Aquests personatges que ens donen gust i color tota la tardor i que converteixen els boscos en processons d’homes i dones en busca d’aquestes joies que els boscos amaguen darreres de matolls o sota la pinassa.
Ja tenim rovellons, rossinyols, trompetes de les morts, i espereu que estant a punt d’arribar un dels grans: els ous de reig, que fins i tot en cru ja són boníssims.
Mongetes de santa pau amb rovellons i cansalada
Unes mongetes de Santa Pau, que ja en trobem les primeres d’enguany, les posem al foc molt baix en una olla i aigua, quan arranqui el bull canviem l’aigua, -si són de l’any passat les haurem de posar el remull el dia abans amb una mica de bicarbonat-, un cop canviada l’aigua i tornades als fogons, salem l’aigua i les deixem bullir a foc molt lent durant una hora aproximament, és qüestió d’anar-les provant fins que se'ns desfacin a la boca però que per fora quedin fermes i no salti la pell. Si us fa mandra sempre teniu la possibilitat de comprar-les bullides, mai serà el mateix.
En una paella amb força oli saltem els rovellons, que haurem salat, quan estiguin a mig fer posem la cansalada viada, que ens ha de quedar cruixent, i quan estigui quasi a punt tirem all i julivert perquè l’oli agafi també un punt de gust d’all que amb el gust dels rovellons i la cansalada tindrem un oli exquisit per amanir les mongetes.
I ja està, en un plat les mongetes amb els rovellons i la cansalada tot amanit amb l’oli de la paella i posem una mica més d’all i julivert cru per damunt dels rovellons. I a disfrutar d’un plat clàssic de la tardor que jo en menjaria tot l’any, una barreja de productes ferms i consistents. L’únic perill són els efectes secundaris de les mongetes, però val la pena arriscar-se, i si després resulta que patiu o feu patir un atac amb armes d’olor massiva és qüestió d’agafar aire i esperar que vinguin nous i millors vents.
Nota: encara està en fase de construcció però podeu trobar les meves receptes al nou bloc: la cuina d’en Camil.
1 comentari:
Aquest plat no el comparteixes?.El rerafons sensual hi manca és la confiança,o les mongetes.
Publica un comentari a l'entrada