
Que tots els àmbits de la societat situí el debat sobre la immigració de manera real és important, i el primer problema per la integració està situat principalment en tota aquella gent que viu i treballa a Catalunya sense drets i amb l’únic paraigua de l’explotació laboral, esperant que arribi un procés de regularització.
És un debat llarg i amb molts matisos com colors té l’arc de Sant Martí, ara el principi que tinc molt clar és: que si la societat d’acollida et margina laboral i socialment la integració cada dia queda més lluny. Per mi si hi ha feina hi ha d’haver papers, és el primer pas cap a la integració social i cultural en el nostre país.
Felicitar el dissenyador per la seva iniciativa, no sabem com han estat retribuïts perquè deuen haver treballat sense contracte, una contradicció ha solucionar com la mateixa que ha generat ell mateix.
2 comentaris:
amic Camil, cada dia estas més el dia de la moda! Una abraçada
L´Antoni miró ha fet una demostració de que ell és qui és , però, i de l' ofici de model , qui ocuparà les passarel.les? qualsevol del carrer tingui la preparació o no ? I a aquests immigrants amb un dia ja n´hi ha prou o els dona feina per tota la temporada? Una flor no fa estiu, un arbre no fa bosc, aquest també és un debat?
Publica un comentari a l'entrada