dimecres, 4 d’abril de 2007

El plaer de menjar i parlar

El que va inventar que les taules i les cadires servien per menjar i parlar, caldria fer-li un reconeixement mundial. La vida te molts plaers i un dels que m'agrada més és compatir una taula tot gaudint del menjar, del vi i de la sobretaula i sempre tot acompanyat d’una bona conversa tranquil·la però intensa.

No sé qué passa però la taula, la cadira, el menjar, el vi i el parlar fan una poció màgica que fa molt difícil per no dir impossible les discussions, amb una taula al mig quasi sempre es troba el consens, i sinó segur que els problemes ja no són tan problemes com abans de començar el dinar o sopar. El compartir menjar i beure aporta una dosis de tranquil·litat i relaxació que les reunions no aporten.

Cal aprofitar tots els instants per compartir sensacions, experiències, per sincerar-nos cada dia una mica més, per cercar noves amistats i sobretot perquè les actuals cada dia siguin millors. L’amistat que es pot crear al voltant d’una simple taula, ni els murs més grans la poden aturar, no hi ha res millor que poder compartir paraules i sentiments.

Un bon lloc per aquestes sensacions, és un dels restaurants nous de Girona, l’Occi al carrer Mercaders, que el va descobrir l’Albert i el seu gust no podia fallar. Un lloc tranquil pel vell mig de Girona, gent jove amb empenta i un servei proper, una carta moderna que elabora a la perfecció la qualitat preu, tot acompanyat d’una petita però gran carta de vins, tant de la terra com també dels Monegros enllà. Avui per exemple un tàrtar acompanyat d’un vi d’en Llach.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

No necessites ningú que t'expliqui on trobar bon menjar,se que ets fi de paladar.Tens fama de bon gourmet tan en els menjars com els vins i licors.Diuen que ets home de nits.

Anònim ha dit...

Un tàrtar?Què ets crudívor?

Requiem de Berlioz ha dit...

Si és home de nits i de dies el trobem arreu, quan deu dormir la bestia?

Albert ha dit...

La descoberta la vàrem fer plegats i de ben segur que repetirem. Bona cuina, bon vi i una millor conversa. Espero que repetim aviat. Una abraçada.

Anònim ha dit...

El restaurant és bo, en Camil és home de nits,li agrada el bon menjar i el bon beure. A què espera per convidar-nos-hi a sopar?

DOLORS ha dit...

He entrat en un bloc i tenien el teu nom "camil Ros" linkat junt amb tres altres persones ,sota el títol de GENT QUE S'ESTIMA EL PAÍS.M'ha agradat!

Anònim ha dit...

Dolors,

quin bloc era?

Volem conèixer més gent que s'estima el pais!!!

;-)

Anònim ha dit...

QUIN PLAER : Dinar un menjar exquisit, amb una bona companyia, beure un bon vi i acabar una tarda amb xerrameca al costat d'una taula.

DOLORS ha dit...

El bloc d'en Peix
Jo també vull un estat propi: Països Catalans