dijous, 26 de març del 2009

Les falses veritats de l’acomiadament

La patronal ja fa uns mesos que ha començat la seva ofensiva particular, aprofitant la crisi per demanar retallar impostos i indemnitzacions, els arguments que utilitzen alguns estan desinformant a la societat i d’altres la tossuda realitat els converteixen en una mentida.
Primera mentida: l’acomiadament és car, l’acomiadament és de 20 dies per any treballat si hi ha causes justificades, i de 45 dies si sense cap motiu l’empresa decideix acomiadar un treballador. Per tant l’acomiadament a l’estat espanyol és de 20 dies per any treballat. Estats com França i Alemanya no existeix l’acomiadament improcedent.
Segona mentida: ni baixant el preu de l’acomiadament les empreses fan més contractació indefinida, hi ha el model de contracte que és el de foment de la contractació indefinida i la diferència fonamental és que l’indemnització per acomiadament improcedent és de 33 dies per any treballat en comptes de 45. Doncs la seva utilització és mínima per no dir ridícula, dels 25257 contractes indefinits realitzats el mes de febrer a Catalunya, només 4202 va ser de foment de la contractació indefinida un 16% del total. Mentre que 10156 va ser conversió de temporals a indefinits el 40% aquest tenen deduccions a la seguretat social.
Les dades demostren que és clar que els problemes a l’hora de no fer més contractes fixes no és l’indemnització, ja que el contracte amb un preu més baix d’indemnització és el menys utilitzat, en canvi el més utilitzat és el contracte fixa ordinari amb 10782 contractes.
Potser va sent hora de desemmascarar les mentides de la patronal, o que la seva veritat no és que rebaixant costos laborals faran més contractació indefinida, sinó que rebaixant costos laborals –retallada d’indemnitzacions i impostos- aconseguiran més beneficis empresarials.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Avui he llegit una entrevista que deia que els sindicats ja no defenien els interessos dels seus afiliats, sinó l'estabilitat del govern de torn. Crec que hi ha massa silenci...
Crec que els sindicats estan assistint impassibles a la destrucció del poder adquisitiu.
Qui defensa als mileuristes ???? entre els mileuristes no hi ha afiliats als sindicats.

Camil Ros ha dit...

Més que impassibles davant la destrucció del poder adquisitiu, crec que ens estem quedant sols, sindicats i treballadors, s'esta instal·lant el discurs que retallan sous ens en sortirem de la crisi, i és molt perillòs quan alguns politics estan compran aquesta moto.
Dins del sindicats hi ha molta gent que cobra mil € i menys, com la gent del comerç de Girona que ja han anunciat mobilitzacions i el conveni d'hosteleria que vam signar l'any passat i que vam aconseguir salari mínim a l'hosteleria 1000 €.
Per tant és possible que no fem suficent, mai és suficient, pero estem treballant fermament, comite a comite, negociant ero's i mobilitzant-nos com el 14-M.
I possiblement fugint de la critica fàcil als sindicats, segurament evidenciar molt més el que estem fent, perquè als governs els estem apretant més que beneit les seves propostes, segurament també la realitat catalana és diferent a l'espanyola, política i sindicalment

Anònim ha dit...

Hola Peter Pan!!

Em presento: Soc un empresari que fa deu anys que treballo per una empresa proveïdora d'empreses
proveïdores de peces de cotxe (tal com sona).No he fet grans beneficis perquè treballo amb preus rebentats. He vist com els meus treballadors no paraven de comprar-se cotxes luxosos i s'embarcaven en crèdits per anar de viatge, mentre jo tenia feina per arribar a final de més i intentava fer un racó per a comprar-me un taller més gran. Ara fa poc he hagut d'acomiadar 5 dels 10 treballadors que tenia perquè l'empresa per la que treballo ha deixat de donar-me feina radicalment. La majoria ha signat els 20 dies per any treballat, però un que feia prop de 10 anys que el tenia m'ha fotut als jutjats. M'ha costat més de 22000 euros acomiadar-lo. Ell sol no m'ha generat aquest benefici, però es que tots els altres junts tampoc.
Si l'he hagut d'acomiadar no ha estat per ganes, el que jo volia fer es seguir treballant. Però l'empresa per la que treballo m'ha acomiadat sense cap indemnització i practicament sense donar cap explicació. I ara aquest treballador (un dels més xungos que tenia, amb problemes amb l'alcohol, carregat de deutes i malalties que s'ha buscat ell) marxarà amb 22000 euros i dos anys d'atur que representen uns 20000 euros mes. 44000 euros en total. I jo pagant la resta de la meva vida per haver comes el delicte de signar un contracte laboral.

Per part meva ja m'importa un pito tots els drets que puguin tenir els treballadors perque el que es jo no penso contractar ningú més.

Repeteixo CONTRACTAR un treballador en aquest país es delicte, perquè l'únic mal que he fet en aquesta vida es contractar-lo, el fet d'acomiadar-lo ha estat contra la meva voluntat.

apa. segueix defensant els refotuts drets dels treballadors i no t'hi cansis ...