dimecres, 18 d’abril de 2007

Katiusca


Ja he apadrinat una paraula, més pensant en els records de la infància que en la puresa de la llengua, com que se’n poden apadrinar fins cinc, encara en puc trobar quatre més de més compromeses, tinc, i si no ho heu fet també teniu temps, fins el dissabte 21 d’abril.

Katiusca: és un dels records, en el sentit trapella, de la infància. Ara en diuen botes d’aigua segur que és més correcte, però nosaltres en dèiem katiusca, per la marca, perquè botes d’aigua per nosaltres no ho era del tot correcte, ja que eren per la pluja però sobretot quedaven plenes de fang, potser els temps han canviat i ara com que tot és ciment la majoria de nen i nenes ja no poden jugar amb les katiusques.

Anant o sortint de l’escola amb els amics primer es començava amb el salt de longitud, és a dir a veure qui saltava la bassa o la riera, i un cop ja t’havies o t’havien mulla’t i enfangat, llavors el salt que tocava era el trapella i consistia en saltar com més fort millor a sobre la bassa i quan més gent mullessis millor. Les katiusques no tenien forats però segur que arribaves a casa amb els mitjons mullats i mig enfagat. Per tant la pluja no era un problema sinó un joc, posar-te les katiusques era sinònim de joc assegurat.
Per confirmar que la paraula katiusca no s'utilitza, quan he anat a buscar la imatge al google per katiusca no en sortia cap he hagut de posar botes d'aigua.

3 comentaris:

anònima ha dit...

La paraula que has apadrinat és molt maca,m'agrada i realment tens raó, és una paraula de nostalgia i de records de petit, de felicitat però també de crits de la mare per arribar xopa com un ànec de peus.

Anònim ha dit...

reivindiquem de nou la katiusca fem un manifest pero sobretot si plou anem amb elles. visca les katiusques

Anònim ha dit...

has provat amb katiuska?