dissabte, 16 de febrer de 2008

El dret a vaga

Cada cop que hi ha una vaga, especialment quan afecta a serveis directament relacionats amb la ciutadania, es reobre el debat de la confrontació de drets i els límits del dret vaga.
Els drets són drets, i el dret de vaga és un dret fonamental en qualsevol estat democràtic, i per tant la seva retallada o limitació és retallar o limitar directament l’estat democràtic el dret de vaga igualable al dret d'associació o reunió, la vaga és una situació extrema davant de la impossibilitat d’arribar acords o davant posicionament totalment enfrontat; per tant una vaga és una element màxim de pressió que crea problemes a primers, segons o fins i tot tercers, un dia de vaga és un dia de vaga i no un dia de calçotada, perquè si fen una calçotada es solucionessin els problemes laborals, no ho dubteu en una situació límit convocaríem una calçotada i no una vaga.
És preocupant quan certes actituds liberals sota cert paraigües de progressisme, ens parlen de conflicte de drets, i el queda clar és que l’altre dret està per damunt del dret vaga. Aquests liberals de disseny no els preocupa res la situació que porta a un grup de treballadors a convocar una vaga, l’únic que els preocupa és seguir garantint una societat individualista. Són alguns d’aquests que estan d’acord amb tots els drets però quant més lluny millor, el dret d’autodeterminació del Sàhara o del Timor Oriental si, però el d’aquí ni pensar-ho.
Els límits han d’estar en el respecte al límits democràtics no que només hi hagi una mínima democràcia, de d’un punt de vista democràtic es pot està a favor o en contra dels motius d’una vaga, però no del dret de vaga. Parlant com a exemple de la vaga de l’educació, i el fals enfrontament del dret de vaga i o del de l’educació o del dret de mandra de que ni en un cas extraordinari els pares és facin càrrec dels fills, perquè el pàrking habitual està tancat. El perjudici d’aquest cas és responsabilitat de la conselleria d’educació de no haver tingut la capacitat d’evitar una vaga, tot negociant. Però si algú creu que ha tingut un perjudici que el reclami a la Generalitat via els jutjats, si s’ha tingut que llogar una persona per cuidar els fills o has perdut un dia de feina, fes una denuncia per danys i perjudicis i que et paguin el cos equivalent. Per un dia no és perd el dret a l’educació sinó el dret a portar el fills a escola un dia, que són drets fonamentalment diferents.
Per cert quan és qüestiona la representativitat dels sindicats una dada per tancar aquest fals debats. Més del 60% de les persones amb dret a representació sindical en tenen, per tant no hi un 100% és cert, però ni ha més del 50% que és molt, si no és creu amb el sindicalisme perquè en el capitalisme modern no queda bé, que és digui però amb aquesta dada es demostra que som de les entitats més representatives del país, els sindicats tenim més afiliació que tots els partits polítics junts o més socis que el Barça o el club super 3.
Escrit de replica entre d'altres a l'Eduard Diaz, podem continuar el debat.

6 comentaris:

edp ha dit...

Hola Camil.

Des de la meva experiència laboral de 25 anys i sindicalista de poc més de 2 en el SATT, un sindicat explícitament d Telefònica i de funcionament assembleari, he tingut sempre molt clar que el DRET de vaga, és precisament aixó, el dret que els treballadors tenim front a certs abusos de la patronal.

La setmana passada hem vist com es convocaven 3 vagues, TMB a Barcelona, en el que bàsicament es reclamava la possibilitat de gaudir de 2 dies festius per setmana i que aquest puguessin ésser disfrutats consecutivament,a part d'altres reivindicacions económiques, també hem assistit a la covocada per els metges que es queixen de l'obligació de fer llargues jornades de treball en una activitat amb tanta responsabilitat co aquesta i per últim la del sector de l'ensenyament.

De les tres hom pot veure amb certa simpatia la desl metges, coneixo la problemàtica ja que la meva dona la pateix i sé en quines condicions exerceixen el seu treball i per tant m'hi solidaritzo. Tinc l'impressió que molta gent pensa com jo.

La del TMB també l'entenc tot i que les mostres de força d¡alguns piquets en contra de companys que han decidit treballar o dels serveis mínims, no els puc justificar i suposo que ningú ho podria fer.

La meva emprenyada ve per la tercera, la del ensennyament. He seguit durant tota la setmana les intervencions dels representants dels sindicats convocants i cada un d'ells recolçava la vaga per raons diferents, el uns perqué el document elaborat per la conselleria anava en contra del acord per a l'educació, els altres precisament per el contrari i tots ells perque denunciaven una privatització, que no apareix per enlloc.

