La realitat confirma que la MAT es farà i passarà per les comarques gironines, ara no és el moment d’aplicar la resignació sinó que cal seguir mobilitzant a la gent perquè de la força de la mobilització es pot arribar a una bona negociació.
La negociació ha d’anar encaminada a quanta menys MAT millor, que es vol dir, doncs que cal aconseguir el menor impacte medi ambiental i paisatgístic, cal salvar al màxim l’entorn natural, tant de d’un punt de vista medi ambiental i de protecció del patrimoni natural, com també d’eina generadora d’economia turística de qualitat i que treballa amb l’entorn com el seu màxim reclam, com la qualitat de vida que aporta l’entorn natural.
La necessitat de més energia és necessària tant pel consum personal com de les empreses, tant de les comarques gironines com del conjunt de Catalunya, i l’eina que ha decidit Europa, l’estat espanyol i francès i la Generalitat de Catalunya és la MAT, podien haver decidit les nuclears com algú reivindica, d’altres energies alternatives com el molins de vent que tothom els vol, però quan més lluny millor, i aquest és el problema de les infraestructures que tothom diu que anem tard, que són imprescindibles pel progrés econòmic i social, però sempre des del principi del més lluny de casa millor.
A aquesta alçades cal decidir si es continua amb el NO o s’entra en la negociació per aconseguir que el peatge a pagar per la comarques gironines sigui el mínim possible: És pot continuar amb el NO contundent per molta gent el més coherent, no nego la màxima, però el que acabarà passant és que la MAT passarà de qualsevol manera i per qualsevol lloc, i si és així farem un flac favor al territori, el territori necessita la força de la negociació.
Cal aprofitar la propostes de soterrament del mediador Monti per la interconnexió per situar prioritàriament en quins altres llocs també n’hi haurien d’haver, cal trobar el traçat que combini al màxim els actuals corredors d’infraestructures –ave, ap7,connexió de la Jonquera-, és a dir cal entrar en l’escenari de les possibilitats amb menys impacte.
Aquesta alçades tothom és conscient i els de no a la MAT els primers que està decidit que és farà, en alguns llocs ja hi ha algunes obres, per tant no s’ha d’obviar la realitat per molt que no ens agradi, cal modificar per tal de que arribi a ser al més propera a nosaltres. Sempre millor un acord –de mínims o màxims- que l’actitud resignada d’acceptar la imposició, ara per entrar en la negociació cal valentia, no és fàcil serà una actitud criticada, però crec que és necessària i responsable.
La negociació ha d’anar encaminada a quanta menys MAT millor, que es vol dir, doncs que cal aconseguir el menor impacte medi ambiental i paisatgístic, cal salvar al màxim l’entorn natural, tant de d’un punt de vista medi ambiental i de protecció del patrimoni natural, com també d’eina generadora d’economia turística de qualitat i que treballa amb l’entorn com el seu màxim reclam, com la qualitat de vida que aporta l’entorn natural.
La necessitat de més energia és necessària tant pel consum personal com de les empreses, tant de les comarques gironines com del conjunt de Catalunya, i l’eina que ha decidit Europa, l’estat espanyol i francès i la Generalitat de Catalunya és la MAT, podien haver decidit les nuclears com algú reivindica, d’altres energies alternatives com el molins de vent que tothom els vol, però quan més lluny millor, i aquest és el problema de les infraestructures que tothom diu que anem tard, que són imprescindibles pel progrés econòmic i social, però sempre des del principi del més lluny de casa millor.
A aquesta alçades cal decidir si es continua amb el NO o s’entra en la negociació per aconseguir que el peatge a pagar per la comarques gironines sigui el mínim possible: És pot continuar amb el NO contundent per molta gent el més coherent, no nego la màxima, però el que acabarà passant és que la MAT passarà de qualsevol manera i per qualsevol lloc, i si és així farem un flac favor al territori, el territori necessita la força de la negociació.
Cal aprofitar la propostes de soterrament del mediador Monti per la interconnexió per situar prioritàriament en quins altres llocs també n’hi haurien d’haver, cal trobar el traçat que combini al màxim els actuals corredors d’infraestructures –ave, ap7,connexió de la Jonquera-, és a dir cal entrar en l’escenari de les possibilitats amb menys impacte.
Aquesta alçades tothom és conscient i els de no a la MAT els primers que està decidit que és farà, en alguns llocs ja hi ha algunes obres, per tant no s’ha d’obviar la realitat per molt que no ens agradi, cal modificar per tal de que arribi a ser al més propera a nosaltres. Sempre millor un acord –de mínims o màxims- que l’actitud resignada d’acceptar la imposició, ara per entrar en la negociació cal valentia, no és fàcil serà una actitud criticada, però crec que és necessària i responsable.
1 comentari:
Algú ben informat em diu: "El soterrament total o la línia per mar són del tot possibles i més barats del que ens diuen". Som-hi doncs.
Publica un comentari a l'entrada