Comencem l’any amb la pujada de les tarifes aproximadament entre un 3 i un 8%, quan l‘inflació del 2008 ens diuen que es situarà sobre l’1,5%.
Tots els governs de l'estatal fins al local, han apujat les tarifes d’acord amb els seus pressupostos i no d’acord amb la situació de crisi econòmica, i després es queixen de l’allunyament del polítics i la ciutadania, amb aquestes pujades de preus demostren que els preocupa més els seus pressupostos que la situació econòmica de la ciutadania, és a dir, que les seves baixades d’ingressos fruit principalment de l’aturada especulativa de la construcció l’hem de pagar la resta de la gent, i a nosaltres qui ens ingressarà els ingressos que perdem.
En canvi els salaris de la gent, pràcticament no pujaran ja que la inflació de tot l’any 2008 es situarà a nivell estatal sobre l’1,5%, i les pujades de les tarifes ens trobem per exemple: electricitat +3,4%; aigua +8% a l’ajuntament de Barcelona, transports renfe el 4,2%, la T-10 del metro +6,9%. Per tant amb els increments salarials pel 2009, no arribaran ni per pagar les pujades de les tarifes.
Davant d’aquest despropòsit, que s’ha produït durant aquestes festes, cal donar una resposta clara de rebuig, no pot ser que la baixada ingressos de les administracions l’hàgim de pagar els treballadors al igual que ja estem pagant la crisi amb la pèrdua del lloc de treball.
I després ens hem de sentir a dir per tots els polítics de tots els colors que els treballadors no pagarem la crisi, doncs estem pagant la crisi i ara hem de pagar també els seus pressupostos, perquè en comptes d’apujar les tarifes no apugen l’IRPF dels trams més alts-és a dir dels que més tenen-, això és un política progressiva adequada i no augmentar el preus de les coses més bàsiques que tothom utilitzem però no tothom cobrem el mateix.
Tots els governs de l'estatal fins al local, han apujat les tarifes d’acord amb els seus pressupostos i no d’acord amb la situació de crisi econòmica, i després es queixen de l’allunyament del polítics i la ciutadania, amb aquestes pujades de preus demostren que els preocupa més els seus pressupostos que la situació econòmica de la ciutadania, és a dir, que les seves baixades d’ingressos fruit principalment de l’aturada especulativa de la construcció l’hem de pagar la resta de la gent, i a nosaltres qui ens ingressarà els ingressos que perdem.
En canvi els salaris de la gent, pràcticament no pujaran ja que la inflació de tot l’any 2008 es situarà a nivell estatal sobre l’1,5%, i les pujades de les tarifes ens trobem per exemple: electricitat +3,4%; aigua +8% a l’ajuntament de Barcelona, transports renfe el 4,2%, la T-10 del metro +6,9%. Per tant amb els increments salarials pel 2009, no arribaran ni per pagar les pujades de les tarifes.
Davant d’aquest despropòsit, que s’ha produït durant aquestes festes, cal donar una resposta clara de rebuig, no pot ser que la baixada ingressos de les administracions l’hàgim de pagar els treballadors al igual que ja estem pagant la crisi amb la pèrdua del lloc de treball.
I després ens hem de sentir a dir per tots els polítics de tots els colors que els treballadors no pagarem la crisi, doncs estem pagant la crisi i ara hem de pagar també els seus pressupostos, perquè en comptes d’apujar les tarifes no apugen l’IRPF dels trams més alts-és a dir dels que més tenen-, això és un política progressiva adequada i no augmentar el preus de les coses més bàsiques que tothom utilitzem però no tothom cobrem el mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada