El mercat del treball és un dur reflex de la discriminació que patim en el conjunt de la societat, malgrat que els nous vents treballen per la igualtat d’oportunitats per a tothom. Estem en una societat tradicionalment masclista i classista: si ets dona, jove, immigrant i vius en un barri dels anomenats obrers, tens totes les realitats per patir discriminació.
Les grans polítiques aprovades darrerament han d'ajudar a trencar aquesta dinàmica discriminadora en el mercat de treball. Però el canvi ha de ser més profund, si no canviem les arrels de la nostra societat, aquestes polítiques es poden quedar en simple imatge. La discriminació positiva és fonamental en els inicis per força canvis, però si després no és convens i no s’educa els canvis no arrelaran.
Quina discriminació ens trobem a la feina: Si ets dona, te’ns moltes barreres per accedir a càrrecs de responsabilitat, sota l’excusa de la disponibilitat, i pots cobrar menys que un home per desenvolupar feines similars. Si ets jove, el teu contracte segur que serà temporal i precari i per sota de formació que has estudiat amb un salari baix. Si ets immigrant, hauràs primer de treballar un temps sense papers i contracte i en les feines més dures, aquelles que la gent no vol fer. Si tens alguna disminució física i psíquica, el mercat de treball et rebutja. Si vius en un barri o poble dels anomenats obrers et serà més difícil trobar una feina estable i de qualitat que si ets fill de casa bona.,...
És un anàlisi cruel, però per desgràcia és una realitat diària. Qui vulgui obviar-la o negar-la, que miri cap a un altre costat. No serveixen els exemples que confirmen la regla, és cert que hi ha gent que aconsegueix l’anomena’t “èxit social” i trencar totes aquestes discriminacions. Però la majoria de la gent, en un grau o un altre, pateix aquestes discriminacions per raó de gènere, origen, edat i classe social,... Mentre hi hagi una discriminació per petita o gran que sigui cal extirpar-la.
Les grans polítiques aprovades darrerament han d'ajudar a trencar aquesta dinàmica discriminadora en el mercat de treball. Però el canvi ha de ser més profund, si no canviem les arrels de la nostra societat, aquestes polítiques es poden quedar en simple imatge. La discriminació positiva és fonamental en els inicis per força canvis, però si després no és convens i no s’educa els canvis no arrelaran.
Quina discriminació ens trobem a la feina: Si ets dona, te’ns moltes barreres per accedir a càrrecs de responsabilitat, sota l’excusa de la disponibilitat, i pots cobrar menys que un home per desenvolupar feines similars. Si ets jove, el teu contracte segur que serà temporal i precari i per sota de formació que has estudiat amb un salari baix. Si ets immigrant, hauràs primer de treballar un temps sense papers i contracte i en les feines més dures, aquelles que la gent no vol fer. Si tens alguna disminució física i psíquica, el mercat de treball et rebutja. Si vius en un barri o poble dels anomenats obrers et serà més difícil trobar una feina estable i de qualitat que si ets fill de casa bona.,...
És un anàlisi cruel, però per desgràcia és una realitat diària. Qui vulgui obviar-la o negar-la, que miri cap a un altre costat. No serveixen els exemples que confirmen la regla, és cert que hi ha gent que aconsegueix l’anomena’t “èxit social” i trencar totes aquestes discriminacions. Però la majoria de la gent, en un grau o un altre, pateix aquestes discriminacions per raó de gènere, origen, edat i classe social,... Mentre hi hagi una discriminació per petita o gran que sigui cal extirpar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada