1r de maig: la història interminable

Quan arriben dates commemoratives històriques tant de qüestions socials com nacionals, els post-moderns liberals individualistes i els progrés de disseny l’anomenada modernitat liquida, qüestionen la continuïtat d’aquestes celebracions especialment si és realitzen actes de reconeixement i manifestacions, aquesta gent és qüestionen la diada, però tots volen fer festa aquest dia.
Cada 1r de maig té el punt de memòria històrica necessària i imprescindible, sense memòria i record per les dificultats superades i no superades pel moviment sindicals no és pot transformar el mercat de treball. La UGT enguany commemorem 120 d’història, la història i el progrés de la gent treballadora i la història de la UGT són indestriables, són dos germanes bessones que han caminat juntes i seguiran caminant molts més anys.
Aquests dies et retrobes amb el passat llunyà i proper i també el present i el futur tant pròxim com llunyà, el camí de la justícia social per la classe treballadora és la història interminable, és el compromís permanent per millorar les condicions de treball de cada treballador en cada empresa, al mateix temps amb la negociació col·lectiva millorar les condicions de treball dels sectors econòmics, aquesta és la columna vertebral de l’acció sindical. D’aquí neix la força i la representativitat sindical que ens permet davant de les administracions públiques també poder reivindicar i negociar millorar social per poder anar caminant cap a un estat català del benestar més potent.
És fonamental una bona negociació col·lectiva per aconseguir millor qualitat en el treball tant de salari com de jornada, però també és imprescindible per aconseguir un nivell de vida digne una legislació social a favor dels treballadors: educació, sanitat, dependència, igualtat,...
El binomi acció sindical i acció política són les dues claus del sindicalisme de classe que representa la UGT i el treball compromès en els seus 120 d’història: des la jornada de 8 hores, la lluita contra l’explotació infantil, el sufragi universal, la lluita antifranquista, la llibertat sindical, les crisis dels 80, cap conveni per sota de 1000€, la formació professional, o a les sis a casa,... mentre hi hagin treballadors i societat hi haurà el sindicalisme compromès de la UGT, som la història interminable perquè sempre el sindicalisme serà necessari tant davant de les empreses com les administracions.

Manifest 1r de maig

Manifestacions i actes 1r de maig

Tinc un somni

...
Tinc un somni: que un dia aquesta nació es posarà en peu i realitzarà el verdader significat del seu pensament: mantenim que aquesta veritat és evident per ella mateixa: que tots els homes han estat creats iguals.
Tinc un somni: que un dia sobre els turons vermells de Geòrgia els fills de qui foren esclaus i els fills de qui foren propietaris d’esclaus seran capaços de seure junts en la taula de la fraternitat.
Tinc un somni: que un dia fins i tot l’Estat de Mississippi, un Estat sufocant per la calor de l’injustícia, sufocant per la calor de l’opressió, es transformarà en un oasis de llibertat i justícia.
Tinc un somni: que els meus quatre fills viuran un dia en una nació en la que no seran jutjats pel color de la seva pell sinó pel seu caràcter. Avui tinc un somni.
Tinc un somni: que un dia allà baix a Alabama, amb els seus racistes despietats, amb el seu governador al que se li fa la boca aigua amb les paraules d’oposició i anulació, que un dia, just allà a Alabama, els nens i les nenes negres podran donar-se la ma amb els nens i nenes blanques en qualitat de germanes i germans. Avui tinc un somni.
Tinc un somni: que un dia tota vall serà assolida i tot turó i muntanya serà més accessible, els llocs escarpats es faran plans i els llocs tortuosos es redreçaran i la glòria del Senyor es mostrarà, i tota la carn juntament la veurà.
Aquesta és la nostra esperança....
Fragment del discurs de Martin Luther King, Washington, 28 d’agost de 1963.
Una mostra del llibre Palabras que cambiaron el mundo. 50 discursos que han fet historia.

El 4 d'abril va fer 40 anys dels seu assassinat.

