La costa brava és un dels destins de bona part del turisme català i del que ve a Catalunya. Després dels anys d'hotels i terrasses plenes i que fent poca cosa venia molta gent, ara ja no és així cada cop costa més que la gent vingui, els tours operadors exprimeixen preus, les temporades ja no es tant la d’estiu, s’intenta allargar la temporada i això està produint un efecte contrari en els llocs de treballs, el treballadors fixes discontinus que són els més estables dins de temporalitat del sector turístic, veuen com any rere la temporada amb ells se’ls va escurçant, un any un mes, l’altre un altre, i em trobem molta que ha passat de nou mesos a sis o set.
Aquesta realitat junt en que les noves contractacions, especialment en la restauració, cada cop són més precàries, tant de sous i horaris com de qualitat i formació en el treball, espot afirmar que si ja era un sector amb precarietat, cada dia ho és més, ja que si anem precarietzant la els que eren més estables, reduint-los els mesos de treball i per tant de cotització, i la nova contractació és poc salari i moltes hores. Estem portant el sector a un carreró de difícil sortida.
Cada dia és més difícil en una terrassa de bar, o que t’entenguin en català i fins i tot en castellà o que et serveixin amb un mínim de professionalitat. L’administració i l’empresariat s’haurien de plantejar seriosament quina és la imatge turística que estem donant, mentre es van fent discursos de la qualitat en el sector, la realitat més de peu ens diu que anem en el sentit contrari.
Quan una persona entra a treballar en un lloc d’atenció el públic, com a mínim a de conèixer la llengua i les mínimes actituds de serveis vers el client, i si no té aquesta formació l’empresa li ha de donar abans de començar a treballar.
Aquesta realitat junt en que les noves contractacions, especialment en la restauració, cada cop són més precàries, tant de sous i horaris com de qualitat i formació en el treball, espot afirmar que si ja era un sector amb precarietat, cada dia ho és més, ja que si anem precarietzant la els que eren més estables, reduint-los els mesos de treball i per tant de cotització, i la nova contractació és poc salari i moltes hores. Estem portant el sector a un carreró de difícil sortida.
Cada dia és més difícil en una terrassa de bar, o que t’entenguin en català i fins i tot en castellà o que et serveixin amb un mínim de professionalitat. L’administració i l’empresariat s’haurien de plantejar seriosament quina és la imatge turística que estem donant, mentre es van fent discursos de la qualitat en el sector, la realitat més de peu ens diu que anem en el sentit contrari.
Quan una persona entra a treballar en un lloc d’atenció el públic, com a mínim a de conèixer la llengua i les mínimes actituds de serveis vers el client, i si no té aquesta formació l’empresa li ha de donar abans de començar a treballar.
11 comentaris:
Hola Camil.
A risc que hem titllin de xenòfob, crec que aquest és un dels problemes que porta l'inmigració i més concretament la que prové de sud i centre amèrica i que desconeixen, o fan veure que no ho saben, que aquí es parla català i no fan cap esforç per parlar-l'ho.
A més, en aquests tipus de feina, en el que es solen treballar un munt d'hores per pocs diners, els primers interessats en no regularizar-los son els amos, que davant l'elecció de contractar algú del pais o de fra, prenen sempre la segona opció, mes barata i sense tantes complicacions.
Aixó només és solucionable amb un estat propi, perque aquesta gent ara té present que amb el castellà ja en tenen prou i de l'altra manera seria prou clar, que és el català la llengua oficial, no com ara.
Salut i €
M'han donat molts arguments per la independència del nostre pais, però que si so independents els "nostres" immigrans parlaran català, és un dels més sucosos dels últims temps.
El problema del turisme ve de molt lluny i és preocupant en tant la dependència econòmica del turisme és molt important, ja no només a la costa si no també a la muntanya, on fins fa uns anys es diversificava més les fonts d'ingresos. Quantes indústries queden a Ribes de Fresers o Camprodon?. Per tot això, cal una estratègia de pais, que vagi més enllà d'una legislatura. I en aquesta estratègia estic convençut que els sindicats han de jugar un paper de referencia i més si hi ha gent com en Camil que a més defensa un estat social potent
Avui sí que el teu post és ideològicament potent.El turisme és una gran font d'ingressos i per això n´hem de tenir cura, se´ns ha acabat el turisme de sol i platja, l'hem de potenciar amb un valor afegit i aquest és el nostre territori, la nostra llengua, el nostre tracte...Es evident que cal donar formació professionalitzadora als treballadors/es i això ha de ser tasca de l'empresariat i de l'administració. Aquesta formació evidentment passa per conèixer la nostra llengua , però per fidelitzar uns treballadors/es competents cal millorar també les condicions laborals. Igual que els altres comentaris estic convençuda que amb un estat propi aconseguiriem tot això molt més ràpidament
Ara vas de sindicalista de debó?
I la precarietat d'en Vilert, què?
Allò si que és precarietat, i lo que t'agrada defensar-lo!
