Bons temps venen per la societat civil catalana plataformes com: Dret a Decidir i Sobirania i Progrés o el Cercle d’Estudis Sobiranistes,... estant aportant vitalitat, il·lusió, nous discursos per nous temps, i sobretot nous espais de treball i per tant no reduint només la construcció del país a l’àmbit polític. Això se’n pot extreure de la jornada de Torroella de Montgrí.
Unes reflexions positives i necessàries en temps a on la negativitat, la resignació i l’autoflagel·lació ocupen masses àmbits, i sobretot buscar camins perquè des de diverses procedències puguem treballar i caminar plegats.
Des de l’anàlisi de que s’ha iniciat un nou cicle polític, fruit del desgavell del procés estatutari, i que la societat civil també ha de fer política, situant debats sobre el dret a decidir, però no només per aquell dia, sinó sempre i per totes aquelles qüestions importants tan nacionals com socials, el dret a decidir com un exercici de radicalitat democràtica, la gent s'ha d'acostumar a opinar votant no només en les eleccions.
El paper d’aquesta societat civil que s’està estructurant de manera important i la crítica o la desafecció cap a la classe política dirigent, en ve a la memòria una frase zapatista: no hem ni de canviar, ni ampliar la classe política, hem d’encerclar-la -llegir més frases-.
Un agent mobilitzador que vol donar contingut social a les màximes aspiracions nacional, el dret a decidir per construir el país mirant al món, que va molt més enllà de la meseta.
El repte de la centralitat del dret a decidir s’està transformant en una realitat que pot ser permanent, si es treballa des de la suma, com hi ha molta gent treballant ara, una suma que ha d’aconseguir que molts sectors socials que fins no eren contraris, però tampoc propers puguin tenir també el seu espai construint el dret a decidir des de la cohesió social per arribar a la plenitud social i nacional.
Unes reflexions positives i necessàries en temps a on la negativitat, la resignació i l’autoflagel·lació ocupen masses àmbits, i sobretot buscar camins perquè des de diverses procedències puguem treballar i caminar plegats.
Des de l’anàlisi de que s’ha iniciat un nou cicle polític, fruit del desgavell del procés estatutari, i que la societat civil també ha de fer política, situant debats sobre el dret a decidir, però no només per aquell dia, sinó sempre i per totes aquelles qüestions importants tan nacionals com socials, el dret a decidir com un exercici de radicalitat democràtica, la gent s'ha d'acostumar a opinar votant no només en les eleccions.
El paper d’aquesta societat civil que s’està estructurant de manera important i la crítica o la desafecció cap a la classe política dirigent, en ve a la memòria una frase zapatista: no hem ni de canviar, ni ampliar la classe política, hem d’encerclar-la -llegir més frases-.
Un agent mobilitzador que vol donar contingut social a les màximes aspiracions nacional, el dret a decidir per construir el país mirant al món, que va molt més enllà de la meseta.
El repte de la centralitat del dret a decidir s’està transformant en una realitat que pot ser permanent, si es treballa des de la suma, com hi ha molta gent treballant ara, una suma que ha d’aconseguir que molts sectors socials que fins no eren contraris, però tampoc propers puguin tenir també el seu espai construint el dret a decidir des de la cohesió social per arribar a la plenitud social i nacional.
1 comentari:
Resulten interesants aquestes jornades, sobretot per a donar certa normalitat als canvis necessaris.
Jo vaig anar a la tarda, a la xerrada econòmica, i exceptuant el tema de la territeriolitat, potser explicat al matí quan no hi era, va ser molt instructiva arribant a la conclussió:
La Independència és econòmicament viable. I econòmicament necessària afegiria, doncs això d'Espanya no mos convé.
Per cert, has vist que amb escrits com aquests fas trontollar el traductor automàtic de la Generalitat? És el que té substituir crosta per gangrena.
Publica un comentari a l'entrada