El llenguatge en el debat i l’estratègia política és l’eix central del llibre No pensis en un elefant! del lingüista nord americà George Lakoff. Des de la visió i la realitat política dels EEUU i la bipolarització entre demòcrates i republicans, ens dona les pautes per aconseguir que el teu missatge sigui el centre de la política.
Diuen que aquest és el best-seller de moda entre els polítics catalans i espanyols, fins a la llegenda que en Zapatero regala aquest llibre als i les seves ministres, si és així en alguns aspectes el mateix Zapatero i el seu govern l’haurien de tornar a llegir, ja que el PP a la meseta i el sur amb molt debats els guanya la partida, com el cas del procés de pau a Euskadi, la pluralitat o l’aigua.
Ens parla de l’estratègia de ser tu qui crees els marcs del debat i no anar a remolc del marc de l’adversari polític, això en els meus inicis de formació política en deien crear conseqüències o administrar conseqüències. El important en política i en la majoria d’àmbits de la via és crear el debat i guiar-lo, si s’aconsegueix tens mig camí com a mínim recorregut, mentre els altres van a remolc de les teves propostes i per tant sempre amb un discurs negatiu, de justificació i gens creatiu i propositiu.
També ens planteja dues maneres d’entendre la política sempre des de la seva visió i posicionament clar en favor dels demòcrates. Tenim segons la seva terminologia i posant el concepte i model de família com exemple, el pare estricte, la visió republicana, i el pare nodridor, la visió demòcrata, dues concepcions la primera basada en la disciplina, l’autoritat, la tradició i la veritat absoluta i l’altre oberta, participativa que escolta i sap sumar i no imposar com els primers.
En conclusió un missatge clar de cap a on hauríen d'anar les esquerres, per guanyar i transformar la societat i sumar tots els espais plurals de l’esquerra.
Diuen que aquest és el best-seller de moda entre els polítics catalans i espanyols, fins a la llegenda que en Zapatero regala aquest llibre als i les seves ministres, si és així en alguns aspectes el mateix Zapatero i el seu govern l’haurien de tornar a llegir, ja que el PP a la meseta i el sur amb molt debats els guanya la partida, com el cas del procés de pau a Euskadi, la pluralitat o l’aigua.
Ens parla de l’estratègia de ser tu qui crees els marcs del debat i no anar a remolc del marc de l’adversari polític, això en els meus inicis de formació política en deien crear conseqüències o administrar conseqüències. El important en política i en la majoria d’àmbits de la via és crear el debat i guiar-lo, si s’aconsegueix tens mig camí com a mínim recorregut, mentre els altres van a remolc de les teves propostes i per tant sempre amb un discurs negatiu, de justificació i gens creatiu i propositiu.
També ens planteja dues maneres d’entendre la política sempre des de la seva visió i posicionament clar en favor dels demòcrates. Tenim segons la seva terminologia i posant el concepte i model de família com exemple, el pare estricte, la visió republicana, i el pare nodridor, la visió demòcrata, dues concepcions la primera basada en la disciplina, l’autoritat, la tradició i la veritat absoluta i l’altre oberta, participativa que escolta i sap sumar i no imposar com els primers.
En conclusió un missatge clar de cap a on hauríen d'anar les esquerres, per guanyar i transformar la societat i sumar tots els espais plurals de l’esquerra.
1 comentari:
En Lakoff ens presenta una teoria molt interessant, i crec que tal com ell diu són les esquerres les que haurien de crear els seus propis marcs.
Una altra cosa és que el govern espanyol ho hagi posat en marxa, ja que crec que o bé s'ho han de rellegir o bé ha de tornar en Lakoff a Madrid, com ja va fer al novembre, i donar classes de repàs ;)
Salut!
Publica un comentari a l'entrada