El perfum de Sant Jordi

El sol i el cel clar, brillant i blau neixen per sant Jordi, aquest dia en que el somriure de la rosa i el pensament feliç del llibre construeixen un dia d’harmonia, de felicitat, d’amor, de cultura i de país.
De tots els carrers i cantonades floreixen roses, els llibres fugen de les lleixes silencioses de les llibreries per omplir les rambles, la gent rambleja amunt i avall, parla, somriu es retroba amb el desconegut i parla amb el conegut mentre retroba l'amic, l’alegria i la simpatia de la gent es passeja arreu, la gent no discuteix rambleja, mira, escolta, parla, saluda i viu el dia com voldria que fossin tots els dies, amor i cultura agafats de la mà.
Ramblejar es converteix en l’espai comú de la gent, el que s’atura un instant, el que fotografia el millor record d’un gran dia, el que mira i remira per no perdre res de vista, el que comparteix el camí,... tot gràcies al perfum del Sant Jordi.
Les olors del dia de Sant Jordi són especials com els grans perfums, aquest perfum que t’arriba arreu del cor i del pensament, neix de la terra de la rosa que li dona el seu aroma profund i del nou pensament que apareix d’un llibre i l’aroma que es desprèn de les seves pagines, tot junt amb l’aler de la gent que estima i s’estima arreu i que amb l’il·lusió de la rosa i el record del llibre construeixen aquest perfum, el perfum de Sant Jordi.

Per a tu

Una rosa amb els meus millors desitjos
I un llibre escrit amb les paraules dels teus somnis

Feliç Sant Jordi

Es pot evitar la crisi de la construcció

La UGT de Catalunya després de realitzar un estudi de la situació actual del sector de la construcció, creiem que ens aquests moments la crisi esta situada en el sector immobiliari i financer, i que la destrucció d’ocupació en la construcció, que en tenim, encara no és pot considera que estem crisi.
Per d’intentar aturar al màxim la destrucció d’ocupació a la construcció i que aquesta derivi en una crisi en aquest sector i que pugui tenir un efecte domino en d’altres sectors, creiem que cal des del diàleg social la intervenció de la Generalitat, i aquesta intervenció s’ha de prioritzar en avançar la construcció d’habitatge de protecció oficial previst en el Pacte Nacional per la Habitatge, segons les dades actuals en 8 anys es poden crear 368000 llocs de treball, segons el govern de l’estat per cada habitatge es creen 2,3 llocs de treball.
L’objectiu és avançar la construcció per poder fer front a la necessitat d’habitatge a preus normals i als mateix crear ocupació i aturar al màxim la crisi en el sector de la construcció. La temporalització de l’avançament cal pactar-lo d’acord amb criteris de territorialitat, és a dir prioritzar aquelles zones a on la destrucció d’ocupació sigui més intensa i la recol·locació més difícil.
Aquest informe sobre la construcció és dels primers treballs sectorials que hem realitzat des de la secretaria de coordinació sectorial de la UGT de Catalunya.

Veure informe de la construcció complert.

Veure video de la roda de premsa

negociacions salarials a Alemanya

L'Oriol em fa arribar aquesta informació sobre les negociacions salarials que en aquests moments hi ha a Alemanya. Reprodueixo integrament el teletip, és breu i clar de quin ha de ser el camí cap la recuperació del poder adquisitiu i aconseguir salaris dignes, si puja l'inflació i les hipoteques, els salaris també:

El BCE va mostrar ahir (dijous) la seva preocupació pels resultats de les recents negociacions salarials a la zona euro, un dia els treballadors alemanys del sector químic pactessin una pujada salarial del 4,4% el 2008 i d’un 3,3% addicional el 2009. Així mateix, els més de dos milions de treballadors del sector públic alemany van aconseguir recentment una millora salarial lleugerament per damunt del 5% per al 2008, el major increment de les seves retribucions en 16 anys, mentre que els treballadors postals d’Alemanya demanen un increment salarial del 7% per als 130.000 empleats de Deutsche Post, i els representants sindicals dels periodistes germànics reivindiquen una pujada salarial del 7,5% en la pròxima revisió del seu conveni.

Temps

El temps continua
El temps passa
El temps t’espera

Hi ha temps de records
Hi ha temps de presents
Hi ha temps de futur

Com el temps compartit
Com el temps somiat
Com el temps futur

Penso en el temps d’ahir
Penso en el temps d’avui
Penso en el temps del demà

Temps és somiar
Temps és esperança
Temps és felicitat

Hi havia un lloc en el món...

Hi havia un lloc en el món a on la temporada d’estiu hi feia molta calor i a la d’hivern molt de fred, a l’estiu no podies anar a la platja, ni a l’hivern a esquiar, et quedava la banyera, però amb la sequera qualsevol s’arrisca que et posin una multa, i per esquiar com a molt en el millor dels casos esqui indor nocturn.
Junt aquest fet anomenat diferencial, així denominen ells a la resta de la humanitat, ens trobem que a l’hora d’anar a comprar roba per la nova temporada, aquí la temporada dura quatre anys, però n'hi va haver una que en va durar trenta cinc, es troben que els colors per molt que hi havia gent innovadora i transgressora no canvien, segueix amb el negre consegrat, el blau pur i el caqui indivisible, els únics colors que ja no és troben, com a molt els podeu trobar al rastro ara anomenat outlet, són el gris porra i el marro calabós. Com veureu els danys directes i col·laterals són d’un altre món, del seu món.
Fa poques setmanes van inventar la sol·litud majoritària, que consisteix que totes les teves amistats t’estimen com un deu i als mateix temps cap dels teus veïns no vol compartir ni l’ascensor amb tu, quan abans tots excepte els del fons a la dreta estaven disposats a compartir-ho quasi tot, ara com a molt diuen que n’hi ha un que potser s’atreviria a compartir la terrassa exterior, tots els altres han quedat ben escarmentats, els deixen entrar a casa i els ha deixat sense mobles.
També han creat la post-jubilació, que vol dir tornar després de jubilat, i que consisteix en acomiadar al conserge actual que moderava les reunions de veïns, aquell que més o menys discretament es dedicava a controlar que tothom no parles al mateix temps i que com a molts no s’insultessin més de tres vegades al dia. El post-jubilat idoni és fonamental que s’escolti molt i molt, que parli més que calli i que sobretot sigui el garant de la unitat del cortijo.
Després del post jubilat tenim el premi a la persona que l’hagi fet més grossa, el record guinness d’enguany difícilment serà superable, molts opinadors ja diuen que en propers anys segur que queda desert. La persona guanyadora te com a premi l’eternitat vitalícia, faci el que faci ella continua, els mèrits d’enguany han estat: aconseguir que tothom estigui en contra teva, fins i tot encara que només en l’intimitat i la nocturnitat molts del teus també, aconseguir també el record de pitjor funcionament de l’ascensor, transport necessari per anar cada dia amunt i avall, i quan el vols canviar per un altre de més nou et cauen les parets mestres del vell i el nou si havia de funcionar aviat, doncs serà molt més tard.
I finalment tenim el premi d’honor, el millor de tots per a molts, una feina de gran responsabilitat d'estat -de la qüestió-, aquest és per l’amic o amiga que hagi portat més amics que qualsevol altre, aquella persona que ha convertit alguns veïns amb amics, feina molt difícil i feixuga que han aconseguit només dos, la persona guanyadora com a premi li tocarà passat fred i calor, ja que serà la responsable de pujar i baixar la bandera i de manar a tots els segurates que vigilin l’edifici, això si que és un premi.
El seu món funciona així is diferent, i aquest cuentu encara no s'ha acabat, perquè n'hi han que tenen molt de cuentu.

Cera de Miquel Pairoli

La bona literatura no té fronteres ni llengües, la millor tant és la més llunyana com la més propera, estem a prop de Sant de Jordi diada per excel·lència de la llengua catalana, moment de compartir llibres i roses amb la gent més propera, llibres escrits o traduïts al català.
Una recomanació de literatura en català, de Girona i sobre Girona. Cera de Miquel Pairoli.
Cera ens porta al franquisme pur i dur, aquell franquisme a on l’església era omnipresent a cada cantonada, a on aquesta ciutat era grisa, fosca i tancada, a on els portals es tancaven de bat a bat per intentar evitar el que diran.
A on les tomateres van de deixar de fer tomates de pebrot per totxanes, i el desarrollismo –avui especulació- van construir i destruir al ciutat i el país.
Com a eix central una família que pot ser clarament el reflex d’aquell temps però en alguns aspectes encara té vigència, la tieta d’en Serrat però sense nebots, a on l’aparença i les gelosies passant per damunt de tot.
La cera d’aquell temps uneix l’església, el franquisme, la industria, el diner, la gent tot plegat.
Teniu una novel·la àgil, que ens aporta una triple critica social sobre la gent, el poder i l’especulació, tota ella per carrers de Girona.

