La Girona cremada

Si de la Tordera enllà es parla de la Catalunya emprenyada, de la Tordera cap aquí, des de fa poc, es parlar de la Girona cremada, tot es va consolidar en la tarda-vespre del 5 de gener pels carrers de la ciutat de Girona, mentre grans i especialment petits havien omplert tots els carrers per veure passar els estimats i desitjats reis mags, sobretot pel que porten.
Amb una operació d’una enginyeria estratègica sense precedents a Girona, i des de l’anonimat total, ningú encara no sap: ni el com, ni el perquè, ni el qui,... tot i que l’autoritat judicial ha demanat -a patges, mainada, pares i fotoperiodistes- totes les fotografies i vídeos, aquesta decisió el darrer cop va servir per identificar els autors materials, a hores d’ara no se’n sap res més ja que s’ha decretat el secret de sumari.
Quan tot anava perfecte, el Rei Ros saludant amunt i avall, a l’estil reial, i repartint caramels arreu, de sobte tot fa començar a fer una pudor i en segons tot va quedar fosc per un fum gris i negre i finalment d’entre el fum va sorgir el foc, aquell foc que feia mesos que no es veia, la carrossa del Rei Ros va quedar ben rostida, i el seu rei va tenir que saltar ràpidament i acabar de fer el recorregut a peu, els més innocents diuen va ser un accident fruit d’un curtcircuit fortuït, ja que a la carrossa li tocava el pla renove l’any passat.
La oficialitat gironina comença a estar molt preocupada per la imatge que Girona donà al món, cada cop que apareix gent de la reialesa apareix el foc, tothom és pensava que aquest foc només apareix quan venen els reis de Madrid, però enguany s’ha estes als que venen d’Orient, tot i que aquests ni els mantenim i ens porten regals. S’estarà expandint el virus república a d’altres part de la societat, el ja segur és que foc, rei i Girona, són inseperables.