divendres, 12 d’octubre de 2007

Che: la vida per un món millor

Aquesta biografia de Pacho O’Donnell , llegida ja fa algun any, és una bona forma de recordar Ernerto Che Guevara. El llibre és un passeig per a tota la seva vida amb les dosis necessàries de critica, darrera els grans líders també hi ha d’haver la critica necessària potser és una manera que el seu record segueixi viu.
Més que glossar la figura històrica que s’ha convertit en una icona mediatica, crec que és necessari reivindicar el dret a somiar desperts, el dret i la necessitat dels mites i els herois, una societat sense mites i herois en part és una societat buida. I potser avui tenim una societat buida. Quants referents polítics i socials hi ha avui vius lluitant per un món millor, sense grans líders que facin caminar, la gent seu i per tant encalla les il·lusions d’alliberament nacional i de justícia social.
Des del rebuig a la violència com a instrument polític, el Che va formar part d’un temps en que la violència era un instrument polític, tant de l’opressor com de l’oprimit per alliberar-se. Però sobretot va porta il·lusió i somnis fets realitats a bona part d’Amèrica, no va donar caritat al poble, els va portar el pa de la lluita com millor eina per sortir de la pobresa, l’opressió i del colonialisme espanyol.
Avui 12 d’octubre és un bon dia per parlar del Che i de tota aquella gent que encara lluiten contra l’imperialisme espanyol de 1492 i que encara és vigent en moltes comunitats indígenes d’Amèrica llatina i actualment agafa també forma de multinacionals per seguir explotant les riqueses de la terra sense repartir-la en la seva població.

8 comentaris:

zel ha dit...

Ei, Camil, temps que no passava, i venia per allò típic, què dirà en Camil avui dia grrrr? I coi, la sorpresa, en Camil parla del Ché. Jo que me n'alegro! Salut i força.

Jordi Casals i Prat ha dit...

Camil, perdona la intromissió, però tens un enllaç meu.
M'he canviat de casa blocaire, ara estic a http://casalsprat.blogspot.com
Salut!

Anònim ha dit...

Camil, com a secretari d' UGT què faries si fossis al País Basc? El mateix que fa la UGT en contra dels "batasunos" (els Che´d' ara?)o apoiaries el procés d'lliberament del país?

Anònim ha dit...

Molt bé l'entrevista dels 20 minutos.Realment et retrates clarament,et defineixes com ets i s'assembla molt a com et veiem els altres.
petons, cuida´t i sofing....

Sa Punxa ha dit...

No tinc cap dubte que en Camil està a favor del procés d'alliberament del Pais Basc...
I de tots els pobles que volen ser!
El nostre també¡¡*¡¡
El que ja no sé és si comparteix les formes!
Salut, força i ràbia!

Camil Ros ha dit...

si fos a Euskal Herria, segur que no seria de batasuna no crec en la lluita armada, l'alliberament nacional s'ha d'aconseguir per la via pacifica i democratica que dona les urnes, segurament seria de Nafarroa Bai i sindicalment segurament seria d'ELA. No crec que sigui comparable el Che amb batasuna.

Anònim ha dit...

Camil com a militant de ERC , que faras si et proposan anar de cap de llista per les eleccions espanyoles ?

Guillerrmo Corsunsky ha dit...

Hola.

No estic d'acord amb la via de la violència per assolir un objectiu polític, però no estic tan segur que la via de la democràcia (sindical o parlamentaria, o partidaria, o la que sigui) tal com està plantejada amb els percentatges mínims, els estatus o normes antigues o no actualitzades - és a dir : aparells que només permeten fer política i accedir-hi a alguns-, la relació amb els medis de comunicació i el poder econòmic, sigui això realment "democràtic" i possible.

Si crec què no és menys violent trobar-te amb decisions preses per governs democràtics, parlamentaris i absolutament legals què produeixen reaccions violentes i una repressió encara més brutal en nom de la "democràcia". Exemples d'aquestes del tipus econòmic, polític o judicial en tenim de milers per a debatre.
Rellegint el que posat penso què hauria d'afegir una cosa: evidentment és dintre del "sistema" amb les regles establertes és com finalment es podrà modificar i millorar alguna cosa ( o no en el pitjor dels casos).

No tinc tampoc una alternativa per a presentar, nomès és una observació.

He llegit una biografia del Che escrita per Jon Lee Anderson molt seriosa i objectiva què m'ha agradat molt, si en vols puc donar-te-la i així compares dues visions "objectives".

Finalment felicitar-te pel teu blog i l'espai de cuina.

No podries?: organitzar una sortida per anar a aprendre a trobar bolets a la "Devesa" (vas comentar-ho tu en un post que qualsevol podria trobar-hi), i estic convençut que si ho fas hi aniriem molts a l'excursió!!.

Salutacions!.
guillermo.corsunsky@gmail.com