dimecres, 15 d’agost del 2007

El més fàcil és criticar-los, en defensa de la política

Suposo que per deformació sindical aporto una solució, que en el moment que es faci també serà criticada, no crec que calgui legislar-la, però també es pot fer. Caldria realitzar unes taules salarials a on és definissin els salaris base de les diferents responsabilitats polítiques, tot definint també els plusos necessaris per regular i adaptar a cada lloc el salari. Tot acompanyat d’una llei de finançament dels partits polítics i les seves estructures, especialment aquelles de suports als càrrecs públics. El problema, si és problema, per a mi no són els sous, sinó els mecanismes per definir els sous.
Cada quatre anys es produeix el mateix debat:els sous dels polítics en les administracions locals, amb la pertinent demagògia i sobretot amb cap voluntat d’aportar solucions. S’omplen els mitjans de comunicació de grans titulars, terreny abonat per allò que ven, desprestigiar la vida política. La política i la gent que es dedica a la política són: venuts, no fan res, tot el dia parlen, viuen del cuentu, no toquen de peus a terra,...

El més fàcil és criticar-los. No defenso cap sou en concret, els defenso tots. Una activitat com política i principalment quan tens responsabilitats de govern però també a l’oposició, ha d’estar ben remunerada tant per la persona que l’exerceix, com pel partit que representa. Jo defenso salaris dignes per a tothom, pels polítics també.
La responsabilitat de governar és de les més importants que hi ha, governar un poble, una ciutat, una comarca, una diputació, un país. Governar vol dir dirigir una societat perquè funcioni millor, que tothom pugui tenir les mateixes oportunitats, que els recursos públics generin cohesió social i benestar, educació, sanitat i cultura per a tothom, ajudar que l’economia funcioni de manera més equilibrada, legislar per garantir ocupació estable i de qualitat,... i tantes coses importants més.
Crec en la política, en el sentit més ampli, com el millor instrument per construir una societat amb igualtat i llibertat. Defenso els treballadors i treballadores públics –brigades municipals, mestres, metges, assistents socials,..- com persones que cada dia construeixen una mica més d’estat del benestar. Defenso els polítics que prenen decisions per a que aquest estat del benestar cada dia sigui millor i més complert. Defenso salaris dignes per tothom qui treballin i a on treballi: hoteleria, comerç, industria, serveis privats, serveis públics, construcció, fins i tot en la política.
Com és defineix cobrar molt? normalment la gent afirma que un altre cobra molt quan cobra més que ell. Que és cobra poc? Cobrar menys de 1000 €. El que hem sap greu del debat d’aquest dies és la manipulació i la demagògia, i el intent d’instrumentalització del debat 1000€, barrejar el debat dels mil o menys euristes amb els sous del polítics, es confondre la taronja amb la mandarina. Aquesta gent que critica tant, alguns amagant-se darrera l’anonimat, quasi segur que no han mogut ni un dit perquè el salari mínim interprofessional sigui de 1000€ al mes.

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Tu també cobres del sistema,nano!
Ja sé que ets independentista però que un dels teus cobri més que el President de l' Estat potser és massa.
En els sindicats, quins sous teniu, els que no heu treballat mai, com tu i el de CCOO?

Anònim ha dit...

Per quan un post titolat "Cap sou de menys de 1000 euros, llevat d'en Vilert i els d'ERC!"
Quanta demagògia... els sindicalistes us passeu el dia criticant a empresaris per els sous que paguen als treballadors - que hi estic d'acord que es critiqui - i calleu davant del nepotisme si ho fan els vostres, els que us paguen el sou.
Què hauríeu dit si ho haguéssin fet els de la "dreta" l'apujar-se el sou el 42% de cop? És ètic això Camil? No hi tens res a dir? Caminem cap a una societat més justa? A quan està l'IPC? No es pot criticar als del teu partit? I la llibertat, Camil? I l'ètica? Ara, de parlar de luxe gastronòmic tant com vulguis!

lluis gamell ha dit...

Camil, cal ser molt clar amb els sous dels polítics. A mi no m'esgarrifa el que cobren, inclus et diré que els diputats i els consellers tenen uns sous baixos. En molts casos, els gerents d'empreses públiques cobren més del que cobren els consellers del seu departament, i en la majoria dels casos son sous de mercat. si volem bons gestors hem de pagar el just. Ara bé, a la teva idea de regular els sous dels polítics caldria afegir-hi que només poguessin ocupar el càrrec durant dos mandats (de 5 anys cadascun).
D'altra banda es podria impulsar un estudi (les universitats també serveixen per això) per analitzar els ingressos dels polítics abans d'accedir al càrrec i comparar-los amb el seu sou de polític. D'altra banda també es podria analitzar els sectors laborals que proveiexen els polítics de les nostres comarques.

Anònim ha dit...

Lluis jo hi afegiria que també només poguéssin tenir un càrrec en un lloc públic perque molts estan en l' administració local, en el consell comarcal o en l'administració local i la diputació i això són dos sous!

Anònim ha dit...

No estic d'acord que el polític faci de gestor. I per tant que el seu sou es correspongui amb un gestor o un treballador més.
La política no ha de ser una professió i per tant el sou del polític no ha de ser un sou sinó una indemnització.

Camil Ros ha dit...

A partir del comentari d’en Lluís, aquest crec que és el camí: debatre, criticar, aportar possibles solucions. Quins sous/indemnitzacions -única diferència es que el sou cotitza IRPF i seguretat social i la indemnització només IRPF-, sumar càrrecs públics, els gestors i els polítics,... per generar consensos de canvi. Comparteixo la qüestió de la suma de càrrecs i també qui hi hagi un marc més clar, tot definint que és el polític i el que és gestor/càrrec de confiança.

Respecte els anònims d’atacs intentant vorejar el menyspreu i/o l’insult, només dir que si voleu que contesti signeu amb el vostre nom i email, o escriviu amb respecte. Tenim dos exemples del que pot ser la catosfera: els dos anònims primers –un espai de política de claveguera- i el tres comentaris posteriors – un espai política de debat-.

N ha dit...

Camil,

sí, els polítics han d'estar ben pagats. He dit i torno a dir que dedicar-se a la cosa pública és una feina feixuga i molt noble que requereix d'una bona retribució. Ara bé, s'ha d'estudiar cas per cas d'acord amb la feina que es fa i el tipus de càrrec. Il·lustres el post amb la foto dels diputats provincials, i a ningú s'escapa que la raó d'aquesta reflexió teva és el cas de la Diputació de Girona. Personalment, em costa molt d'entendre com el President de la Diputació pot arribar a cobrar gairebé 100.000€ a l'any, ja sigui perquè és un càrrec més simbòlic que res més, alhora que no és escollit directament per la població. I no val a dir que a Tarragona passa el mateix.

M'agradaria saber la teva opinió d'aquest cas concret.

Fins aviat!

Camil Ros ha dit...

Narcís,
Precisament per això faig la proposta d’unificar criteris, perquè el tema dels salaris dels polítics no siguin el culebron d’estiu, no és el teu cas, però dóna la casualitat que els que critiquen la Diputació no critiquen Blanes (per no dir Ta.........) i els que critiquen Blanes no critiquen la Diputació. No vull caure en el parany de la política estil salsa rosa, que és la principal responsable del desprestigi d’aquesta. Per tant la meva resposta és la meva proposta, crec que entrar en el concret i individual és l’error que crec que han comés certs polítics i certa premsa. La concreció de les retribucions de cada càrrec s’hauria de fer amb tots sobre la taula.

DOLORS ha dit...

Em sembla bé la idea d'una taula per les retribucions dels polítics,d'alguna manera hauríem de regular-ho, però també estic convençuda que moltes i molts dels polítics-a part d'algunes excepcions diria que pràcticament tothom-cobren molt menys del que és just pel temps dedicat, i penso en els regidors i regidores de molts municipis.Qui els paga les hores de conciliació familiar que dediquen a tasques del consistori? Quantes hores de treball que podríen ser d'oci deixen de gaudir? Quants viatges amunt i avall?Quants caps de setmana ocupats i vacances no realitzades? I si això és en l' ámbit municipal, no vull pensar com deu ser en l'ambit supramunicipal de diputats/es o senadors/es.

lluis gamell ha dit...

Resulta pedagògic aquest debat quan s'aporten idees i no improperis. Cal fer algun aclariment. Els sous dels consellers, ministres, diputats i senadors estan molt ben regulat i cal dir que ´no són salaris exagerats. El debat es circumscriu a l'àmbit municipal (ajuntaments, consells comarcals i diputacions) on cada institució determina els salaris dels seus components. Al respecte cal indicar que les associacions de municipis si que tenen unes orientacions de per on han d'anar les retribucions d'alcaldes i regidors en funció del nombre d'habitants i la dedicació.

