El món s’acaba, l’economia d’anar entre molt bé i perfecte resulta que de sobte ara entrarem en una crisi galopant, les previsions meteorològiques anuncien un tsunami en el sector de la construcció. En conclusió certs sectors empresarials i alguns gurus de l’economia estant posant més pa que formatge en la situació econòmica actual, ja que el nivells de creixement econòmic i de beneficis empresarials aquest any 2007 han continuat, potser no són tants però encara en tenen força.
El problema no esta ni en la macroeconomia ni en les comptes de resultats de les empreses, el problema real està en l’economia de la ciutadania o familiar: en els sous de les treballadores i treballadors, que aquest 2007 amb els impactes de la inflació, la pujada dels tipus d’interès, la pujada de productes de consum bàsic com els aliments i la gasolina, el preu de l’habitatge,...
Per tant davant dels discursos catastrofistes per part de certs sectors empresarials, cal dir que no són reals i el que busquen són suport i ajuts públics per seguir tenint el mateix ritme de beneficis empresarials sense que aquest reverteixin en increments salarials per la majoria de la gent que és a on està el problema.
Si es vol rellançar el consum i fomentar la recuperació de la construcció, el que cal és pujar els sous perquè la gent pugui arribar a nivells de preus que en aquests moments patim.
Si la política econòmica europea i de l’estat tingues com a eix central l’economia de la gent i no vigiles només la inflació de la macroeconomia europea les coses anirien millor per a tothom, el banc central europeu només vetlla per la inflació i no l’importa pujar el tipus d’interès, encara aquest retalli les possibilitats de consum de l’economia familiar i situa les hipoteques en una situació límit que pot provocar unes situacions d’impagaments de difícil solució, especialment quan estem parlant de primeres residencies.
Continuarem parlant de l’economia però cal centrar-la en el problema real que té cada cop més la gent per arribar a final de mes i no en que es redueixin els beneficis empresarials.
El problema no esta ni en la macroeconomia ni en les comptes de resultats de les empreses, el problema real està en l’economia de la ciutadania o familiar: en els sous de les treballadores i treballadors, que aquest 2007 amb els impactes de la inflació, la pujada dels tipus d’interès, la pujada de productes de consum bàsic com els aliments i la gasolina, el preu de l’habitatge,...
Per tant davant dels discursos catastrofistes per part de certs sectors empresarials, cal dir que no són reals i el que busquen són suport i ajuts públics per seguir tenint el mateix ritme de beneficis empresarials sense que aquest reverteixin en increments salarials per la majoria de la gent que és a on està el problema.
Si es vol rellançar el consum i fomentar la recuperació de la construcció, el que cal és pujar els sous perquè la gent pugui arribar a nivells de preus que en aquests moments patim.
Si la política econòmica europea i de l’estat tingues com a eix central l’economia de la gent i no vigiles només la inflació de la macroeconomia europea les coses anirien millor per a tothom, el banc central europeu només vetlla per la inflació i no l’importa pujar el tipus d’interès, encara aquest retalli les possibilitats de consum de l’economia familiar i situa les hipoteques en una situació límit que pot provocar unes situacions d’impagaments de difícil solució, especialment quan estem parlant de primeres residencies.
Continuarem parlant de l’economia però cal centrar-la en el problema real que té cada cop més la gent per arribar a final de mes i no en que es redueixin els beneficis empresarials.
3 comentaris:
Com t'ho has fet per en plena crisis de gener tenir quatre bitllets de 500 € per fotografiar?
Els he separat dels beneficis empresarials del 2007, són una part molt petita, ells no estan pas en crisi
Per mi el problema no és l'economia de la gent, sinó el model econòmic:
http://hugoalvira.blogspot.com/2008/01/el-problema-econmic-est-en-el-model.html
Publica un comentari a l'entrada