prefereixo recordar Companys amb la gent i el somriure, perque ell era poble treballador català, que somriu i lluita El sentiment de Pere Quart el 1940 -fragment de veu i sang- avui encara és present:
La Pàtria -tota gent i cada llar-
sols a mitges vivent en l'esclavatge,
rebé en son cor el miserable ultratge
i s'estremí de la muntanya al mar.
I ara, Lluís Companys, augusta cendra,
en el silenci fervorós i actiu,
tu servaràs les brases del caliu
fins que l'antiga flama torni a prendre.
Adéu, lívida sang, paraula llunya!
Salve, vívida sang, veu immortal!
Sembra la mort el naixement més alt
del president etern de Catalunya.
3 comentaris:
Camil Ros.Dolors Bassa.esteu fitxats.Cal que feu política molt més amunt.
Tens el mateix anònim que a ca la Dolors. M'agrada molt el poema, molt bona tria, Camil.
Molt bó el poema, massa i tot :'(
Els barcelonautes hem preparat una ofrena telemàtica.
Publica un comentari a l'entrada