dilluns, 22 d’octubre de 2007

Quan la barretina no et deixa veure el país

Difícil d’explicar i fàcil de pensar, fa unes setmanes, que en uns moments concrets que penses sense donar ordres concretes -i menys orgàniques- el cervell, em va sortir aquesta frase -quan la barretina no et deixa veure el país- com a conseqüència que en els darrers temps tothom s’ha de posicionar sempre i en tot moment entre el blanc i el negre, i principalment al costat d’aquell que té la raó del cor com del cap, perquè ara toca el cap, ara toca cor i algú pot tenir la raó de les dues.
El que em diu el cor i el cap, és que un país no farà un canvi d’estructures socials i nacionals esperant el plebiscit. Aquest plebiscit s’ha de construir dia a dia, i aquesta amplia majoria social no sortirà de la inspiració divina, cal anar més lluny i trepitjar terra cada dia, que vol dir trepitjar terra: no només parlar amb els re-convençuts i convençuts de cada partit i els emprenyats temporals, sinó amb tothom.
Però tampoc no cal oblidar que governar per governar senzillament porta a governar, missatge pels que governen avui i també pels que van governar durant 23 anys.
El país tothom l’hem encallat en una rotonda sense sortida i anem donant voltes allà mateix esperant que després de 1714 voltes més quasi 300 derrapades trobem la direcció adequada, i no és tan simple.
Cal valentia política cal superar el passat i plantejar-nos des de les màximes aspiracions de tothom a on volem anar, i sobretot a on estem d’acord d’arribar cadascú, des de les cartes amagades i sabudes per tothom no anem enlloc, és com fer-se trampes al solitari. (continuarà..., o no)

7 comentaris:

saltenc ha dit...

A mi em sembla que una cosa no treu l'altra, el que passa que tenim el clàssic incompetent que quan no gestiona bé el dia a dia et surt amb l'estiragot de la independència per a anar tapant la mala feina que avui per desgràcia és molta.

una amiga ha dit...

Per mi la independència no és un estirabot, però també penso que l'hem d'anar treballant en el dia a dia , amb la gestió .No podem ser ni els més macos de tots per dir que som independents ni podem prescindir del treball i la constància en el fer.
Bona gestió, objectius clars i millora del dia a dia són el pas més ferm cap a la independència.

Anònim ha dit...

Crec que ja portem mes de 900 derrapades com tu dius pero que poc a poc anem cap a la recta. Encara que el final no es veu a l'horitzo hem de tenir l'esperança que esta aprop.

Camil Ros ha dit...

governar vol dir gestionar problemes, estar a l'oposició vol dir criticar problemes i sinó en trobem cal crear-los. Aquest és l'esteriotip clàssic de la política, això és el que hem canviar: l'oposició facil i el govern feliç. construir un país no és tant fàcil

Anònim ha dit...

Camil Ros+Eduard Batlle= Club Saratoga. A RAc1 també ho saben

lluis gamell ha dit...

Part de raó tens en aquest comentari. D'alguna forma ens falten arquitectes per dissenyar el pais i ens sobren constructors, ens falten liders que es demanin per què, i ens sobren liders que es preguntin com i on, falta parlar més d'estratègies i menys de tàctiques. En resum en aquest principi de segle sembla que tenim masses rellotges i calendaris i en falten brújules.

Camil Ros ha dit...

lluís,
la comparativa és ideal, no descobreixo res explicant que la barretina juga amb el tipic de l'arbre i el bosc.