Camil,
Comparteixo el teu post. Sorpren l'escasa professionalitat en el sector de la restauracio i hosteleria especialment en els periodes estacionals. Segurament tambe es un signe del nostre benestar, i que feines de dedicacio intensa i de cap de setmana com aquestes no son apreciades per ningu. L'altre dia un hoteler em deia que no podia trobar un socorrista per la seva piscina: feina comode i ben retribuida. Com ens hauria agradat a nosaltres als disset anys poder tenir una feina com aquesta als estius! Finalment la feina ha de sortir i cada cop la fa gent amb menys preparacio i experiencia, alguns que tot just acaben d'arribar a casa nostra i que en prou feines coneixen els rudiments de les llengues que parlem al pais. Crec que tot plegat tambe te molt a veure amb el nostre benestar!No crec que ho solucionem amb l'independencia...
Salut!
Alex.
Alex.
Ben d'acord en tot allò que fa a la precarietat, a la importància de tenir una situació que realment vagi cap a la professionalització del sector, millora de les condicions laborals,cura del fet propi cultural... Però pel que fa al títol, el turisme no pita bé, jo hi veig un punt que gairebé no té res a veure amb el turisme, o sí, però des d'una altra òptica. La gent de "la costa", bàsicament els empresaris neixents en aquells anys, es van malacostumar en l'època del "floreixement", quan aquí amb els calers que duien els qui podien fer vacances, els qui obrien negocis es permetien el luxe de treballar poc temps i viure la resta de l'any dels guanys. Això va créixer i no fa gaire, tots ho diem, obrien de juny a setembre (alguns!) Ara no és així, i com que no són competitius en qualitat, han de fer sovint contractes brossa (vegeu els negocis de Madrid amb els immigrants al youtube i ...)I és la filosofia de base la que falla, en petit és com Fecsa Endesa, nosaltres patim, ells cada any guanyen més. Bé, plego perquè n'hi ha un que dirà quin rotllo!!! Salut
respecte a la qüestió de l'atenció en català, segur que amb un estat propi i no en contra aniriem millor, però mentrestant el que cal fer és com a mínim garantir l'aplicació de la llei que diu que com ciutadà en qualsevol lloc públic tens dret a expresar-te en la llengua que vulguis i ha ser atès.
Les feines de restauració si es vol trobar gent, a part evidentment del tema salarial, cal canviar els horaris, i fer un horaris de jornada complerta mati, tarda, perque la gent pugui conciliar, i donar formació, aquells sectors amb bons nivells de formació les feines tenen més prestigi.
El turisme i la industria dos sectors fonamentals per l'economia gironina, no és poden deixar ens mans del mercat només, cal un intervenció pública decidida, ja que aquest sector són generadors de riquesa, creadors de cohesió social i equilibri territorial.
Hola Camil,
La teva resposta ,amb l'afirmació de què no es pot deixar tot en mans del mercat, m'ha fet pensar una estona, en el sentit de quin és del nivell d'intervenció possible i inclús recomanable de l'administració en l'economia. Sembla que hi ha una tendència històrica a demanar una intervenció de l'Estat en l'economia quan es presenten temps dolents o problemes. L'aprovació del nou Estatut va comportar una substancial ampliació de la capacitat intervencionista del govern. Debat interessant: serà també John Maynard Keynes, economista clau del segle XXI?
Salut,
Només un parell de coses:
A l'OBSESIONAT amb en Camil i en Vilert, no tens cap més tema?
Digua'm on has vist una defensa d'en Vilert en aquest Blog??
Si no tens res a dir, perquè no vas a preparar l'asalt a la diputació i l'arregles!
Sobre l'intervencionisme, o no de l'Estat i l'Estatut, l'Estatut preveu un marc de relacions laborals català i potser des d'aquí quan funcioni, si arriba a fer-ho, és des d'on podríem intervenir amb més fermesa.
En qualsevol cas, potser ens manca militància per la llengua, parlem d'independència sobint..., però no sembla que siguem capaços de defensar el nostre principal signe d'identitat! La Llengua!!!
Empreses com "DIA" envassen els seus productes en Apanyol, grec i portuguès, però no ho fa en català, deu ser que la comunitat greco-portuguesa de catalunya és més nombrosa que la catalana! Però veig que la gent continua comprant-hi!
Hola Camil,
jo voldria ser més optimista i dir que el turisme, comença a no funcionar tant bé com funcionava.
L'empresariat de la costa ha estat fins ara molt ben acostumat, ingressant molt sense promocionar el producte. Jo et diria que encara hi som a temps per reconduir la situació i que el sector públic i el privat han de sentar-se i fer un pla estratègic de com encarar a partir d'ara el turisme. Jo començaria per encarar-ho globalment, promocionant conjuntament tota la demarcació de gironina, per tal que la desestacionalització arribés als punts on s'alimenten del turisme només uns mesos.
Publica un comentari a l'entrada