Anem tard i s’ha posat de moda crear grans moviments mediàtics per demanar, ara de la nit al dia, totes les infraestructures imprescindibles i unes quantes més aprofitant l’avinentesa.Volem el TGV i els aeroports, la línia MAT i l’energia nuclears, la NII i el 3r carril de la AP7, el desdoblament de l’eix i el quart cinturó, les rodalies de RENFE però quan funcionin bé i el tren de Barcelona-Puigcerdà per anar directe a París que és més recte,... i així podria continuar posant exemples de demanda de noves infraestructures o el seus traspàs a la Generalitat.
No és que hi estigui en contra de tenir un país de primera divisió en infraestructures, ara bé trobo poc seriós i a punt d’arribar al caos totes aquestes demandes. Perquè el sector empresarial (cambres, patronals, gremis,...) tenen aquesta presa històrica per aconseguir-ho ara tot? perquè aquesta unitat de demanda no la feien fa 10 anys amb la mateixa contundència que ho fan ara? Perquè llavors no tocava i ara si?
Els problemes de competitivitat econòmica i d’infraestructures ja fa molt anys que els tenim, els problemes de competitivitat en el model econòmic i industrial de Catalunya i la seva qualitat d’ocupació ja hi havia gent que l’any 98 avisàvem dels perills de la pèrdua de pes industrial.
Caldria potser prioritzar les demandes, i decidir quines són les més importants pel desenvolupament econòmic, social i territorial de Catalunya. Si no podria arribar a mal pensar, i creure que els sectors empresarials només reivindiquen quan no manen els seus amics, perquè no ho fan sempre?.
Un país el construeix primer la seva indústria no les seves infraestructures, ja podem tenir unes infraestructures de primera i anar perdent pes industrial, jo prioritzaria més o com a mínim igual el crear un model industrial competitiu que generi riquesa i la reparteixi amb unes infraestructures adequades i sostenibles.
1 comentari:
No sé si hem de prioritzar el TGV,el tercer carril de l'AP 7 però el que si és molt necessari solucionar és el tema dels trens de rodalies,crec que ens cal millorar sobretot l'horari de vespres-nit. Qui pot anar a espectacle o a teatre a BCN si no hi ha combinació per poder tornar en transport públic, només amb el cotxe propi i pagant autopista.
Això és cultura de país!
Publica un comentari a l'entrada