diumenge, 14 d’octubre del 2007

Lluís Companys per Pere Quart el 1940

prefereixo recordar Companys amb la gent i el somriure, perque ell era poble treballador català, que somriu i lluita

El sentiment de Pere Quart el 1940 -fragment de veu i sang- avui encara és present:

La Pàtria -tota gent i cada llar-
sols a mitges vivent en l'esclavatge,
rebé en son cor el miserable ultratge
i s'estremí de la muntanya al mar.

I ara, Lluís Companys, augusta cendra,
en el silenci fervorós i actiu,
tu servaràs les brases del caliu
fins que l'antiga flama torni a prendre.

Adéu, lívida sang, paraula llunya!
Salve, vívida sang, veu immortal!
Sembra la mort el naixement més alt
del president etern de Catalunya.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Camil Ros.Dolors Bassa.esteu fitxats.Cal que feu política molt més amunt.

zel ha dit...

Tens el mateix anònim que a ca la Dolors. M'agrada molt el poema, molt bona tria, Camil.

Artuditu ha dit...

Molt bó el poema, massa i tot :'(

Els barcelonautes hem preparat una ofrena telemàtica.