear basat en la qualitat del producte i del treball, cal aprendre o desaprendre la cultura empresarial i social que mesura el treball per les hores treballades i no per la qualitat del treball.
Cal convertir els plans d’igualtat en plans estratègics per generar noves oportunitat tant a l’empresa com a la persona que hi treballa. El pla ha de tenir tres fases:
eliminar les desigualtats i discriminacions
fer prevenció de les discriminacions
generar politiques de diversitat –rse-
La RSE –responsabilitat social de les empreses- és cap on cal encaminar aquest nou concepte de productivitat i competitivitat amb noves formes de treball i de producció que generin noves millores: millorar la qualitat del treball; millorar la competitivitat; compartir les millores i compartir els objectius per obtenir millors beneficis tant l’empresa com la gent qui treballa.
Noticies a la premsa de la jornada: diari de Girona i el punt.

Jo no hi era

Quan estava prohibit prohibir; quan l’amor per uns instants era lliure; quan a sota les llambordes hi sorgia la platja; la imaginació havia d’arribar al poder davant de la burocràcia; la llibertat sexual i l’acceptació d’opcions sexuals abans perseguides; el nou feminisme era un eix central de la transformació social; el pacifisme s’erigia com la millor arma contra el militarisme i les guerres; queien les primeres pedres del mur del totalitarisme comunista; la necessitat que tothom pogués accedir a l’espai públic; naixia una forma de vestir i d’escoltar la música sense tradicions i tabús; el cristianisme inquisidor quedava arraconat a seu papal; creixia un compromís social per la democràcia; estudiants i treballadors junts pel progrés social i la lliberat,...
Al Vietnam la guerra dels EUA demostrava el genocidi i que molt sovint el gran no pot guanyar al petit, va guanyar la raó per damunt de l’opressió; a Mèxic la repressió governamental assassinava més de 100 persones contra la paraula només els van quedar les armes; a Praga milers de persones volien viure en pau i els tancs les van reprimir; a París estudiants primer i treballadors després, tots junts van estar a prop d’una nova revolució francesa; i fins i tot a Madrid el cantautor Raimon va poder cantar en català i va ser aplaudit unànimement, la llengua catalana era llibertat i transgressió.
De De Gaulle fins a Sarkozy, passant pels progrés sense memòria històrica; uns renegant del passat i d’altres instal·lats en la desmemòria; molts no hi eren, però tothom hi va estar. Potser no van canviar les estructures que volien, però les mentalitats de la societat i de molts governamentals si, uns pensaments més oberts, respectuosos amb la diferència i la pluralitat política davant del totalitarisme capitalista i comunista, i una nova manera de pensament davant del pensament únic d’un bàndol i l’altre, i van descobrir que més enllà d’ells dos i havia vida i pensament i segurament molt més intel·ligent i sobretot més obert i plural, molts pensaments encara tenen vigència d’altres cal adequar-los al nostre temps, encara ens queden molts mesos com aquell per seguir construint aquella societat lliure i justa que somiem.
Afirmo que, tot i que no quedi be, dic la veritat: Jo no hi era aquell maig del 68, digueu-me nostàlgic,és cert, però aquell maig del 68 m’agradaria haver-hi estat.

Tots ells eren homes bons

...
Tots ells eren homes bons, van saber estar a l’alçada de la responsabilitat que van assumir, i va ser només la seva fèrria convicció, el seu amor i la fe plena en el país el que motiva les seves accions. La seva determinació i altruisme, el seu sacrifici i els sacrificis dels altres que entregaren les seves vides en l’alçament inspirat en el resorgir nacional que va venir a continuació.
La llibertat política per si mateixa no era l’objectiu fonamental. Es volia crear les condicions per la construcció gradual d’una comunitat en la que un número cada vegada major dels seus membres, alliberats de la pressió de les exigents demandes econòmiques, seran lliures per dedicar més temps a les qüestions del cos i l’esperit, i per tant gaudir de la felicitat d’una vida plena. En aquest la nostra nació tornarà a ser, com ho va ser durant segles, un gran centre intel·lectual i missioner del que emanarien les veritats salvadores de la revelació divina, així com els fruits del més exquisit del coneixement secular.
No podem honrar adequadament als homes del 1916 si no treballem i ens esforcem per crear l’Irlanda que ells desitjaven. Per això, cada un de nosaltres ha de complir la seva part, i encara que les tasques que tenim entre nosaltres són diferents de les que teníem fa cinquanta anys, podem aconseguir, amb la nostra devoció i fèrria determinació, un ressorgir nacional comparable amb el que van desencadenar els esdeveniments de 1916: podem reunir el nostre poble com si fos una família. Una nació de germans, cada un treballant en harmonia, no sols per ells mateix, sinó per el be de tots. Llavors marxarem confiats cap a la grandesa de la nostra nació entre les nacions del món, una tasca a la que es comprometeren els homes del 1916.
...
Fragment del discurs d’Eamon de Valera, President de la República d’Irlanda 1959-73, en el 50è de l’aniversari de l’alçament de Pascua a Irlanda, 10 d’abril de 1966.
Una mostra del llibre Palabras que cambiaron el mundo. 50 discursos que han fet historia.

No pensis en un elefant!

El llenguatge en el debat i l’estratègia política és l’eix central del llibre No pensis en un elefant! del lingüista nord americà George Lakoff. Des de la visió i la realitat política dels EEUU i la bipolarització entre demòcrates i republicans, ens dona les pautes per aconseguir que el teu missatge sigui el centre de la política.
Diuen que aquest és el best-seller de moda entre els polítics catalans i espanyols, fins a la llegenda que en Zapatero regala aquest llibre als i les seves ministres, si és així en alguns aspectes el mateix Zapatero i el seu govern l’haurien de tornar a llegir, ja que el PP a la meseta i el sur amb molt debats els guanya la partida, com el cas del procés de pau a Euskadi, la pluralitat o l’aigua.
Ens parla de l’estratègia de ser tu qui crees els marcs del debat i no anar a remolc del marc de l’adversari polític, això en els meus inicis de formació política en deien crear conseqüències o administrar conseqüències. El important en política i en la majoria d’àmbits de la via és crear el debat i guiar-lo, si s’aconsegueix tens mig camí com a mínim recorregut, mentre els altres van a remolc de les teves propostes i per tant sempre amb un discurs negatiu, de justificació i gens creatiu i propositiu.
També ens planteja dues maneres d’entendre la política sempre des de la seva visió i posicionament clar en favor dels demòcrates. Tenim segons la seva terminologia i posant el concepte i model de família com exemple, el pare estricte, la visió republicana, i el pare nodridor, la visió demòcrata, dues concepcions la primera basada en la disciplina, l’autoritat, la tradició i la veritat absoluta i l’altre oberta, participativa que escolta i sap sumar i no imposar com els primers.
En conclusió un missatge clar de cap a on hauríen d'anar les esquerres, per guanyar i transformar la societat i sumar tots els espais plurals de l’esquerra.

Primer van expulsar….

Primer van expulsar els aturats africans
Després els fills agrupats de la dones americanes
Després els metal·lúrgics de l’Europa de l’est
Després tots els restauradors xinesos
Després els botiguers pakistanesos
Després els nets dels murcians de principis del 1900
Després els fills dels andalusos dels anys 60
Després els mateixos gallecs de sempre
Després els extremenys de més de 50 anys
Després tothom amb cognoms castellans
Després els gironins nascuts a Barcelona
Després la gent de l’Ebre que no van voler donar aigua
Després tots els catalans de classe treballadora
Després....
i així fins que van expulsar a Guifré El Pelós,
Però com que ja estava mort
no va quedar ningú,
per tant la immigració i la crisi econòmica solucionada.

Jo soc el primer acusat

...Soc llicenciat i he treballat com a advocat. He estat condemnat a cinc anys de presó per abandonar el país sense permís i per animar al poble a donar suport a una vaga a finals de maig de 1961.
La legislació dissenyada per preservar la supremacia blanca amaga aquesta idea. Els treballs més humiliants de Sud-àfrica són realitzats pels africans. Quan alguna cosa té que transportar-se o netejar, l’home blanc buscarà a un africà perquè se’n faci càrrec, tant si aquell africà és treballador seu com si no. Degut a aquest tipus d’actitud, els blancs tendeixen a considerar que els africans pertanyen a una raça distinta. No els veuen com a persones que tenen família pròpia; no es donen compte de que tenen emocions: que s’enamoren igual que els blancs, que volen estar amb les seves mullers i fills igual que els blancs volen estar amb les seves respectives famílies; que volen guanyar els diner suficients per alimentar adequadament a les seves famílies, vestir-les i portar-les a l’escola. I, creuen que un noi dels encàrrecs o un ajudant de jardiner no pot complir aquests objectius?
Els africans volen rebre un salari digne. Els africans volen realitzar les feines que siguin capaços de desenvolupar, no les que els imposa el govern. Els africans volen tenir la llibertat de viure allà a on treballen i no ser expulsats d’una zona concreta perquè no van néixer allà. Els africans volen tenir la llibertat de ser propietaris de parcel·les en els seus llocs de treball, no veure’s obligats a viure en cases de lloguer que mai seran seves. Els africans volen formar part de la població sencera, i no obligats a viure en guetos.
Els africans voler poder viatjar dins del seu país, buscar treball a on vulguin, no a on el obligui l’oficina de treball. Els africans volen una part justa del que els correspon de Sud-àfrica. Volen seguretat i una participació en la societat.
Sobretot, volem els mateixos drets polítics, perquè sense ells les nostres desigualtats seran permanents....

Fragments del discurs que Nelson Mandela va pronunciar com a defensa en el seu judici el 20 d’abril de 1964. Ara farà 44 anys i encara que de manera diferent patim injustícies igual.

Viatge per la costa brava

Viatge per la costa brava de Xavier Moret ens porta a la costa brava tant la del passat com la del present, poble a poble i cala a cala, ens retroba amb els seus paisatges únics i irrepetibles, ens posa de manifest també les desgracies d’un creixement urbanístic en molt casos sense mesura.
Un llibre tant per la gent que coneix la costa brava com per la que no,si la coneixes retrobaràs llocs i espais i tornaran a venir ganes d’anar-hi i els que no la coneixeu tindreu ganes d’anar-hi per poder descobrir un dels millors espais de la mediterrània, per la seva natura, per la seva gent i per l’ambient de tranquil·litat i llum que aporta la costa brava autentica.
Racó a racó podreu descobrir paratges únics, i la gent única que hi ha viscut des del pescador, passant per Pla o Dalí fins els famosos del cinema, la literatura o la música, que han fet el glamur empordanès. Durant el llibre Xavier Moret ens dona les seves opinions sempre acompanyades de les opinions escrites de grans escriptors del món i de la costa brava.
Podreu trobar la senzillesa i la genialitat de la seva cuina, del Bulli fins el suquet autèntic i genuí, podreu trobar una bona ruta gastronòmica per gaudir també d’aquesta part del món, la combinació de terra, mar, paisatge, gent, cuina i tramuntana és clau de que sempre tinguis ganes de tronar-hi, tothom podem trobar el nostre propi racó a on ens i perdríem sense rellotge, només per gaudir de la música del mar, amb l’harmonia del paisatge i la lletra de la seva gent.