diumenge, 4 de maig de 2008

Jo soc el primer acusat

...Soc llicenciat i he treballat com a advocat. He estat condemnat a cinc anys de presó per abandonar el país sense permís i per animar al poble a donar suport a una vaga a finals de maig de 1961.
La legislació dissenyada per preservar la supremacia blanca amaga aquesta idea. Els treballs més humiliants de Sud-àfrica són realitzats pels africans. Quan alguna cosa té que transportar-se o netejar, l’home blanc buscarà a un africà perquè se’n faci càrrec, tant si aquell africà és treballador seu com si no. Degut a aquest tipus d’actitud, els blancs tendeixen a considerar que els africans pertanyen a una raça distinta. No els veuen com a persones que tenen família pròpia; no es donen compte de que tenen emocions: que s’enamoren igual que els blancs, que volen estar amb les seves mullers i fills igual que els blancs volen estar amb les seves respectives famílies; que volen guanyar els diner suficients per alimentar adequadament a les seves famílies, vestir-les i portar-les a l’escola. I, creuen que un noi dels encàrrecs o un ajudant de jardiner no pot complir aquests objectius?
Els africans volen rebre un salari digne. Els africans volen realitzar les feines que siguin capaços de desenvolupar, no les que els imposa el govern. Els africans volen tenir la llibertat de viure allà a on treballen i no ser expulsats d’una zona concreta perquè no van néixer allà. Els africans volen tenir la llibertat de ser propietaris de parcel·les en els seus llocs de treball, no veure’s obligats a viure en cases de lloguer que mai seran seves. Els africans volen formar part de la població sencera, i no obligats a viure en guetos.
Els africans voler poder viatjar dins del seu país, buscar treball a on vulguin, no a on el obligui l’oficina de treball. Els africans volen una part justa del que els correspon de Sud-àfrica. Volen seguretat i una participació en la societat.
Sobretot, volem els mateixos drets polítics, perquè sense ells les nostres desigualtats seran permanents....

Fragments del discurs que Nelson Mandela va pronunciar com a defensa en el seu judici el 20 d’abril de 1964. Ara farà 44 anys i encara que de manera diferent patim injustícies igual.

Cap comentari: