Per innovar sempre hi han excuses, amb aquesta frase el director general de MNG en la presentació de la nova revista paradigmes, va sintetitzar les reticències que la gent té davant del canvi, la por davant del desconegut, conservar per damunt de progressar.
La innovació, el canvi, el progrés, la modernització, els reptes, el crear, el renovar, inventar,... hauria de ser una actitud vital per a tothom, tant de les empreses perquè sinó es poden quedar obsoletes i el mercat les destrossa, com de les persones per no quedar excloses d’un mercat de treball cada dia més insegur.
Tota la vida s’ha fet així. Si s’apliqués aquesta frase quan la va dir la primera persona, encara estaríem al paleolític inferior, l’energia elèctrica estaria per inventar i l’educació per crear.
Les societats riques socialment són aquelles que han estat capaces de treballar juntes, sumant esforços per multiplicar resultats. Aquelles que davant l’adversitat i la derrota s’han tornat a alçar per continuar caminant segurament per un camí incert, però val més l’incertesa que la certesa del fracàs segur.
Només tindrem una societat i un model productiu, econòmic i social potent, si no som capaços de superar la resignació i la por al fracàs. Tindrem empreses competitives quan desterrem l’especulació per la productivitat i la qualitat, tindrem un treball qualificat quan les persones assumeixin el repte de formació al llarg de la vida i els salaris siguin dignes, tindrem un estat del benestar potent quant la classe política i les administracions parin de lamentar-se i busquin noves formules per donar resposta al nous reptes de l’estat del benestar com pot l’atenció als infants hi ha la gent gran.
S’han d’acabar les excuses per passar a l’estadi de les propostes i els reptes per canviar les nostres empreses, per millorar els nostres llocs de treball i per construir i reconstruir un estat potent social i culturalment.
La innovació, el canvi, el progrés, la modernització, els reptes, el crear, el renovar, inventar,... hauria de ser una actitud vital per a tothom, tant de les empreses perquè sinó es poden quedar obsoletes i el mercat les destrossa, com de les persones per no quedar excloses d’un mercat de treball cada dia més insegur.
Tota la vida s’ha fet així. Si s’apliqués aquesta frase quan la va dir la primera persona, encara estaríem al paleolític inferior, l’energia elèctrica estaria per inventar i l’educació per crear.
Les societats riques socialment són aquelles que han estat capaces de treballar juntes, sumant esforços per multiplicar resultats. Aquelles que davant l’adversitat i la derrota s’han tornat a alçar per continuar caminant segurament per un camí incert, però val més l’incertesa que la certesa del fracàs segur.
Només tindrem una societat i un model productiu, econòmic i social potent, si no som capaços de superar la resignació i la por al fracàs. Tindrem empreses competitives quan desterrem l’especulació per la productivitat i la qualitat, tindrem un treball qualificat quan les persones assumeixin el repte de formació al llarg de la vida i els salaris siguin dignes, tindrem un estat del benestar potent quant la classe política i les administracions parin de lamentar-se i busquin noves formules per donar resposta al nous reptes de l’estat del benestar com pot l’atenció als infants hi ha la gent gran.
S’han d’acabar les excuses per passar a l’estadi de les propostes i els reptes per canviar les nostres empreses, per millorar els nostres llocs de treball i per construir i reconstruir un estat potent social i culturalment.
3 comentaris:
El qu tu dius a nivell laboral també és apicable a nivell personal, cal innovar en el dia a dia, en el vestir , en el menjar , en el compartir i deixar vells reptes i velles idees de com hauríem de ser.
Innovar per ser millors, per aprendre i arribar que ls nostres somnis siguin una realitat, to i qu de vegades ´s complicat!
Innovar a les empreses si no hi ha calés a darrera és impossible.
Això és molt fàcil de dir pels sindicalistes perquè tens un sou assegurat i no us mulleu en perdre res
el darrer anònim ja ha trobat entre una i dues excuses, aquest és un exemple
Publica un comentari a l'entrada