diumenge, 13 d’abril de 2008

Cera de Miquel Pairoli

La bona literatura no té fronteres ni llengües, la millor tant és la més llunyana com la més propera, estem a prop de Sant de Jordi diada per excel·lència de la llengua catalana, moment de compartir llibres i roses amb la gent més propera, llibres escrits o traduïts al català.
Una recomanació de literatura en català, de Girona i sobre Girona. Cera de Miquel Pairoli.
Cera ens porta al franquisme pur i dur, aquell franquisme a on l’església era omnipresent a cada cantonada, a on aquesta ciutat era grisa, fosca i tancada, a on els portals es tancaven de bat a bat per intentar evitar el que diran.
A on les tomateres van de deixar de fer tomates de pebrot per totxanes, i el desarrollismo –avui especulació- van construir i destruir al ciutat i el país.
Com a eix central una família que pot ser clarament el reflex d’aquell temps però en alguns aspectes encara té vigència, la tieta d’en Serrat però sense nebots, a on l’aparença i les gelosies passant per damunt de tot.
La cera d’aquell temps uneix l’església, el franquisme, la industria, el diner, la gent tot plegat.
Teniu una novel·la àgil, que ens aporta una triple critica social sobre la gent, el poder i l’especulació, tota ella per carrers de Girona.

Cap comentari: