Tots ells eren homes bons

...
Tots ells eren homes bons, van saber estar a l’alçada de la responsabilitat que van assumir, i va ser només la seva fèrria convicció, el seu amor i la fe plena en el país el que motiva les seves accions. La seva determinació i altruisme, el seu sacrifici i els sacrificis dels altres que entregaren les seves vides en l’alçament inspirat en el resorgir nacional que va venir a continuació.
La llibertat política per si mateixa no era l’objectiu fonamental. Es volia crear les condicions per la construcció gradual d’una comunitat en la que un número cada vegada major dels seus membres, alliberats de la pressió de les exigents demandes econòmiques, seran lliures per dedicar més temps a les qüestions del cos i l’esperit, i per tant gaudir de la felicitat d’una vida plena. En aquest la nostra nació tornarà a ser, com ho va ser durant segles, un gran centre intel·lectual i missioner del que emanarien les veritats salvadores de la revelació divina, així com els fruits del més exquisit del coneixement secular.
No podem honrar adequadament als homes del 1916 si no treballem i ens esforcem per crear l’Irlanda que ells desitjaven. Per això, cada un de nosaltres ha de complir la seva part, i encara que les tasques que tenim entre nosaltres són diferents de les que teníem fa cinquanta anys, podem aconseguir, amb la nostra devoció i fèrria determinació, un ressorgir nacional comparable amb el que van desencadenar els esdeveniments de 1916: podem reunir el nostre poble com si fos una família. Una nació de germans, cada un treballant en harmonia, no sols per ells mateix, sinó per el be de tots. Llavors marxarem confiats cap a la grandesa de la nostra nació entre les nacions del món, una tasca a la que es comprometeren els homes del 1916.
...
Fragment del discurs d’Eamon de Valera, President de la República d’Irlanda 1959-73, en el 50è de l’aniversari de l’alçament de Pascua a Irlanda, 10 d’abril de 1966.
Una mostra del llibre Palabras que cambiaron el mundo. 50 discursos que han fet historia.