20 discriminacions al mercat de treball

Amb aquesta estructura vaig realitzar ahir una conferència a la facultat d’econòmiques de l’UdG, sobre les desigualtats en el mercat de treball.
Si voleu en podeu seguir aportant discriminacions perquè per desgracia n’hi ha moltes més de vint.

1 Per ser jove
2 per ser dona
3 per ser immigrant
4 per tenir 50 anys
5 per tenir massa formació
6 per tenir poca formació
7 per viure a muntanya
8 per viure en un barri conflictiu
9 per no ser fill de la persona adequada
10 per ser dona embarassada
11 per tenir alguna disminució física o psíquica
12 per tenir els fills petits
13 per estar casada i no tenir fills
14 per quedar-te embarassada amb un contracte temporal
15 per tenir que cuidar els pares malalts
16 per no anar vestit com toca
17 per defensar els drets dels treballadors
18 contractar a una persona amb una formació superior quan tu tens la formació adequada.
19 per tenir un color de pell no adequat per atendre el públic
20 ser llicenciada en econòmiques i treballar d’auxiliar administrativa.

Els beneficis empresarials

Mentre tothom ens parla de crisi, han sortit el beneficis empresarials de les empreses que cotitzen al IBEX 35, podríem dir aquestes són les empreses líders, les 35 empreses més importants, i que de la seva millor o pitjor activitat i les seves comptes d’explotació ens podrien indicar si estem en una situació de recessió o fins i tot de crisi.
Doncs la sorpresa, malgrat el pessimisme instal·lat, és que les empreses de l’IBEX 35 van guanyar el 2007 un 15,7 més de beneficis 49200 milions d’euros, i de volum de negoci 305333 un 18,1 % més. Amb aquesta dades difícilment podem parlar de crisis real, psicològica potser si, que el sector immobiliari si, que el de construcció està patint també, que el futur és incert i molta gent diu que no pinta bé, pot passar o no.
Davant d’aquesta percepció catastròfica, que algunes dades de moment no confirmen, caldria canviar l’actitud com a mínim d’aquells que creen opinió i d’aquells que tenen o poden tenir influencia en la situació econòmica, caldria una estratègia positiva per part del poder econòmic i el poder polític, tot actuant perquè si és cert que la situació pot anar a pitjor, no sigui així, la construcció encara no està malament, el sector immobiliari si, per tant una bona injecció d’obra pública –infraestructures, habitatge protegit,..- segur podria tenir un efecte balsàmic i positiu en crear activitat econòmica i no destruir ocupació. El poder econòmic hauria de mirar més el tipus d’interès des del punt vista de la gent i les empreses i no només com un instrument per controla la inflació, que és el que esta fent el BCE. Si es vol encara hi som a temps.
Entre les empreses de l’IBEX 35, hi ha empreses del sector bancari i del sector immobiliari i de la construcció i també han tingut importants beneficis, per tant les empreses líders les coses els hi van bé, pot ser ens trobem que les que no van bé, són les que han abusat de l’especulació i dels crèdits, i no han tingut la previsió de mirar cap demà passat i només han buscat el pelotazo permanent.
Relació d’empreses de l’Ibex 35: Abengoa, Abertis, Acciona, Acerinox, Acs, Banco Popular, Banc Sabadell, Banc Santander, Banesto, Bankinter, BBVA, BME, Cintra, Criteria, Enagàs, Endesa, FCC, Ferrovial, Gamesa, Gas natural, Grifols, Iberdrola renovables, Iberia, Inditex, Indra, Colonial, Mapfre, Ree, Repsol, Sacyr Vallehermoso, Sogecable, Telecinco, Telefonica, Union Fenosa.