Crec que el disseny de la política educativa de un país, el model educatiu és responsabilitat del Parlament, i el que a mi m'ha semblat és que hi ha l'errònia percepció per part dels sindicats de l'ensenyament, que l'escola és seva i ells hi han de tenir la darrera paraula.

Crec que els professors a casa nostra estàn mal pagats en relació els seus colegues europeus, pero em fa l'efecte de que el que realment els ha emprenyat, és la possibilitat d'avaluar la seva feina, cosa que sembla un etern tabú.

Obviament que quan tots els sindicats veuen un problema es que l'interlocució no ha estat l'ideal, però entenc també que el que haurien d'assumir els sindicats és l'assupmció de que entr el col·lectiu de treballadors a qui representen també hi hauran aquells reticents al reciclatge necesari per assolir la qualitat desitjada.

Salut i €

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb el comentari anterior, i també amb els nombrosos intel·lectuals i figures destacades del pensament català, alguns d'ells provinents de l'àmbit educatiu, que durant els darrers dies han fet palesa la seva actitud de desacord enfront de les reaccions dels sindicats davant d'aquesta vaga. Aquesta no ha estat una mobilització prou justificada, davant d'un document de bases que no parla de privatització, sinó que en tot cas incentiva als centres a guanyar en autonomia.

D'altra banda, com ja s'ha dit en vàries ocasions, l'avaluació que es fa actualment dels equips docents al nostre país és de les pitjors d'Europa, el corporativisme que hi ha entre el professorat i el proteccionisme que es genera al seu voltant no beneficia a ningú.

I d'una vedada per totes, ja és hora que pensem en els nens i nenes i nois i noies del nostre país, que en definitiva, i encara que no se'n parli, són els protagonistes principals en tota aquesta moguda, perquè volem que tinguin una educació de qualitat per tal que esdevinguin adults responsables i amb capacitat crítica, i això de vegades passa per qüestionar i repensar l'actual sistema educatiu.

Camil Ros ha dit...

Estic d’acord amb estar en desacord en el motiu d’una vaga, però no amb que el desacord amb els motius de la vaga qüestiona es el dret de vaga. Podem parlar de la vaga de l’educació podem estar a favor o en contra, o ni una cosa ni l’altre, però no qüestionem el dret.
Respecta a la vaga d’educació o a la situació d’educació, perquè segurament aquest debat dona per molt més. S’està focalitzant l’atac contra el professorat, alguna responsabilitat deu tenir, però la màxima responsabilitat crec que està amb una actitud frívola de la conselleria i sobretot que es volem fer grans lleis amb pressupostos petits, el problema que portem de temps potser esta més en una baixa inversió dels pressupostos de la Generalitat, som dels que menys invertim en educació, per tant el model segurament cal millorar-lo, però segur que hem d’invertir el pertoca que és molt més que fins ara.

Anònim ha dit...

Hola Camil, sembla que qüestionar l'oportunitat, necessitat o encert d'una vaga -entesa com a darrera mesura després d'una negociació- sigui qüestionar el dret a la vaga. Dret que no només em sembla, sinó que és, totalment indispensable en una societat avançada i democràtica. Però el que no tinc tan clar és que s'hagi realitzat un bon ús d'aquest dret en aquesta ocasió. Més enllà dels perjudicis que es causa als demés mares i pares treballadors, la imatge del col·lectiu no ha quedat massa ben projectada. Realment només és imputable a l'Administració el que s'hagi efectuat aquesta vaga, tota la intransigència ha estat per una banda? si és així (no m'ho diguis en públic ja sé la resposta oficial) res a dir; però em dona la impressió que fàcilment es detecten massa zones grises com per practicar la vaga tal com s'ha produït. Una abraçada Camil.

Albert

Camil Ros ha dit...

Segurament ha faltat temps per explicar els motius, que són diversos com sindicats han convocat aquesta vaga, i cal aceptar com a mínim des del sindicalisme de classe que s'ha creat certa confussió, nosaltres no defensem el mestres no més, com fan d'altres, nosaltres desenfem l'educació pública i de qualitat i els seus treballadors que són els que la fan possible. Crec amb el desencerts del passat, cal que la generalitat deixi d'enfontrar mestres i pares i societat i faci els consensos necessaris amb l'educació hi ha molt en joc, perquè la llei sigui negociaciada i pactada, ja que segur que impossició mai porta bons resultats.

Jose R. ha dit...

Camil, jo també havia parlat d'això i de com s'ha creat el "meme" de que s'abusa de les vagues, potser les dades que publico serveixin per aclarir que això no és així.

http://www.joserodriguez.info/bloc/?p=110