Una altra solució seria que no es retribuisin els càrrecs sino que es determinés una quantitat anual per cada grup en funció de la seva represntació a l'ajuntament. Potser les aliances i els pactes serien diferents. No creieu?

Camil Ros ha dit...

és possible tenir debats propositius en un bloc, gràcies. El debat pot continuar. Cal un mínim de remuneració per a tots els i les regidores de tots els pobles? Com a mínim per cobrir les despeses basiques.

Anònim ha dit...

Quant al tema de la diputació els sous em semblen desproporcionats. Els polítics d'acord que tenen més responsabilitats pel càrrec que representen però no estic d'acord que siguin tan desproporcionats en relació a la majoria (no ho oblidem) de catalans/anes que representen. No s'ha d'oblidar que entre cotxes oficials, menjars que paga el seu organisme (ja se sap que una reunió o pacte s'ha de segellar aldarrere d'una taula i un bon vi) "ei, no estic en contra d'això, m'agrada menjar", viatges i estances pagades, mòbils de la corporació que representen, invitacions VIP a actes culturals...Evidentment cada vegada estan més lluny de la ciutadania de peu i no es d'extranyar que la gent cada vegada més no utilitzi el seu dret de vot. I, és que no ni ha persones que també tenen una dedicació exclusiva de feina de 24h entre treballar 8h diaries, estar en una organització sindical vetllant pels interessos dels seus companys de treball, s'ocupen de la família, fan tasques de voluntariat, fan formació acadèmica, associacionisme perquè el seu entorn proper sigui més habitable i conciliador,etc. En aquests ningú ens paga el mòbil, el transport, els mal de caps, els àpats...No sé quin seria el sistema per coordinar els sous dels polítics però que el ciutadà de peu no se senti menyspreat i lluny d'ells. També considero que els polítics no es tindrian de perpetuar en el càrrec, jo també crec que com a molt 2 anys de mandat. Perdoneu no entenc de política però això és una opinió bastant general dels ciutadants/anes com jo. Considero que segons quins sous NO SÓN ÈTICS i repeteixo d'acord que tinguin un sou elevat pel càrrec que representen (interessos col.lectius) però no desproporcionats i fora de lloc per les poques despeses que tenen en relació al ciutadà de a peu. Salutacions!

Camil Ros ha dit...

Glòria, això és que el pensa molta gent, només matisar que això només passa en les elits polítiques (cotxes oficials, despeses pagades,...), per tant no és pot generalitzar a tothom que està en la política, part de cert desprestigi de la política és d’aquella gent que en fa abús i ostentació d’aquesta realitat reduïda i reservada, i llavors la gent es pensa que tothom és igual. Com en tot, en la política hi han polítics bons, polítics dolents i polítics medriocres.

Anònim ha dit...

Camil,
És patètic que un sindicalista justifiqui el que ha fet en Vilert i ERC.
Èticament i moralment és injustificable. Quin paperàs el teu, nano!

Anònim ha dit...

Camil, això passa a la Diputació, a la nostra, i d'aquí que em queixi. No estic parlant de regidors i polítics de municipi, que alguns i algunes fan el que poden i amb recursos mínims. Aquesta realitat és diferent. Em refereixo a polítics i càrrecs de confiança i de partit en aquest cas, la diputació.

Anònim ha dit...

Estic d'acord en una regulació dels sous dels politics, trobo que hi ha molta demagogia, pero també es troba a faltar, per part de la classe política, una falta de voler clarificar i trobar sol·lucions a les coses. Es cas dels sous porta, sens dubte, un allunyament de la politica a molta gent, que pensa que "aquesta gent està aqui per omplir-se les butxaques", i això sap greu. Jo no tinc cap càrrec polític, estic treballant en l'ambit de l'Associacionisme, i el que em trobo es gent implicada en la seva feina, que mai te un no per ningu i que ens trobem a partir de les 9 del vespre per acabar les reunions a les 11, 12 de la nit. Amb aixo vull dir que hi molta gent que treballa, i molt, i de vegades això, que és el mes important, és el que queda en segon terme pels titulars. L'única cosa que els hi retrec als polítics, es el poc interés que de vegades demostren per afrontar els problemes de veritat, doncs sembla que pensin que si ho deixen passar, la gent se n'oblidarà. S'HA DE SER VALENT.