En defensa de la literatura

Ens envien un globus sonda que ens diu que volem reduir en l’ensenyament les hores de llengua i literatura, per preparar la gent en qüestions que les faran més competitives, que vol dir ser més maquines i menys persones.
L’educació ha de tenir dos pilars: un el coneixement cultural i personal que ens ha de convertir en persones lliures i cultes, i l’altre que ens ha de formar per desenvolupar un treball amb les màximes capacitats possibles, tot des de la formació continua al llarg de la vida.
Afirmo que els llibres, la lectura i escriure són el que m’han format millor. L’assaig per una bona formació que t’aporta capacitat de critica i anàlisi i la literatura com a enriquiment personal i cultural que et fa més obert al món i al teu entorn i l’escriptura per crear el meus propis pensaments des del pòsit d’escoltar i llegir.
No vaig tenir la sort que a l’escola m’eduquessin en el plaer dels clàssics de la literatura catalana i universal i en la literatura moderna, i per tant em nego que la joventut d’avui també els hi neguin el que jo tampoc no vaig tenir.
Llegir: Jose Saramago, Mercè Rodoreda, Gabriel Garcia Marquez, Jaume Cabre, Goliarda Sapienza, Fiodor Dostoyevski, Salvador Espriu, Frank Kafka, Josep Pla, Ian McEwan, Eduardo Mendoza, Emili Zola, Montserrat Roig, Fernando Pessoa, Javier Cercas, Sandor Marai, Miquel Marti i Pol, Maria Mercè Roca, Manuel Vazquez Moltalban, Quim Monzó, Ryszard Kapuscinski, Prudenci Bertrana,... no és una obligació sinó el plaer de llegir i endinsar-se en un món tan imaginari com real.
En conclusió que retallin hores d’estudi en no se què, si s’ha de retallar d’algun lloc, però en literatura i llengua no, volem persones per viure, no maquines per treballar només.
Tot el que jo m’he format i preparat ha estat gràcies a escoltar, i sobretot el llegir escoltant les lletres tot aprenent de llibres d’assaig, de poesia, de literatura clàssica i moderna,... Jo milito en la defensa de la literatura clàssica i moderna.