dijous, 25 de gener de 2007

El debat de l’ou i la gallina catalana

“Com ser d’esquerres i no morir d’espanyolisme, o com ser independentista i no caure a la dreta” hi ha gent que re-obre debats que crec que no porten enlloc, sinó que tornen al debat sobre que va ser primer l’ou o la gallina, és a dir la nació o la seva gent. Es pot ser d'esquerres i independentista i no tenir contradiccions com alguns volen generar, sembla que si no es pacte amb CiU no ets prou català i sinó no pactes amb el PSC no ets prou d'esquerres. Crec que aquest debat hauria d'estar superat.

La trampa del debat és situar la independència com a únic objectiu, perquè mentrestant que farem i un cop l’aconseguim que farem?. Les ideologies poden ser d’esquerres o dretes, i si es tenen dubtes dius que ets de centre. I la identitat és un sentiment de pertinença i no una ideologia.

La política està per transformar la societat cap a uns objectius ideològics de model de país, hi ha gent que creiem que no podem separar la llibertat individual de la llibertat col·lectiva, per tant en l’actual govern està orientat en un sentit ideològic d’esquerres i nacionalment català. Durant el temps podrem valorar si hi ha progrés o no. Ara situar un pacte com una claudicació té alguna intenció que no és precisament provocar un debat de continguts de cap a on va el país i com viuen la seva gent.

Si hem de parlar de debat nacional i ja està, crec que és reduir el país a la llengua i la cultura, i Catalunya és molt més, si que és cert que la llengua i la cultura catalana són la columna vertebral, però un cos és molt més que una columna vertebral, sense ella no es camina però necessita les cames per caminar.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Camil, m'agrada la disecció que planteges des de la teva pàgina. aquest esquema ideològic- identitari ja l'hem debatut en algun bar i hem coincidit n molts aspectes. endavant i segueix amb aquest bloc. una abraçada. Albert

amic ha dit...

Estic totalment d´acord amb tu.
La ideologia i el sentiment de pertinença no són ni dos dicotomies ni dos sinònims, són dues idees que van de costat i cada un ha de defensar les dues en paral.lel!.