diumenge, 7 d’octubre de 2007

La premsa es mou? Cap a on?

En les darreres setmanes hem tingut dues novetats en la premsa escrita: Una La Varguardia i el seu lifting facial i l’altre el nou diari Público amb una clara orientació política.
Respecte a La Vanguardia no hi ha molt dir, és un lifting de modernitat però el fons segueix sent el mateix, un diari conservador que té el màster de navegar amb el poder que cada moment hi hagi i fer el canvi gradualment sense que es noti.
Público en canvi neix amb un clara direcció política de suport al partit socialista i en concret a en ZP, alguns diuen fins i tot que te data de caducitat després de les eleccions, un diari nou amb un estil agressiu, grans fotos i grans missatges, modernitat i internet per tant adreçat als joves i a la lectura fàcil.
Tot i no està d’acord amb la línia política, si que s’ha de dir que és un producte nou que dona uns punts més de qualitat que la premsa gratuïta i fa una premsa d’apostes clares.
En la premsa hi trobo a faltar, opinió compartida amb professionals del sector, que siguin més generadors de notícies anar a la recerca de la notícia i no esperar tant que la informació o filtració t’arribi a la redacció, així com també línies polítiques més clares, ja que l'objectivitat i la independència en si mateixa no existeix, com diria Espriu: la veritat és un mirall trencat en 1000 bocins.
La premsa es mou? A mi m’agradaria que es mogués cap a espais de poder aprofundir més els temes tot superant el titular fàcil de la xifra o el tant per cent, deixar de ser uns simples taquígrafs del present només. Poder cada dia anar a comprar aquell diari que aplega el meu espai polític i social, i no haver de buscar entre línies o esperar aquell article d’opinió puntual.
El cas de público pot marcar si la claredat del missatge va en contra ho ha favor de les comptes de resultats dels diaris i dels mitjans en general. I per tant deixar d’anar a buscar el centre polític i teòricament neutre per trobar espais periodístics diferents.

5 comentaris:

trubies ha dit...

Una bona reflexió. En la meva opinió, l'aposta de Público és tan decidida com descarada. I quant a La Vanguardia...no la reconec! éstà desconeguda...crec que allò de menys és més en el cas no concret de la Vanguardia no es pot aplicar. En el cas de Público, "más" respecte als gratuïts és "menos" (-50 cèntims d'euro per a la butxaca del lector/comprador del diari). Salut!

Anònim ha dit...

Et presentes per diputat d' ERC?

albert ha dit...

la premsa es mou, però a tu la premsa et vol moure. Sens dubte series el millor candidat que pot trobar esquerra. I sinó d'altres oportunitats apareixeran. Sort. Una abraçada

Anònim ha dit...

I tu cap a on et mous? Desplaçaras a Puig i a Canet? Sens dubte com diu aquest Albert hi hauria molta gent que t'ho agraïríem.El 2008 pot ser un any decisiu per ERC però també per tu.Què en penses?

Carlitus ha dit...

Comences agafar fama, fins i tot els del Club Saratoga et promocionen !!!