Els 63% dels contractes són de jornada no continua

Anar parlant de la conciliació de la vida laboral amb la personal i familiar, dels plans d’igualtat a les empreses, d’adaptar els horaris a les noves demandes de la societat i de realitats diferents del mercat treball, mercat que cal anar cap a la qualitat, la competitivitat i la productivitat, tot sempre en el marc de la responsabilitat social de les empreses.
Avalot amb la mostra que cada any realitza de control de la contractació arreu de Catalunya ens posa sobre la taula que la realitat no és correspon amb els discursos cofois. Que queda molt per treballar perquè la realitat de la contractació es basa en la temporalitat, la precarietat, la desregulació i la manca d’informació cap els treballadors.
Dels 1500 contractes de treball analitzats en diverses OTG ens trobem que els 63 % dels contractes no són de jornada intensiva, és a dir més de la meitat de la gent treballa té dificultats per conciliar amb peu d’igualtat, i a més d’aquest 63% un 25% -que és un 16% del total- en el contracte de treball no indica quin tipus de jornada és realitza, per tant el treballador/a no té una jornada marcada legalment d’acord amb el que planteja l’estatut dels treballadors, aquest fet comporta una mala fe informativa per part de l’empresa, i el treballador/a queda lligat de mans i peus i hagi de fer la jornada que l’empresa vulgui en cada moment.
Ens trobem també amb una evolució negativa de la conversió de contractes temporals amb fixes, en l’informe anterior la conversió es situava en el 22% i enguany s’ha reduït fins el 5%, la conclusió és que només produeixen conversions de temporals en fixes quan hi ha ajuts –com passava el 2006-2007amb la reforma laboral-, fet que demostra la poca per no dir nul·la voluntat empresarial de crear ocupació estable i de qualitat.
Davant d’aquest informe com a mínim en poden treure dues conclusions, una la mala fe informativa empresarial i l’altre l’augment de la precarietat i la no conciliació. La resposta és una canvi d’actitud de la Generalitat, tot i no tenir l’obligació legal tindria que fer un seguiment del contractes de treball que es registren en les seves oficines, per detectar quan les empreses deixen de posar informació que tenen obligació de posar i que pugui provocar desinformació i precarietat, i un cop detectada traslladar-la a l’inspecció de treball –que el mes de juny serà traspassada-, perquè actuí ja que segur molts d’aquests contractes poden estar en frau de llei, per manca d’informació i per encadenament de contractes

Veure informe complert de control de la contractació realitzat per Avalot - joves de la UGT de Catalunya.

Video de presentació de l'informe.

Quanta menys MAT millor

La realitat confirma que la MAT es farà i passarà per les comarques gironines, ara no és el moment d’aplicar la resignació sinó que cal seguir mobilitzant a la gent perquè de la força de la mobilització es pot arribar a una bona negociació.
La negociació ha d’anar encaminada a quanta menys MAT millor, que es vol dir, doncs que cal aconseguir el menor impacte medi ambiental i paisatgístic, cal salvar al màxim l’entorn natural, tant de d’un punt de vista medi ambiental i de protecció del patrimoni natural, com també d’eina generadora d’economia turística de qualitat i que treballa amb l’entorn com el seu màxim reclam, com la qualitat de vida que aporta l’entorn natural.
La necessitat de més energia és necessària tant pel consum personal com de les empreses, tant de les comarques gironines com del conjunt de Catalunya, i l’eina que ha decidit Europa, l’estat espanyol i francès i la Generalitat de Catalunya és la MAT, podien haver decidit les nuclears com algú reivindica, d’altres energies alternatives com el molins de vent que tothom els vol, però quan més lluny millor, i aquest és el problema de les infraestructures que tothom diu que anem tard, que són imprescindibles pel progrés econòmic i social, però sempre des del principi del més lluny de casa millor.
A aquesta alçades cal decidir si es continua amb el NO o s’entra en la negociació per aconseguir que el peatge a pagar per la comarques gironines sigui el mínim possible: És pot continuar amb el NO contundent per molta gent el més coherent, no nego la màxima, però el que acabarà passant és que la MAT passarà de qualsevol manera i per qualsevol lloc, i si és així farem un flac favor al territori, el territori necessita la força de la negociació.
Cal aprofitar la propostes de soterrament del mediador Monti per la interconnexió per situar prioritàriament en quins altres llocs també n’hi haurien d’haver, cal trobar el traçat que combini al màxim els actuals corredors d’infraestructures –ave, ap7,connexió de la Jonquera-, és a dir cal entrar en l’escenari de les possibilitats amb menys impacte.
Aquesta alçades tothom és conscient i els de no a la MAT els primers que està decidit que és farà, en alguns llocs ja hi ha algunes obres, per tant no s’ha d’obviar la realitat per molt que no ens agradi, cal modificar per tal de que arribi a ser al més propera a nosaltres. Sempre millor un acord –de mínims o màxims- que l’actitud resignada d’acceptar la imposició, ara per entrar en la negociació cal valentia, no és fàcil serà una actitud criticada, però crec que és necessària i responsable.