diumenge, 22 de març de 2009

Potser cal badar

Quan tot es per ahir
quan els mots s’acceleren
quan la gent corre sense un destí concret.

Potser cal aturar-se
potser cal pensar
potser cal badar.

Mirar el batec de les onades
escoltar el blau de la mar
olorar la pau de la natura.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Cal badar i tant!
cal xerrar amb bona companyia!
Cal saber destriar la palla del que val!
Però sobretot, cal saber compartir i tenir confiança per a que aquests siguin bons moments per tothom!

Pais secret ha dit...

Badant s´apren més que no mirant a vegades.
Si mires,potser et fixes només en una cosa. Si bades,totes les coses van passant pel davant com una pel·lícula i no hi ha pèrdua ni visual, ni sensorial.

Nika ha dit...

Normalment, sóc de les que abans d'acabar la frasse ja ha acabat l'acció. En les coses importants, intento reflexionar ....
Les persones felices, o millor alegres (diuen que la felicitat és una emoció passatgera i l'alegria un sentiment permanent), són aquelles que poden meravellar-se, badar ... davant de les petites coses que passen al seu voltant: la remor d'unes fulles, el perfum de la mar, el ball de les onades ... La Muriel Barbery a "L'elegància de l'eriçó" diu que la gent creu desitjar estrelles i acaba com peixos de colors a la peixera. A mi, em fa badar, em meravella la gent que continua somiant estrelles ...

Nupa ha dit...

Bada bada i veuràs com et trepitgen.
A Madrid tot bé?
fins aviat!