divendres, 12 de gener del 2007

L’IPC baixa i les hipoteques pugen

El que de sortida ens volen vendre com una bona notícia per a tothom. L’IPC català ha quedat després de molts anys situat en el 2,8% 0,8 més del previst. No és tant bona notícia per a tothom, perquè?
Doncs perquè no tothom té clàusula de revisió salarial, aquest perdran aquest 0’8, i portem a Catalunya una pèrdua de poder adquisitiu permanent en els darrers anys, els salaris encara que tinguin clàusula de revisió salarial no han pujat el mateix nivell que els preus. Qui ens garanteix que els preus de la cistella real i bàsica no seguiran pujant més que l’IPC.
Un altre element molt preocupant, els salaris no pugen però tipus d’interès si, és a dir les hipoteques, el gran maldecap de la immensa majoria de la societat, perquè us feu una idea en números rodons: La pujada de 1 punt d’interès suposa un augment aproximat al mes de 6€ per cada 6000€ hipotecats. Per dissimular o fan de 0,25% en 0,25%. Cada dia és més difícil arribar a final de mes.
A qui beneficia, doncs a la macro-economia i els governs perquè vesteix molt bé dir que tens l’inflació controlada, et fa ser del club dels bons europeus.
I la pujada dels tipus d’interès beneficia als rics perquè amb un interès més alt més interessos pels diners de les seves butxaques.
Com sempre allò que tindria que ser una bona notícia per la gent treballadora no és tanta o fins i tot és dolenta.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Però no són els sindicalistes que han de negociar les puges en els convenis ?..........................................Enlloc de queixarte feu alguna altra cosa a més de pactes amb el govern?

Anònim ha dit...

anonymous no tens raó, els sindicats fan el que poden i més i et puc assegurar que la seva feina no és gens fàcil. OK?

Anònim ha dit...

Els sindicalistes saben de tècniques de negociació...
Però també saben que si no tenen suport poca pressió poden exercir sobre les patronals de torn.
En tota negociació hi ha, com a mínim, dues bandes i, generalment la raó serveix de poc.
Si els sindicalistes són forts (de suport de base) les condicions del pacte són bones. Si no, no.
Quan hom amenaça amb una vaga o mobilització en el transcurs d'una negociació ha de tenir la capacitat de fer-la, per si l'altra part no et creu, demostrar-li que pots i que no ha de ser garrepa!
pel teu escrit, anónimo, dedueixo que ets dels que es queden a la trinxera a veure-les venir, i si les coses no van bé, doncs són culpa d'un altra...
"l'única batalla que és perd de debó és la que no es lliura..."

"Requiem de Berlioz"