Difícil d’explicar i fàcil de pensar, fa unes setmanes, que en uns moments concrets que penses sense donar ordres concretes -i menys orgàniques- el cervell, em va sortir aquesta frase -quan la barretina no et deixa veure el país- com a conseqüència que en els darrers temps tothom s’ha de posicionar sempre i en tot moment entre el blanc i el negre, i principalment al costat d’aquell que té la raó del cor com del cap, perquè ara toca el cap, ara toca cor i algú pot tenir la raó de les dues.El que em diu el cor i el cap, és que un país no farà un canvi d’estructures socials i nacionals esperant el plebiscit. Aquest plebiscit s’ha de construir dia a dia, i aquesta amplia majoria social no sortirà de la inspiració divina, cal anar més lluny i trepitjar terra cada dia, que vol dir trepitjar terra: no només parlar amb els re-convençuts i convençuts de cada partit i els emprenyats temporals, sinó amb tothom.
Però tampoc no cal oblidar que governar per governar senzillament porta a governar, missatge pels que governen avui i també pels que van governar durant 23 anys.
El país tothom l’hem encallat en una rotonda sense sortida i anem donant voltes allà mateix esperant que després de 1714 voltes més quasi 300 derrapades trobem la direcció adequada, i no és tan simple.
Cal valentia política cal superar el passat i plantejar-nos des de les màximes aspiracions de tothom a on volem anar, i sobretot a on estem d’acord d’arribar cadascú, des de les cartes amagades i sabudes per tothom no anem enlloc, és com fer-se trampes al solitari. (continuarà..., o no)
7 comentaris:
A mi em sembla que una cosa no treu l'altra, el que passa que tenim el clàssic incompetent que quan no gestiona bé el dia a dia et surt amb l'estiragot de la independència per a anar tapant la mala feina que avui per desgràcia és molta.
Per mi la independència no és un estirabot, però també penso que l'hem d'anar treballant en el dia a dia , amb la gestió .No podem ser ni els més macos de tots per dir que som independents ni podem prescindir del treball i la constància en el fer.
Bona gestió, objectius clars i millora del dia a dia són el pas més ferm cap a la independència.
Crec que ja portem mes de 900 derrapades com tu dius pero que poc a poc anem cap a la recta. Encara que el final no es veu a l'horitzo hem de tenir l'esperança que esta aprop.
governar vol dir gestionar problemes, estar a l'oposició vol dir criticar problemes i sinó en trobem cal crear-los. Aquest és l'esteriotip clàssic de la política, això és el que hem canviar: l'oposició facil i el govern feliç. construir un país no és tant fàcil
Camil Ros+Eduard Batlle= Club Saratoga. A RAc1 també ho saben
Part de raó tens en aquest comentari. D'alguna forma ens falten arquitectes per dissenyar el pais i ens sobren constructors, ens falten liders que es demanin per què, i ens sobren liders que es preguntin com i on, falta parlar més d'estratègies i menys de tàctiques. En resum en aquest principi de segle sembla que tenim masses rellotges i calendaris i en falten brújules.
lluís,
la comparativa és ideal, no descobreixo res explicant que la barretina juga amb el tipic de l'arbre i el bosc.
Publica un comentari a l'entrada