L’educació de les dones és quasi més important que la dels nens i els homes

...
L’educació de les dones éss quasi més important que la dels nens i els homes, i per nosaltres no m’estic referint només a l’Índia sinó a tot el món, hem menyspreat l’educació de les dones.
Una de les majors responsabilitats de les dones educades avui és com aconseguir unir el que és valuós i etern de les nostres tradicions antigues amb el que és valuós i bo del pensament modern. No tot el modern és bo, al igual que no tot l’antic és tot bo o tot dolent. Tenim que decidir, no d’una vegada per totes, sinó cada setmana i cada mes, el que és bo i útil pel nostre país i quin aspectes del passat tenim que conservar en la nostra societat.
Perquè l’Índia es converteixi en el que volem dins del marc d’una societat moderna, racional i fermament arrelada en el millor de la tradició antiga i en la nostra terra, necessitem una opinió pública intel·lectual, dones joves i intel·lectuals que no es conformin en acceptar tot el que ve d’altres parts del món, sinó que estiguin disposades a escoltar, a analitzar i a decidir si mereix la pena acceptar-ho o descartar-ho. Aquesta és l’educació que volem, una educació que permet als nostres joves adaptar-se a aquest món en constant canvi, i al mateix temps, ser capaços de contribuir a aquest canvi.
Algunes persones creuen que sols treballant en treballs molt importants es contribueix en alguna cosa important i tan sols així es participa en el servei nacional. Però tots sabem que ni tan sols la maquinaria més complexa seria eficaç si un cargol estigués fluix. Per tant, aquest cargol és tan important com qualsevol peça més gran. El mateix passa en la vida d’un país. No existeixen treballs poc importants ni persones insignificants. Tot el món pot contribuir en alguna cosa. I si aquella persona ho fa bé, tot el país anirà bé.
...

Fragment del discurs d’Indira Gandhi. Nova Delhi, India, 23 de novembre de 1974.