Totes les molles salten, el virus del caos

Quan no salta una molla per aquí –trens-, salta una molla per allà –apagada a l’estiu barceloní-, i si no salta una molla més lluny –cues AP7 Tarragona-, i després la molla torna a saltar més a prop –Hospital Vall Debron-, i després mar enllà –inundacions del metro de Mallorca- i abans sud enllà –accident del metro de València-,.... Una crònica ràpida i tràgica de les infraestructures als Països Catalans.
Pot semblar una trista i crua casualitat, però de ben segur que les casualitats en aquests casos responen a les desídies polítiques dels governs actuals i dels d’abans. Uns els d’abans perquè com que tot ja estava força bé no calia planifica el futur i els actuals perquè quan van arribar només van pensar en el pendent i el futur, i potser no van mirar el que teníem i el malament que estava.
Tot plegat tens la sensació que en qualsevol moment qualsevol servei públic està en perill d’arribar-li el virus del caos, aquell perill de caos que plana principalment en la societat catalana perquè en la societat espanyola aquest virus en forma de caos no ha arribat, no serà perquè ja estaven vacunats, és a dir les inversions necessàries, i potser perquè també mentre aquí anem discutint sobre les essències de la puresa catalana, alguns se’n porten els diners cap allà.
No deixem de mirar la bandera, però potser ja va sent hora que no ens robin la cartera tant sovint. Que després no ens quedaran diners ni per arreglar les molles de les cadires que aguanten aquest país de països.