dimecres, 20 de febrer de 2008

La moneda de l’economia catalana

Estem en el debat etern de quin ha de ser el nostre model econòmic, el debat surt sempre però especialment quan la cosa no va tan fina i per l’atzar també hi ha eleccions. Després el tema es converteix en un blanc o negre; el que diu que tot va malament i el que diu que tot a bé i el tercer que xiula.
Però per damunt del moment present, cal debatre i construir quin ha de ser el nostre model de creixement econòmic i de progrés social de futur, perquè quan vinguin maldades tinguem un model fort i estable.
Parlem de la qualitat arreu, tant del producte com de l’ocupació, però la realitat és que encara estem en l’estadi de la quantitat i la temporalitat. Parlem de la formació tant professional com continua, però les empreses fan molt poca formació en horari laboral com una forma més d’invertir, i volen nous treballadors formats però de vegades no deixen que acabin la formació professional.
La moneda de l’economia catalana, com totes les monedes té dues cares i sense una no hi ha l’altra i difícilment si la llences a l’aire no caure de costat. Si només mires una cara t’estaràs enganyat perquè l’altra també existeix. Per tant hem de treballar per que la moneda de l’economia per una cara tingui la competitivitat, la qualitat, la innovació i per l’altre cara la qualitat de l’ocupació, la formació i els salaris dignes. Aquesta dualitat és la que ens ha de permetre tenir una economia productiva que genera riquesa i progrés social.

2 comentaris:

Àlex Sáez ha dit...

Estimat camil, sempre tens un comentari oportú, una reflexió encertada, i una veu amiga de qui escoltar consell...

la rateta ha dit...

Dualitat? Tinc la sensació que no sortim del binomi de més d'una cosa a costa de menys d'una altre. Potser el fets així ens ho demostrem, però s'ha d etrobar la amnera que sigui tàndem i que una cara sigui la propulsora de l'altre. Complicada equació, però tot un repte a la creativitat econòmica i social.