El més fàcil és criticar-los, en defensa de la política

Suposo que per deformació sindical aporto una solució, que en el moment que es faci també serà criticada, no crec que calgui legislar-la, però també es pot fer. Caldria realitzar unes taules salarials a on és definissin els salaris base de les diferents responsabilitats polítiques, tot definint també els plusos necessaris per regular i adaptar a cada lloc el salari. Tot acompanyat d’una llei de finançament dels partits polítics i les seves estructures, especialment aquelles de suports als càrrecs públics. El problema, si és problema, per a mi no són els sous, sinó els mecanismes per definir els sous.
Cada quatre anys es produeix el mateix debat:els sous dels polítics en les administracions locals, amb la pertinent demagògia i sobretot amb cap voluntat d’aportar solucions. S’omplen els mitjans de comunicació de grans titulars, terreny abonat per allò que ven, desprestigiar la vida política. La política i la gent que es dedica a la política són: venuts, no fan res, tot el dia parlen, viuen del cuentu, no toquen de peus a terra,...
El més fàcil és criticar-los. No defenso cap sou en concret, els defenso tots. Una activitat com política i principalment quan tens responsabilitats de govern però també a l’oposició, ha d’estar ben remunerada tant per la persona que l’exerceix, com pel partit que representa. Jo defenso salaris dignes per a tothom, pels polítics també.
La responsabilitat de governar és de les més importants que hi ha, governar un poble, una ciutat, una comarca, una diputació, un país. Governar vol dir dirigir una societat perquè funcioni millor, que tothom pugui tenir les mateixes oportunitats, que els recursos públics generin cohesió social i benestar, educació, sanitat i cultura per a tothom, ajudar que l’economia funcioni de manera més equilibrada, legislar per garantir ocupació estable i de qualitat,... i tantes coses importants més.
Crec en la política, en el sentit més ampli, com el millor instrument per construir una societat amb igualtat i llibertat. Defenso els treballadors i treballadores públics –brigades municipals, mestres, metges, assistents socials,..- com persones que cada dia construeixen una mica més d’estat del benestar. Defenso els polítics que prenen decisions per a que aquest estat del benestar cada dia sigui millor i més complert. Defenso salaris dignes per tothom qui treballin i a on treballi: hoteleria, comerç, industria, serveis privats, serveis públics, construcció, fins i tot en la política.
Com és defineix cobrar molt? normalment la gent afirma que un altre cobra molt quan cobra més que ell. Que és cobra poc? Cobrar menys de 1000 €. El que hem sap greu del debat d’aquest dies és la manipulació i la demagògia, i el intent d’instrumentalització del debat 1000€, barrejar el debat dels mil o menys euristes amb els sous del polítics, es confondre la taronja amb la mandarina. Aquesta gent que critica tant, alguns amagant-se darrera l’anonimat, quasi segur que no han mogut ni un dit perquè el salari mínim interprofessional sigui de 1000€ al mes.