dissabte, 31 de maig del 2008

Tirar-se faves a la teulada

Tot canvia fins i tot les dites de tota la vida, i més ara que el sector de la construcció està en crisi i el de la gastronomia en ebullició amb símptomes de deconstrucció aïllada, de moment.
A la llista de debats eterns, sense solució, tancats, existencialistes, purs, endogàmics, bons i dolents, dogmàtics, de blanc o negre, que no porten enlloc i si porten a algun lloc és a l’enfrontament i el desprestigi de tothom.
Fins ara tenim el del català light i heavy, el de la qüestió nacional i ser d’esquerres, el de si Barcelona es mereix tenir aigua, el perquè els jugadors del Barça guanyen molt i ho perden tot, el que tothom reivindica bones infraestructures però si passen pel costat de casa es manifesta en contra, el debat de la immigració sense parlar amb el immigrants, el que és i no és cultura catalana,...
Però ja tenim la darrera entrada estel·lar encarà està calenta i recent sortida del fogons, que és cuina i que no és cuina: aquí està la qüestió, quina és tradicional i quina és la creativa, moderna i química: aquí esta al gran problema. Un altre debat a la llista del debat absurd que en aquest país és l’esport nacional, mentre d’altres caminen nosaltres discutim.
El millor seria menjar-se d’aperitiu una piruleta de faves i després unes faves amb botifarra negre ben tradicionals i catalanes i de postres una deconstrucció de pa amb vi i sucre, tot acompanyat amb un còctel d’aigües de l’Ebre i el Ter amb glasons del Roine.

2 comentaris:

Eduard Muntaner Perich ha dit...

Bé, les discusions no sempre són negatives. Els debats si són constructius també ajuden a caminar endavant.

El problema és que els debats constructius no abunden últimament.

Dit això, jo m'atreviria amb la piruleta de faves, però el còctel d’aigües de l’Ebre i el Ter amb glassons del Roine casi que el deixo per gent més valenta ;)

Salut!

Anònim ha dit...

Avui hi havia un escrit d'un amic del cuiner Santamaria a la premsa que li deia això mateix: no creus que un cuiner que ha sabut prestigiar la cuina tradicional de la manera que ho ha fet ell, s'ha d'embolicar en crítiques a un company?Necessitem debats de si cuina tradicional o cuina moderna de si més aditius o menys?
Els debats han de ser més creatius i més profunds, la cuina creativa tan si és tradicional com si és moderna!!!!