dimarts, 12 de febrer de 2008

Pobretes les caixes

Ens anuncien que les caixes d’estalvi catalanes l’any 2007 han tingut un 10% menys de beneficis, algunes han venut les seves empreses especulatives del sector de la construcció, només han tingut més de 3000 milions d’euros.
La pregunta no seria quant en guanyat menys, sinó quan segueixen guanyat, diuen que s’han reduït crèdits segurament perquè s’havien passat tres pobles, i han endeutat milers de famílies a una política de crèdits molt agressiva, i amb l’abús de les comissions i dels tipus d’interès de les targetes de crèdit.
Perquè la gent que tenim comptes en les caixes i la representació política en els seus consells d’administracions, no situem canvis reals, i que per tant les caixes prioritzin la seva funció social i econòmica, i no siguin senzillament un banc més, perquè per això ja tenim els bancs.
S’hauria de prioritzar que les inversions no anessin a l’economia especulativa, com la construcció, sinó per l’economia productiva invertint principalment en aquelles industries i projectes de cooperació empresarials, que vagin encaminats a enfortir l’economia productiva catalana cal a un nou model de competitivitat, tot ajudant ha crear ocupació de qualitat. És més important estratègicament tenir una cadira en el consell d’administració de Volkswagen per seguir garantint el futur de la SEAT, que la inversió en empreses cotitzen en borsa o que són especulatives com les promotores immobiliàries, i així podríem anar buscant exemples, tant per evitar deslocalitzacions, com per trobar noves localitzacions i especialment treballant conjuntament amb les empreses de capital majoritari català .
Cal que l’obra social sigui veritablement social i no cultural de disseny amb grans festivals o compres d’art. Segurament és més prioritari realitzar projectes amb el teixit social català, o el treball de cooperació internacional invertint en aquells països d’a on majoritàriament a vingut la immigració a Catalunya i per tant retornant el que Catalunya a guanyat amb la immigració. Una obra social que de veritat ajudi reduir la pobresa que a Catalunya tenim.

2 comentaris:

LRDS ha dit...

Pobres famílies que "han estat endeutades amb una política de crèdits molt agressiva, i amb l’abús de les comissions i dels tipus d’interès de les targetes de crèdit".

Perquè és clar, les famílies no tenen cap responsabilitat. Tot és culpa del pervers sistema capitalista que ens xucla la sang. Vinga home, i què més, que les caixes no fan allò pel que van ser creades està clar, però ja n'hi ha prou de passar la responsabilitat als altres. La gent ha de ser conscient dels seus límits i saber què pot gastar i què ha de demanar a préstec. Saps la gentada que paga càmeres de fotos, viatges a París o ordinadors portàtils a crèdit? Em sembla molt bé que ho facin però quan venen mal dades la culpa no és de la caixa sinó del que es va endeutar.

Els tipus d'interès de les targetes són un escàndol, però de nou, ningú t'obliga a utilitzar-la. El problema és que aquí tothom vol viure a tot tren i lamentablement això no pot ser i tard o d'hora s'acaba pagant. I és clar, la culpa és del que em ven la targeta de crèdit.

I per cert el nivell més gran de deute està en les hipoteques. L'Estat Espanyol és un dels mercats europeus més competityius en aquests productes i els marges sobre els tipus d'interès són dels més reduïts, especialment en les caixes.

Si l'esquerra vol ser creïble i guanyar adeptes cal que també faci pedagogia de l'esforç i de la responsabilitat individual. Les posicions de "que dolents que són aquests capitalistes" sonen a velles històries sense cap possibilitat de futur.

Miquel Gironès Abril ha dit...

Hi ha una cosa clara, avui dia les families estan amb l´aigüa al coll, i les empreses industrials igual...a mi em sembla indecent els beneficis del bancs, però l´ho de les caixes encara pitxor, perque jo no veig l'obra social per enlloc...a no ser que el patrocini de la selección nacional sigui considerat obra social.