divendres, 29 de febrer de 2008

Una opinió = un vot

Per un dia, el dia de les eleccions, totes les opinions tenen la mateixa importància, el mateix valor, fins i tot la mateixa influència. Aquesta és la grandesa de les eleccions en democràcia per un dia, no cal ser fill de..., ni amic de..., ni tenir cap càrrec, i menys coneixa a no ser qui, ni cada bé amb el superior, poder pensar diferent de l’amo, ni sortir a la tele, ni tenir 2 mil·lions d'euros,.... Aquest dia el meu vot val el mateix que el del banquer influent, per exemple.
Per un dia les diferencies de classe, les estructures de poder i les injustícies socials desapareixen, tothom és respectat, una persona és converteix en una opinió i la opinió en vot, i la suma decideix la representació de la nostra societat.
Hi ha gent que li treu valor al vot o al fet d’anar votar, la democràcia plena serà el dia que tothom voti; recordo un eslògan de fa alguns anys que deia de manera contundent: si no votes, no et queixes. Evidentment et pots seguir queixant però una de les millors maneres de queixar-se i influir – a part del bar i la perruqueria- és anant a votar, com vulguis: a favor de, en contra de, o per descarte, però s’ha de votar.
Les dones a Catalunya no van poder votar fins els anys 30 amb la segona república, durant 35 anys la dictadura va robar la llibertat d’opinar de tothom. Els rics i les classes influents i dirigents no necessiten anar votar, fins i tot a alguns els molesta que un simple treballador honrat de la fabrica tingui opinió i criteri i que aquell dia mani tant com ell. El vot és una conquesta dels treballadors i treballadores que som la majoria de la societat.
Cal que exercim el dret a vot, per fer una democràcia més forta, perquè qui governi tingui present que els treballadors majoritàriament sempre votem, i per tant podem posar governs i també treure governs si no fan politiques que millorin les condicions de vida de tothom.
Llàstima que el dia que tots som igual davant l’urna electoral, no tothom serà igual perquè a una part de la societat –més del 10%- com és la immigració no té el dret a vot, perquè qui paga els impostos igual que els altres li privem el dret a vot.

5 comentaris:

David ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
David ha dit...

Vaig a fer una mica d'advocat del diable: si donem el vot als immigrants, per què no donem el dret de vot als qui tenen entre 12 i 18 anys? Algú em dirà que els joves d'aquesta no tenen prou maduresa com per poder dipositar el vot a l'urna de manera lliure i meditada, i segurament jo podria replicar que el mateix es podria justificar en el cas d'un immigrant acabat d'arribar.

Penso que és un tema a tenir en compte, però que s'ha d'estudiar i sospesar els pros i els contres, i veure sota quines condicions pot ser factible sense problemes. Donar papers i vots a tothom pot quedar molt bé des d'un angle teòric, però la realitat és la que és i no sempre s'ajusta a la teoria.

Anònim ha dit...

No estic d'acord en el vot dels immigrant .Sóc dona i no vull que m'obliguin a portar vel si es presenta un partit musulmà a les urnes.Qui pot votar? Els que som d'aquí, tenim la cultura d'aquí i pensem com els d'aquí i prou!

Camil Ros ha dit...

en aquest escrit no volia entrar en la profunditat del debat del dret vot, ara com que amb una pinzellada n'hi ha prou per engegar el debat; crec que amb la unió europea com a marc polític el concepte nacionalitat i ciutadania -legalment parlant- han canviat respecte fa vint anys. Si un treballador - en aquest cas immigrant- poc escollir el seu representant dels treballadors perquè no pot escollir el seu representant polític. Crec que el debat s'ha de portar a el com s'ha de produir el dret vot: la seva temporalització i la voluntat de ser ciutadà permanent. Negar-se és com posar ventiladors al desert.

Anònim ha dit...

Si, aquesta es la seva i tambe la teva democràcia, la de votar nomes un dia i nomes un dia participar de que altres es preocupin de mi, altres que no em representen.

Quan deixareu de dir-li democràcia a aquesta farsa?

La veritable democràcia ha de ser participativa per poder ser considerada democràcia.

La democràcia representativa es una farsa politica, portada a terme per unes castes politiques, economiques i sindicals. De que serveix que trii a cap d'aquests si despres ells no em tindran en compte, si tot ho faran en nom d'una ciutadania que cada cop els dona més l'esquena.

Creix l'abstenció i despres tenen la barra de dir que si aixi és, ho es pel fet de que a la gent ja li esta be com estan les coses. Però es que ens prenen per imbecils o que? Es que aixo es com si set' pixen damunt i et diuen que plou.