Quan tot es per ahir quan els mots s’acceleren quan la gent corre sense un destí concret.
Potser cal aturar-se potser cal pensar potser cal badar.
Mirar el batec de les onades escoltar el blau de la mar olorar la pau de la natura.
4 comentaris:
Anònim
ha dit...
Cal badar i tant! cal xerrar amb bona companyia! Cal saber destriar la palla del que val! Però sobretot, cal saber compartir i tenir confiança per a que aquests siguin bons moments per tothom!
Badant s´apren més que no mirant a vegades. Si mires,potser et fixes només en una cosa. Si bades,totes les coses van passant pel davant com una pel·lícula i no hi ha pèrdua ni visual, ni sensorial.
Normalment, sóc de les que abans d'acabar la frasse ja ha acabat l'acció. En les coses importants, intento reflexionar .... Les persones felices, o millor alegres (diuen que la felicitat és una emoció passatgera i l'alegria un sentiment permanent), són aquelles que poden meravellar-se, badar ... davant de les petites coses que passen al seu voltant: la remor d'unes fulles, el perfum de la mar, el ball de les onades ... La Muriel Barbery a "L'elegància de l'eriçó" diu que la gent creu desitjar estrelles i acaba com peixos de colors a la peixera. A mi, em fa badar, em meravella la gent que continua somiant estrelles ...
4 comentaris:
Cal badar i tant!
cal xerrar amb bona companyia!
Cal saber destriar la palla del que val!
Però sobretot, cal saber compartir i tenir confiança per a que aquests siguin bons moments per tothom!
Badant s´apren més que no mirant a vegades.
Si mires,potser et fixes només en una cosa. Si bades,totes les coses van passant pel davant com una pel·lícula i no hi ha pèrdua ni visual, ni sensorial.
Normalment, sóc de les que abans d'acabar la frasse ja ha acabat l'acció. En les coses importants, intento reflexionar ....
Les persones felices, o millor alegres (diuen que la felicitat és una emoció passatgera i l'alegria un sentiment permanent), són aquelles que poden meravellar-se, badar ... davant de les petites coses que passen al seu voltant: la remor d'unes fulles, el perfum de la mar, el ball de les onades ... La Muriel Barbery a "L'elegància de l'eriçó" diu que la gent creu desitjar estrelles i acaba com peixos de colors a la peixera. A mi, em fa badar, em meravella la gent que continua somiant estrelles ...
Bada bada i veuràs com et trepitgen.
A Madrid tot bé?
fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada