dissabte, 11 d’agost de 2007

un lloc per descansar i desconnectar

Bona part de l’any esperant el descans desitjat, quan arriba s’ha de fer tot el que vas decidir deixar per les vacances. Però el temps passa igual de ràpid o més. Les vacances en teoria o originàriament anaven lligades al descans.

Molta gent ha acabat canviant la manera d’entendre les vacances: s’han de fer tres mil coses, anar a quatre mil llocs, llevar-se ben aviat per a veure-ho tot,... en conclusió cansar-se més que fins i tot quan s’està treballant. I tot això quan més lluny millor, sinó es veu que no es pot desconnectar, el paradís de la desconnexió deu està més enllà de les antípodes. Tot el proper és monòton? Avorrit? sense encant?,...

Doncs resulta, que de vegades, es pot desconnectar ben a prop, amb platges amb poca gent, muntanyes verges, menjar joies del mar i la terra , descansar, dormir, sortir de nit tranquil·lament, no fer res, llegir, escriure, escoltar música, fer llargues migdiades, quedar-se bocabadat mirant la lluna il·luminant la mar o una sortida de sol vermellosa, la tramuntana que batega, mirar tots els colors del cel i del mar,... fins i tot no trobar-te a ningú conegut –com que tothom ha anat a les antípodes park-, exercir el dret a la mandra.

El paradís del descans i el no fer res, està a prop, només cal mirar per aquí mateix, també podem marxar lluny per conèixer d’altres mons i cultures, però per desconnectar i descansar tenim els nostres paisatges, alguns fins i tot durant el mes d’agost tranquils. Uns dies de desconnexió i descompressió –premsa, mòbil, bloc i internet inclosos-, per carregar les piles necessàries per continuar endavant.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

A on es troba aquest paradís tan meravellós que descrius i a on no em trobaré a ningú conegut?
Indica´ns les coordenades i el nom de la platja que ho necessitem.

pau ha dit...

I no sembla Catalunya, m'explico cues quasi cap, be per la carretera moltes i de llargues per fer pocs km. Es que estava plovent, ja se sap. I mes o menys amb català ens entenien impressionant oi?

Carme Porta ha dit...

T'he afegit també al meu blog, espero retornar!