Aprofitant la darrera obra -aquesta de contes- d'Albert Sánchez Piñol: Tretze Tristos Tràngols. Aprofito també per recomanar les seves dues grans novel·les.
la primera: La pell freda, llegida ja fa algun any i encara en el record, com passa amb les bones obres. Una illa lluny de tot i tothom, que juga amb la realitat i la ficció, una pell freda que posa tot el caliu a la novel·la i als personatges, una lluita per la supervivència amb bitxos raros inclosos junt amb les rareses dels humans, una lectura dura i addicta.
La segona: Pandora al Congo, llegida enguany encara fresca en el record, enganxa de l’inici al final, juga i molt bé amb la veritat i mentida; transcorre entre Anglaterra i el Congo sembla que sobretot al Congo però potser no tant com sembla; una historia de rics, pobres i esclaus, una lluita pel diner i la supervivència -amb bitxos del més ensota i sang i fetge inclosos-; i un final inesperat, per tant recomano no començar a llegir-la pel final.
Tretze Tristos Tràngols, tretze contes entre bons i molt bons, però segur que alguns us agraden menys perquè n’hi han alguns de magistrals, arribant a nivells del mestre Quim Monzo.
I si els immigrants ja no venen del sud sinó del cel; la teoria de supervivència de la zebra, que no consisteix en pintar-se les ratlles; si has de pecar val més que ho facis més d’un cop; la solitud de l’espantaocells i la dependència dels ocells; els perills d’anar a compra xurros després de fer l’amor; i així fins a tretze, tristos, tràngols que amb una bona trama i una millor ironia ens enganxaren tant per descobrir el final de cada faula com per començar a llegir la següent.
Una lectura àgil i distesa per l’estiu, entre la platja, la terrassa i el sofà, o si sou dels deixar els clàssics i el llibre llarg per l’estiu, aquest potser un xarrup ben refrescant.
la primera: La pell freda, llegida ja fa algun any i encara en el record, com passa amb les bones obres. Una illa lluny de tot i tothom, que juga amb la realitat i la ficció, una pell freda que posa tot el caliu a la novel·la i als personatges, una lluita per la supervivència amb bitxos raros inclosos junt amb les rareses dels humans, una lectura dura i addicta.
La segona: Pandora al Congo, llegida enguany encara fresca en el record, enganxa de l’inici al final, juga i molt bé amb la veritat i mentida; transcorre entre Anglaterra i el Congo sembla que sobretot al Congo però potser no tant com sembla; una historia de rics, pobres i esclaus, una lluita pel diner i la supervivència -amb bitxos del més ensota i sang i fetge inclosos-; i un final inesperat, per tant recomano no començar a llegir-la pel final.
Tretze Tristos Tràngols, tretze contes entre bons i molt bons, però segur que alguns us agraden menys perquè n’hi han alguns de magistrals, arribant a nivells del mestre Quim Monzo.
I si els immigrants ja no venen del sud sinó del cel; la teoria de supervivència de la zebra, que no consisteix en pintar-se les ratlles; si has de pecar val més que ho facis més d’un cop; la solitud de l’espantaocells i la dependència dels ocells; els perills d’anar a compra xurros després de fer l’amor; i així fins a tretze, tristos, tràngols que amb una bona trama i una millor ironia ens enganxaren tant per descobrir el final de cada faula com per començar a llegir la següent.
Una lectura àgil i distesa per l’estiu, entre la platja, la terrassa i el sofà, o si sou dels deixar els clàssics i el llibre llarg per l’estiu, aquest potser un xarrup ben refrescant.
1 comentari:
Lectura per compartir!Buscar-ne el cinquè sentit de cada un dels contes , el rerafons i les interpretacions entre dos és millor,és tot un plaer!!!!!!.(ei...no m'expliquis el final!!!)
Per cert molt i molt bons,per mi, el primer i l'últim inmillorables!!
Publica un comentari a l'entrada