diumenge, 18 de gener de 2009

En quin estadi de la crisi estem

Aquesta seria una de les preguntes més importants, tothom en parla, s’ha passat de la negació segurament a la maximització de la crisi, i se’n parla tant i amb tant de dramatisme, pot ser no estarem agreujant la situació? Aquesta és una reflexió o una pregunta que darrerament amb faig més contínuament.
A on està l’equilibri entra la informació i que aquesta informació en comptes d’ajudar a sortir de la crisi, perjudiqui més encara la situació de milers de treballadors que veuen el seu lloc de treball en perill o que ja estan a l’atur.
La crisi encara no ha entrat en el seu estadi més violent, encara que molts sadotertulians ja estan parlant de que estem en l’apocalipsi, i per sort no hi hem arribat i millor que no hi arribem, tot just hem entrat en recessió econòmica i l’atur a superat l’10%, per comparar la dada de l’atur en la crisi dels noranta va arribar a superar el 20% d’atur i els anys vuitanta per igual, per tant la situació ara és greu per a sectors com la construcció i l’industria i els serveis relacionats amb l’industria, i també és greu pels milers de persones que mes a mes entren a l’atur, però encara no s’ha generalitzat ni sectorialment ni territorial.
Les mesures de governs no estant tenint efectes per pal·liar la crisi, els problemes de liquiditat i l’increment continu d’ero’s de suspensió temporal sembla que no s’atura principalment a l’automoció, a on si no hi ha solució passarem de les suspensions als acomiadaments. El sector de l’automoció és un exemple directe de l’impacte que esta tenint la crisi de consum en l’industria, tant per la manca de finançament, com perquè la gent ha aturat de manera dastrica el consum.
És complexa definir el moment exacte, hem començat el 2009 entrant en recessió econòmica, no estem en depressió econòmica però l’estat d’ànim de l’economia, la política i la gent com a mínim té símptomes de depressió mèdica, tothom està encallat i desanimat, per tant necessitem un revulsiu i sobretot necessitem governs que deixin de relatar-nos la crònica econòmica dominical i comencin a escriure polítiques per sortir d’aquesta crisi real, que tot just a fet només que començar i encara podem fer que els estralls no siguin irreversibles.

3 comentaris:

un empresari amb problemes ha dit...

Més de 40000 persones a l'atur i tu dius que no hi ha crisi.
El secretari de CCOO a la SER era dràstic l'altre dia parlant de l'atur, la teva secretària general feia una previsió de més atur durant tot l'any, ella deia que només es salvava el turisme i tu tan animat ,d'on cobres? quina indústria et manté? ves de menjar en menjar(bons resturants això sí) de discoteca en discoteca i tiro porque me toca.Au sindicalistes així , aneu a Barcelna i si pot ser a Madrid o més enllà,millor

Camil Ros ha dit...

tant important com llegir és entendre en que es llegueix, i també és important signar els comentaris.
No estic negant la crisi, fins i tot estic dient que podem entrar en depresió sinó s'actua, i respecta a les dades d'atur dic una realitat que estem al 10% hi ha la crisi dels noranta vam passar del 20%.
Aquest article és una reflexió que intenta debatre, i si la gent vol reflexionar i debatre respectuosa perfecte, als altres us en podeu abstenir. aquest és un bloc respectuos o vol gent respectuosa

Anònim ha dit...

molt encertada la relació que estableixes entre percepció de la realitat i realitat propiament dita. La realitat la construim a base de percepcions, per aquest motiu el més important ara mateix és un poder polític, econòmic i social capaç de començar a donar senyals de que podem sortir d'aquesta situació i de que tenen un full de ruta clar.